Stonewall

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 28 de juny del 1969, a un bar anomenat Stonewall de Nova York, es va produir un fet que va marcar la lluita pels drets LGTBI. Aquella nit podria haver sigut una nit igual que les altres. A dins del bar un conjunt variat de membres dels diversos col·lectius LGTBI prenien una copa mentre estaven pendents per si entrava una patrulla de policies a fer l’acostumada batuda a dins i a detenir uns quants clients. Com cada nit, com cada cap de setmana, com cada any.

Però aquella nit no era una nit com les altres. Diuen que a Stonewall estaven tristos, ja que durant el dia s'havia celebrat el funeral de l'actriu Judy Gardland, una gran defensora dels drets dels gays. També diuen que algú va posar la cançó "Somewhere over the Rainbow" cantada per ella. De sobte els policies van entrar, però algú es va negar a ser detingut i va respondre als cops dels agents de l'autoritat sent secundat per més clients. La gent es va concentrar davant de la porta de bar i els crits de queixa van deixar pas a les pedres i els pals per part dels observadors que volien defensar als detinguts. Els disturbis van durar tota la nit.

Així es va iniciar, cada 28 de juny, una marxa reivindicativa que amb el temps es va convertir en el que es va conèixer com a Dia de l'Orgull Gai. Una marxa que va agafar com a símbol la bandera de l'Arc de Sant Martí, diuen que en honor a Judy Garland.

Més de cinquanta anys després moltes coses han canviat a millor. A la majoria de països occidentals les actituds homòfobes són perseguides i en alguns d'ells el matrimoni gai ja és una realitat.

Però situacions com les darreres agressions i assassinats homòfobs o contra qualsevol altre membre del col·lectiu LGTBI demostren que encara hi ha recorregut per fer i moltes batalles per lluitar. Si volem que la flama de la reivindicació que es va encendre a Stonewall aquella nit no s'apagui, ens cal no fer ni un pas enrere. Els hi devem als que ens han precedit i a les generacions que encara han de venir.

Seguim

Francesc Carol, membre d'ERC.

Notícies relacionades