Del golf per a tothom a un possible parc públic

Fotos: Jordi Pascual

A finals de juny del 1994 es va inaugurar el Camp de Golf de Can Sant Joan, el primer camp públic de Catalunya. Aquella fita va ser molt celebrada pels governants del moment. L’alcalde Joan Aymerich va reivindicar la ciutat com a pionera en aquest esport: “Fa uns 80 anys ja es va construir a la nostra localitat el camp privat de Catalunya” –així ho recull la notícia publicada al diari Els 4 Cantons l’1 de juliol del 1994–. El golf, per a l’exalcalde convergent, ha jugat un paper clau en l’“entorn diferenciat i de qualitat de vida”. Ara aquest espai podria esdevenir un parc públic, a proposta de la CUP-PC.

La inauguració es va fer amb una bona quantitat de personalitats polítiques, entre elles Joan Antoni Solans, llavors director general d’Urbanisme a la Generalitat, que va explicar que el Camp de Can Sant Joan també formava part “d’una estratègia de desenvolupament econòmic per donar una imatge diferent de la que es donava en els anys 60 i així atreure empreses”. Però tot plegat es barrejava amb el concepte públic, el primer camp que havia de permetre desvinculat el golf de l’elitisme.

El camp va ser dissenyat pel golfista Severiano Ballesteros i, tot i que en el moment de la inauguració només tenia llesta la part d’entrenament, es preveia incorporar 9 forats durant el 1994. L’objectiu era formar i ensenyar jugadors a través d’una escola de golf alhora que permetre la promoció de l’esport i l’organització de competicions a tots els nivells de la mà de les Federacions Catalana i Espanyola.

Això era possible en base a un conveni signat al 1991 pel Consell Superior d’Esports de l’Estat, el Consell de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i les dues federacions, després que aquestes acordaren amb l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) la cessió dels terrenys públics per un període de 75 anys a canvi d’un canon anual de 50.000 pessetes. El conveni entre les administracions i federacions recollia les aportacions de cadascuna fins arribar als 600 milions de pessetes que es calculava que costaria la construcció del camp.

La contractació de les obres depenia de les dues federacions tot i que en l’adjudicació hi havia supervisió de les institucions implicades, incloent si així ho demanaven els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí –el territori comprèn part del terme municipal de les dues localitats–. La voluntat d’un camp públic no només pel que fa a la propietat sinó també per l’accés es podia veure alterada si la Federació Catalana de Golf tenia pèrdues a partir del cinquè any d’explotació. Llavors podia contractar una empresa per fer l’explotació.

Així va passar fins a principis de l’any passat, quan l’empresa murciana Puro Campo va rebre una ordre judicial per acabar el contracte de gestió i explotació. Al maig del 2018, davant els “evidents i manifestos incompliments” de l’empresa, es va clausurar el camp. Puro Campo feia mesos que tenia deutes amb els treballadors i amb la Federació. L’empresa havia accedit a la gestió al gener del 2015 ja que anteriorment requeia en mans de Metropolitan Golf. El contracte tenia vigència fins el 2068 i pretenia ser una oportunitat per fer créixer el complex a nivell esportiu.

Quasi un any després que la Federació comuniqués que treballava per trobar un operador “adequat i solvent” per evitar el tancament definitiu, el camp segueix abandonat, amb la gespa feta malbé i les instal·lacions plenes de vidres trencats. Alguns ciutadans, la majoria d’ells de Rubí, utilitzen la zona per a passejar.

Davant l’estat d’abandonament, la CUP-PC proposa al Ple convertir el camp en un parc públic. És una moció que l’AUP ja va portar al Ple de Rubí, on tots els grups van votar a favor de la proposta. La proposta demana al govern iniciar les negociacions amb l’ajuntament de la ciutat veïna i amb l’Incasòl per tal d’estudiar la reconversió i incorporant un centre cívic –que aprofitaria l’edifici central del golf–, una zona de restauració i una zona de concerts.

La moció, segons els cupaires, tindrà una esmena de PDECAT-Demòcrates, amb què es desdibuixa el calendari per plantejar el treball conjunt de les administracions afectades "abans que finalitzi l'actual concessió administrativa". elCugatenc també ha contactat amb la Federació Catalana de Golf per conèixer el seu posicionament davant la proposta ja aprovada a Rubí i a debat en Sant Cugat però, a data de publicació d’aquest article, tampoc n’han donat resposta. Segons ha explicat la CUP-PC i l’AUP en una roda de premsa conjunta, la qualificació urbanística –de les 87 hectàrees– obliga a deixar la zona com un espai lliure i, per tant, no es podria utilitzar per construir-hi.

Segons la portaveu cupaire, considera que la mesura també podria servir per treure pressió a Collserola: “Pot ser un projecte mancomunat molt interessat i bonic de fer, aconseguir el retorn a la ciutadania”. Els proposants reconeixen que la moció no és més que un encàrrec per als governs que sorgeixin de les eleccions municipals del maig. Els usos concrets dependrien justament de la voluntat dels consistoris futurs.

Notícies relacionades