L’ocupació d’un nou local dona ales a la Xesca

Fotos: Jordi Pascual

Una planta baixa amb dues alçades ben diàfanes acull el casal jove ocupat de la Xesca després que ara fa prop d’un any l’assemblea optés per marxar de l’immoble de la cruïlla entre el carrer Borrell i l’avinguda Cerdanyola per l’apuntalament de l’edifici. El nou local, també al carrer Borrell –però a la part baixa, al darrer tram abans d’arribar a la rambla del Celler–, és propietat d’una SL, que els ocupants denuncien que té molts espais buits a la cuitat. Amb aquesta nova seu, la Xesca recuperarà l’activitat presencial durant les properes setmanes després d’haver-se vist forçada a mantenir la reivindicació sense cap espai físic.

El casal jove va inaugurar la nova seu el dissabte passat, amb una roda de premsa i una assemblea oberta que va servir per començar a elaborar una llista de possibles d’activitats a fer: una zona d’estudi, un gimnàs... Tot això dependrà de la pròpia assemblea que, tot i aquest primer pas, ara se centra en omplir el nou local, recuperant alguns materials de la seu anterior i també aconseguint més mobles.

L’assemblea també explica que la presentació també va ser una forma de parlar amb el veïnat. En fan una valoració positiva perquè, tot i algunes veus crítiques, diuen, s’han trobat moltes mostres de suport i també persones disposades a ajudar-les cedint-los mobles. Hores d’ara no han tingut cap identificació per part de la policia tot i que, una setmana abans de donar a conèixer l’ocupació, sí es van personar a l’immoble.

“La Xesca són més de quatre anys de xerrades, tallers d’autodefensa, concerts, kafetes, classes de ioga, són més de quatre anys donant espai a projectes i col·lectius que no tenien on desenvolupar-se, en definitiva, són més de quatre anys d’autogestió i alternatives”, van reivindicar en la roda de premsa, “alternatives a la privatització, als barris morts i sense vida en comú i al model d’oci al que ens expulsa la ciutat de Sant Cugat, un oci consumista, masclista i alienant, que no té en compte les nostres vides, un oci que justifica la violència que patim les dones i un oci al qual no tenim accés si la nostra manera de vestir o el nostre color de pell no agrada aquells qui manen”.

Reivindiquen la Xesca com un espai de trobada des d’on fer front al capitalisme i al patriarcat: “Un sistema que permet que l’extrema dreta escampi el seu odi, i que tanca a la presó a aquelles que s’atreveixen a visibilitzar les clavegueres de l’estat, mentre nosaltres rebem els cops de porra de la policia o fins i tot perdem un ull a les seves mans quan sortim al carrer a denunciar-ho”. “La Xesca és de totes i per a totes, i ens agradaria molt que tothom qui vingui pugui posar el seu granet de sorra i gaudir del projecte, tant com ho fem nosaltres”, defensen.

Dos processos judicials

L’assemblea de la Xesca està pendent de dues denúncies. Una arran de l’ocupació de l’immoble de l’avinguda Cerdanyola, propietat de Solvia. La propietat va denunciar per aconseguir la marxa de les persones que ocupaven l’edifici. Aquesta situació va estar marcada per una sentència al maig del 2019 i, posteriorment, pel decret d’alcaldia que ordenava la desocupació i l’actuació de la propietat davant de l’agreujament dels problemes estructurals de l’edifici. Al setembre van celebrar diverses jornades per resistir al desallotjament però, davant la necessitat d’apuntalar l’immoble, van acabar marxant pocs mesos més tard sense necessitat de cap actuació policial.

Al febrer següent, els Mossos d’Esquadra van desallotjar un immoble a la cruïlla del carrer Vallès amb l’avinguda Torreblanca. És l’espai que havia escollit la Xesca per intentar reprendre el projecte. Portaven uns dies ocupant la planta baixa però l’operatiu policial va impedir que es mantingués l’ocupació. Els Mossos van identificar quatre persones, que estan pendents de saber si s’inicia un procés judicial o una sanció. En aquell moment el casal de l’avinguda Cerdanyola encara estava pendent del desallotjament i sense apuntalar.

Els orígens i evolució de la Xesca

La Xesca va néixer com a projecte a finals d’agost del 2016, quan es va donar a conèixer l’ocupació de l’immoble de l’avinguda Cerdanyola amb l’objectiu de fer un casal de joves autogestionat. Hores d’ara hi participen 11 persones a l’assemblea i intenten reprendre el vincle amb les entitats que ja havien participat al primer espai. Des de llavors hi ha hagut debat sobre l’ocupació, ha acollit tot tipus d’activitats i també ha denunciat el sistema capitalista i la manca d’espais per al jovent.

A continuació fem un repàs als moments més rellevants de la història del casal:

Notícies relacionades