Publicitat

Epidèmia mental

Michael Jackson va sortir al balcó de la seva habitació a l'Hotel Aldon a Berlín balancejant, de forma perillosa, el seu fill de nous mesos, Prince Michael II, fora de la barana. Era el el 19 de novembre de 2002. El rei del pop va posar en risc la vida del seu fill davant la mirada esglaiada de milers de fans. La cara del bebè estava tapada amb una tovallola. L'estrella, que visitava la capital alemanya per recollir un premi a la seva trajectòria i fer un concert benèfic, era molt aficionat tapar-se el rostre amb mascaretes. Al seu fill el tapava per protegir la seva intimitat, però les que portava ell suscitaven tota mena d'especulacions. Volia tapar les nombroses operacions d'estètica o era un paranoic de les malalties infeccioses?

Després de Jackson, ens vam acostumar a les imatges de gent amb el rostre tapat amb mascaretes, sobretot dels països asiàtics. Algunes persones les portaven per evitar respirar els aires contaminats de les ciutats, altres, sobretot al Japó, per respecte a altres persones en cas de malaltia.

Portar una mascareta de manera voluntària per no contaminar ningú és com autoflagelar-se: "No us apropeu, estic malalt!!". En qualsevol cas, cridava l'atenció que algú pogués decidir amagar el seu rostre, la seva expressivitat i el seu somriure darrere una pròtesi mèdica.

La psicosi del coronavirus ha fet que tots siguem sospitosos de ser portadors de la malaltia. Les mirades més o menys furtives a les persones que tapen el seu rostre amb mascareta, o que esternuden o que tracten de contenir un atac de tos al metro, als ascensors, als bars, o als semàfors són un senyal de la magnitud de l'epidèmia. Sobretot mental.

Les autoritats sanitàries insisteixen a minimitzar els perills del virus i demanen calma a la població però cada dia se'n veuen més pel carrer. La cancel·lació del Mobile Congress a Barcelona només va ser un aperitiu del que estem vivint. Cada matí ens assabentem de nous casos al nostre voltant, de la cancel·lació de viatges i esdeveniments, de notícies sobre fàbriques parades, de barris sencers aïllats i la caiguda en picat de les borses en una autèntica bola de neu que creix cada dia. Ningú es creu res. En uns temps en què les notícies, per més impactants que siguin, no duren més d'una setmana a primera plana, l'epidèmia del coronavirus està batent tots els rècords de tensió social.

I, mentrestant, algú s'està forrant.

Roger Valsells, santcugatenc frustrat