Arrenca el XXXè curs d'estiu d'UNIPAU

Fotografies: Patricia Cirera

Ahir 9 de juliol a les 19:15 arrencava el XXXè curs d’estiu de la Universitat Internacional per la Pau al Centre Borja.

Tothom arribava, es saludava, xerrava, donava un cop d’ull als llibres de l’entrada. En total, al voltant de 110 assistents a l’acte inaugural de XXXè curs d’estiu de l’UNIPAU (segons em confessa l’Arcadi Oliveres que ha comptat des de la tarima). Aquest any la temàtica del curs és “Els fils que mouen els conflictes”.

Una temàtica sempre vigent. En l’actualitat, hi ha aproximadament uns 42 conflictes armats actius, segons Mariano Aguirre, director de NOREF. “Des des del final de la Guerra Freda a l’any 89, fins al 2010-2011, el nombre de guerres i de morts va davallar, i ara hi ha una regressió d’aquesta tendència”, afirma Aguirre.

“La temàtica és generalista, parlem de conflictes en general, de causes de conflictes. Aleshores el volem abordar des d’un àmbit temàtic de com influeix l’economia, el comerç d’armaments, quins papers tenen els organismes internacionals en el desenvolupament i en els conflictes, quin paper fa la premsa, què passa amb els conflictes identitaris, si són realment identitaris, què hi ha darrera, què passa amb les religions, si és motiu de conflicte o és una excusa. Tot això és el que volem explicar aquest any”, explica Neus Sotomayor.

Entre els assistents a l’acte hi havia personalitats polítiques com la Roser Casamitjana i la Mireia Ingla. Estava previst que hi anés l’alcaldessa Mercè Conesa, que finalment no va assistir. En tot cas, poca representació institucional tot i ser la XXXa edició, però que d’altra banda sempre és un alleujament per la concurrència.

Un cop tothom assegut, Neus Sotomayor, directora de l’UNIPAU, presentava l’acte per donar la benvinguda i donar pas a l’obra que es va presentar, “Pregària de guerra”, de Mark Twain. L’obra, dirigida per Dolors Vilarasau, era una adaptació poètica de Joan Oliver.

Un cop acabada la representació, començà la inauguració amb la intervenció de la Lourdes Mourelo, adjunta a la direcció general de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que va fer referència a la importància del gènere i del paper de la dona amb una frase de Adilia Caravaca, presidenta de WILPF, “les guerres s’acabaran quan les dones no pateixin violència”. “El que reivindiquem és que les dones no només som víctimes, sinó que és necessari que les dones estiguin presents en els processos de construcció de pau, de les negociacions. És necessari que formin part de l’entremat de la construcció de la pau, perquè sempre estem darrera i és hora de que es visibilitzin aquestes aportacions”, explica Mourelo per aquest diari.

Darrera d’ella, Arcadi Oliveres, president d’UNIPAU, va fer una introducció parlant de la història de l’entitat i de les persones que han format i que formen part d’aquesta. Tot seguit va continuar la tinent d’alcalde de Benestar i Ciutadania Susanna Pellicer, que va felicitar a l’entitat per la seva trajectòria i va destacar la importància que l’entitat i l’acte siguin a Sant Cugat. Va concloure amb la inauguració oficial de l’acte. Per sorpresa d’UNIPAU, Susanna Pellicer va fer entrega d’una placa de reconeixement per la tasca feta.

Per últim, conferència inaugural a càrrec de Mariano Aguirre, director del Centre Noruec de Construcció de la Pau (Noref), que va parlar sobre les possibles causes que generen o poden donar lloc a conflictes o guerres. Va anomenar-ne set: La falta d’oportunitats laborals per als joves, el sorgiment de mobilitzacions pro-democràtiques a l’Orient Mitjà i Àfrica, els moviments massius d’immigrants, protestes que es duen a terme a ciutats del nord com el d’Anglaterra, França o Estats Units, el creixement urbà, ja que hi ha un desplaçament de la població rural cap a la ciutat; el canvi climàtic i l’escassetat de recursos, i el setè, l´ús de les identitats ètniques, religioses, com a instrument de polítiques inquietes.

Traduït al català, en paraules de Mariano Aguirre per aquest diari, “els conflictes armats actuals són especialment complexes, en la mesura en que les concepcions tradicionals de la guerra - guerra entre estats o civils - estan avui dia molt alterades. Hi ha conflictes entre estats, entre grups armats, en els quals no participen els estats, hi ha conflictes entre estats i milícies, hi ha un alt nivell de violència organitzada vinculada a la criminalitat internacional”.

Hi ha diferència entre conflicte i guerra? Aguirre respon. “Estem culturalment acostumats a pensar en la guerra com un conflicte entre estats o guerres civils. Avui dia el que hi ha són una sèrie de conflictes armats no convencionals, en els quals intervenen generalment actors violents no estatals, com l’autodenominat Estat Islàmic o el Boko Haram. Són grups que no necessàriament volen conquerir el poder de l’estat - com les guerrilles als anys 60 o 70 - sinó que en alguns casos són interessos econòmics per mantenir un nivell de conflicte, i en altres casos el que es vol és reconstruir estats post-liberals sobre una base mítica milionarista”.

Acabada la ponència de Mariano Aguirre la gent va seguir la xerrada amb el pica-pica i refrigeri. Fent balanç d’aquests 30 anys del curs, l’Arcadi Oliveres diu “que hàgim pogut mantenir durant 30 anys aquest curs sobre la pau crec que és positiu, sobre tot tenint en compte la visió que tenim de la pau, que és una visió molt àmplia. El fundador d’UNIPAU, Frederic Roda, sempre deia que la pau no és estrictament absència de guerra. La pau és respecte als drets humans, desenvolupament del tercer món, justícia social, respecte ecològic, respecte als drets de les dones”.

Notícies relacionades