Jaume Garcia: "A l'Índia s'està creant una cultura de l'esport"

Fotografies: Anna Poquet

Entrevistem a Jaume Garcia, director del Campus, que ens explica que el projecte està encarat als nens i nenes de la classe social més desfavorida de l'Índia, amb l’objectiu d’utilitzar l’esport, com a eina d’integració social i de lluita davant la desigualtat de gènere, a més d’ensenyar als entrenadors d’allà, diferents metodologies. El projecte social conegut com Sant Cugat Índia, realitza aquest estiu la cinquena edició del Campus, en què entrenadors de cinc clubs santcugatencs, es traslladen a Anantapur per ensenyar als monitors d’allà tots els seus coneixements i metodologies de formació esportiva. El passat mes de novembre, entrenadors de la quarta edició van explicar la seva experiència en el Campus, sent el primer any que s’introduïa el bàsquet.

–  Queda menys de mig any perquè es porti a terme la cinquena edició del Campus Sant Cugat Índia, quin és l’objectiu del Campus?

 L’objectiu principal del Campus és continuar consolidant tot l’esforç que em fet durant els últims anys en el futbol, així com la seva estructura, premiar tots els clubs que estan involucrats de la lliga rural que tenim organitzada a la Índia a que vinguin al nostre Campus un parell de dies. Per a ells, el fet de poder estar un parell de dies amb entrenadors europeus és un incentiu molt important. Amb la introducció del bàsquet volem que també arribi a tenir la importància que té el futbol.

–  Des de la primera edició que vau fer, com ha estat l’evolució del Campus?

 Ha crescut moltíssim, no té res a veure amb la primera edició. Al 2013 vam anar 10 entrenadors del Sant Cugat Esport, sense tenir ni idea del que ens trobaríem, el segon i tercer any també vam anar només entrenadors del Sant Cugat Esport. L’any 2016 vam passar de ser un projecte de club a fer un projecte de ciutat, en el qual es van involucrar el Futbol Mira-sol Baco, la UESC i el QBàsket, amb un total de 35 entrenadors, entre futbol i bàsquet.

A més, es va crear la lliga femenina de futbol, la primera en tot l’Estat, un estat que té 75 milions d’habitants, 10 vegades Catalunya, doncs la primera lliga de futbol femení de la història ha estat organitzada gràcies a aquest projecte i sobretot gràcies a un dels nostres entrenadors que es va quedar a viure allà durant dos anys i ha estat qui ha organitzat i ha posat tots els fonaments perquè es pugui crear.

Aquest any tenim la nova incorporació del Júnior i ja anem pels 47 entrenadors els que es desplaçaran fins a la Índia. Hem anat complint moltíssims objectius.

–  Com es va viure a la Índia el fet de crear una lliga femenina?

– Sorprèn molt el fet que un pare accepti que la seva filla faci esport i que en comptes d’anar del col·legi a casa, vagi del col·legi a un camp de futbol on durant dues hores jugarà a futbol amb les seves companyes.

Quan anem allà, una de les coses que més treballem és la igualtat de gènere, perquè a la Índia hi han molts problemes amb el tema de la desigualtat, el que fem, per exemple, és anar entrenadors i entrenadores, perquè vegin que el tracte que tenim amb elles és exactament igual que si fos amb un noi, en els entrenaments mirem de fer que siguin mixtes, realitzant petits torneigs mixtes, de manera que vegin a la companya d’equip com a tal i no com una dona que ha d’anar a part, els hi donem les mateixes eines d’aprenentatge tant als nois com a les noies.  

– Quines novetats hi hauran en el Campus d’enguany?

– A hores d’ara només la incorporació del Júnior. Perquè tot el tema del bàsquet l’estem organitzant, ja que, anem molts entrenadors de bàsquet, 19 de la UESC i  6 del QBàsket.

De manera que farem dos grups, uns aniran a les pistes de la ciutat d’Antapur i l’altre grup farà rotacions que aniran pels diferents pobles situats a un radi de quatre hores. Però encara està per acabar d’organitzar. En el futbol farem alguna cosa semblant al que vam fer l’any passat, arribant al voltant de 900 nens durant les dues setmanes que vam estar allà.

– Cada any són diferents els nens que participen al Campus?

– Hi ha alguns que repeteixen, sobretot nenes, hi ha moltes que porten des de la primera edició del Campus.

– Quins canvis, a nivell esportiu, s’han produït desde que esteu allà?

– A nivell esportiu han canviat moltes coses, tenim la lliga més gran de tota la Índia pel que fa al nombre de clubs, movem més de 1.000 nens, que cada setmana estan fent esport i que abans no feien. Tenen els seus entrenaments programats, amb els seus partits de cap de setmana, etc.

Hi ha un abans i un després amb la creació d’aquesta lliga. S’està creant una cultura de l’esport a l'Índia i es nota, perquè aquests nens abans marxaven de l’escola i anaven a casa seva a ajudar al camp o al que fes falta.

Hi ha molts entrenadors que ja tenen un cert nivell per poder entrenar, perquè estan bastant qualificats per portar diferents equips de futbol, però tot és a base de molta feina, molta gent que hi ha al darrere i empreses que em involucrat, per exemple, per donar cursos única i exclusivament als entrenadors d’allà. Entre tots estem fent que el projecte creixi i anem canviant coses amb el fi de millorar tot el que es pugui.

– Quin paper juga l’esport en la millora de la situació econòmica i humanitària?

– Pel que fa a les econòmiques, hi ha algun nen que va començar de voluntari i ara ja té el seu títol d’entrenador i es dedica professionalment, és a dir, viu de ser entrenador de futbol. També hi ha nens que han estat en els nostres Campus i els han fitxat equips semi professionals.

Però el que pretenem és que totes les diferències socials que hi ha de castes entre els nens, vagin desapareixent poc a poc i crec que l’esport ajuda molt. Quan aquests nens fan esport en equip, deixen de banda les seves diferències i fan pinya entre ells. Si hi ha un nen que és millor que l’altre jugant a futbol i és d’una casta inferior a la d’un altre, se’l respecta,  en el camp s’obliden de la casta a la que pertanyen. En el moment que surten al camp a jugar, només hi ha esport i competició.

– Ensenyeu a jugar a esport però també feu competicions entre diferents equips?

– Sí però és molt diferent a com es fa aquí, principalment per falta de recursos econòmics. Allà els nens no tenen uns pares que agafen i porten al nen a un camp de futbol que es troba a 50 quilòmetres, allà no existeix, els pares no tenen cotxe i les distàncies són molt més llargues. El que sí que hi ha organitzat són els desplaçaments en autocars, com hi han lligues sub-18 i sub-15, s’organitza la lliga de tal manera que els dos equips (sub18 i sub-15) juguin contra els del poble x el mateix dia, per tal que la logística sigui més fàcil.

– Què opines de la gent que critica qualsevol tipus d’intervenció militar o humanitària que pugui fer qualsevol país occidental sobre països subdesenvolupats o amb problemes polítics?

– Què hem de fer? Quedar-nos de braços plegats i deixar que cadascú intenti sortir-se a la seva manera? Jo sóc dels que si puc fer alguna cosa per ajudar a algú que realment ho necessita ho faig i no em quedo de braços creuats.

– El dijous 23 de març vau celebrar una sopar benèfic per recaptar fons pel projecte, com va anar?

– Van assistir al voltant de 170 persones, que per ser un dijous al vespre no està malament, tot i que l’any passat va ser un divendres i vam arribar a les 200 persones, però ens hem d’ajustar a les dates que ens ofereix el Teatre-Auditori.

Quan la gent s’assabenta i coneix realment el projecte en sí, col·labora i està a sobre d’ell, fins al punt que se sent orgullosa del projecte, però el problema és més com fer arribar el missatge de tot el que estem fent allà a tota la gent que no pertany a aquests clubs i que no fa un seguiment d’aquest tipus de temes.

Un projecte social en què estan involucrats cinc clubs de la ciutat, que normalment s’estan donant patades al camp i cops de colze a les pistes, puguem deixar totes les nostres diferències i treballem junts en un projecte comú d’aquest tipus, crec que és motiu d’orgull.

– Quina és l’aportació que fa cada club, Vicente Ferrer i l’Ajuntament?

– Els clubs anem fent activitats durant tot l’any per poder pagar els bitllets d’avió, per poder portar tots els entrenadors cap a l'Índia, perquè són ells els que transmeten tots els seus coneixements als monitors d’allà perquè continuïn la feina durant la resta de l’any.

La Fundació Vicente Ferrer, aporta tota la logística de desplaçaments i manteniment allà. Per part de l’Ajuntament, rebem subvencions econòmiques que van directament a l'Índia, per material esportiu i el que necessitin allà, equipaments de cada equip, pilotes de futbol, porteries, etc. 

Notícies relacionades