Antònia Sans: "Cal una actitud més proactiva per preservar el Corredor Verd"

Foto: Patricia Cirera

Aquest dissabte 24 se celebrarà la marxa i cursa del Corredor Verd, per aquest motiu entrevistem Antònia Sans, coordinadora del projecte. Aquest any és la cinquena edició i l’Antònia en fa balanç i ens explica quins són els reptes.

Aquest any és la cinquena edició, com es presenta?

Primer donar-vos les gràcies perquè un mitjà de comunicació s’interessi per aquesta marxa i cursa del Corredor Verd del Vallès. En quant a previsions, és que seguim fent esment a què aquesta marxa i aquesta cursa transcorri per un lloc que comuniqui des de Sant Llorenç fins al Barcelonès. Volem anar per un corredor verd, amb l'intent que la gent el conegui i, a base de conèixer-lo es vagi preservant perquè no ho envaeixi la indústria o les cases. El tema no és només reivindicar, sinó el fet que la gent el conegui i no que el reivindiqui simplement. En aquests moments el corredor va des de Sant Llorenç fins al Barcelonès sense trepitjar gairebé l'asfalt, passant per grans ciutats i zones industrials com Terrassa, Sant Quirze o Sant Cugat.

Hi ha tres recorreguts en la marxa: Matadepera-Sant Cugat, el circuit de Collserola o fer la cursa sencera, la Cursa o des de Matadepera a Sant Cugat.

Jo diria que n’hi ha quatre. Aquest any hem incorporat la cursa – Per cursa s’entén que la gent vol córrer- córrer per llocs de muntanya, que va des de Sant Llorenç fins a Sant Cugat, passant per Matadepera i per Sant Quirze. Això vol dir que  és una cursa en la qual no hi ha asfalt. Aquesta és la primera modalitat que és nova d’aquest any. Després hi ha tres modalitats més de marxa que ja es van implementar l’any 2011 quan va començar la primera marxa. Cada any canviem d’itinerari de la circular de Collserola perquè la gent vagi coneixent la zona, la tercera modalitat és fer-la tota sencera, Matadepera-Sant Cugat, Sant Cugat-Circular de Collserola, en total 42 kilòmetres.

Més que una etapa del Camí de Sant Jaume!

Evidentment, és una marató. La gent caminarà, i la gent que camina es calcula que va entre 4 i 5 kilòmetres hora, per tant cap a les 5 de la tarda arribaran aquí.

L’objectiu era arribar als 200 participants, s’ha aconseguit?

No, no els tenim encara. Estem fent intents per aconseguir-ho, el tema és que la gent coneix Collserola perquè està molt a prop de Sant Cugat, i potser no els anima tornar a caminar per Collserola. L’altre cosa és que la gent de Sant Cugat, el recorregut Matadepera- Sant Cugat, crec que no s’imagina pels lloc emblemàtics pels quals passa. Però jo crec que aconseguirem arribar a l'objectiu dels 200 participants, i sinó a una xifra molt propera als 200.

Els nous governs municipals de Cerdanyola, Rubí o Terrassa poden ajudar en aquesta iniciativa?

Va haver-hi un intent de col·laboració i de simbiosi amb Terrassa perquè estava dissenyant una anella verda al voltant de la ciutat amb l’intent de preservar-la. Nosaltres vam parlar amb l’anterior ajuntament de Terrassa per acostar el nostre corredor junt amb la seva anella verda perquè passen pel mateix lloc i així reivindicàvem totes dues coses. L’ajuntament de Sant Quirze ha estat molt receptiu pel fet que es passi per llocs emblemàtics del poble, Sant Cugat evidentment també. El parc del Collserola també ens ha donat el vist i plau conforme podem passar per allà fent la marxa. Ara, que ens aportin marxaires i corredors? Tampoc no els hi demanem això, demanem que s’hi impliquin i que no ens posin impediments.

Més enllà de donar a conèixer els diversos recorreguts, l’objectiu també és reivindicar les zones verdes, que es cuidin i preservar la naturalesa.

 

El primer tram, Matadepera-Sant Cugat, és un tram on abans hi havia boscos i s'hi podia anar a buscar bolets, i apareixien les naus industrials i els carrers. El tema és preservar aquesta zona verda que hi ha tocant a Terrassa. Per tant, la idea és reivindicar que en aquesta zona verda no s’hi edifiqui, que no hi hagi edificacions ni zones industrials. De petita, en aquesta zona que passem hi havia anat a buscar bolets, i he vist com es construïa indústria i carrers en allà. Per tant, realment a mi, el que vull és que allò es preservi, i que puguem anar des de Sant Llorenç fins al Tibidabo passant pels boscos.

Quines creus que són les fortaleses i les febleses d’aquesta iniciativa?

La fortalesa és la gent que estima la natura i tot allò que fa referència a espais naturals, a espais emblemàtics, no pel que fa a emblemes d’edificació, sinó emblemàtics en quant arbres monumentals, espècies d’herbes o de vegetació. Crec que la feblesa és que tothom, fins i tot els consistoris, tot i que ens recolzen en el sentit que estan d’acord en la preserva dels espais, haurien de tenir una actitud més activa, és a dir, que ajudin a què en aquell espai no s’hi edifiqui. Reconeixen que s’han de preservar però li falta una mica més de voltes de cargol en que siguin més proactius.

Com ha evolucionat la marxa del Corredor Verd en aquests cinc anys?

Des de l’any 2011 fins l’any passat ha crescut el nombre de marxaires possiblement d’una manera subòptima, ens hauria agradat que hagués crescut més el nombre de participants.

A més de créixer en nombre de participants, la idea és que aquesta iniciativa derivi en alguna acció per part de l’ajuntament?

Sí, a Terrassa hi volen fer l’anella verda, juntament amb el corredor estarà consolidat. A Sant Quirze estan molt receptius en preservar aquest espai. Les accions dels ajuntaments no les hem vist encara, hem d’esperar. Si fem la sisena marxa sabrem de què parlem.

Terrassa s’ha emmirallat en el Corredor Verd del Vallès per fer l’anella?

L’anella verda pertany només a Terrassa, i no és que s’hi hagin emmirallat sinó que ja tenien la idea de fer una anella verda. Que el Corredor Verd formi part de l’anella serà un reforçament que farà que aquell espai es preservi. El Corredor Verd passa per molts municipis, no és com l’anella verda de Terrassa, que els hi fa de barrera envers els altres municipis preservant un espai natural.

Creus que té sentit reivindicar el Corredor Verd?

Penso que sí perquè com t’he dit, hi havia uns boscos on de petita anava a buscar bolets i que s’estaven envaint per naus industrials i carrers. Té molt sentit que es segueixi reivindicant perquè pot haver-hi un altre ideari i d'altres persones que hi vulguin edificar, per tant, hem de seguit reivindicant-ho. 

Notícies relacionades