S’inaugura l’exposició d’una de les revistes més censurades dels darrers anys del franquisme

Fotografies: Anna Poquet

Davant d’una sala plena de gom a gom s’inaugurava l’exposició Por favor: Una mica de memòria històrica (1974-1978). L’exposició sobre la revista d’humor polític anomenada Por Favor, pretén recordar els esdeveniments d’aquell moment històric del país i mostrar la situació de la premsa, des de després de l’assassinat del President Carrero Blanco, fins l’aprovació de la Constitució de 1978, passant per la mort del dictador. 

Parets carregades de vinyetes, que de forma simètrica i cronològica, expliquen els fets històrics més rellevants i de la premsa que van anar succeint al llarg dels gairebé 5 anys que va estar la revista Por favor en actiu. És a dir, tenir una idea del tipus de publicacions que s’escrivien a la revista en una època marcada pels darrers anys del franquisme i  la primera transició.

Començant des de baix, es pot veure un cronograma, que va des del primer any de la revista fins l’últim. Cada vinyeta representa un mes. En un primer nivell es troben els fets amb més text i a dalt els més gràfics i que, per tant, no necessiten tanta lectura.  S’han introduït, a més, fets del municipi, ja que a Sant Cugat passaven coses que tenien relació amb fets d'arreu del país, com per exemple, que hi havien alcaldes franquistes.

Davant la projecció de les diferents portades que es van anar publicant al llarg dels anys, Isidre Marías ha explicat que s’ha utilitzat un criteri històric per triar el que s’ha exposat i que s’han prioritzat certs aspectes en sentit temàtic i no en to partidista.

Així com també ha explicat que, una de les conclusions a les que han arribat els creadors de l’exposició , un cop finalitzada la tria, és que “en aquest país ens repetim més que l’all” i és que afirmen que algunes de les vinyetes que es van publicar a la revista, si les publiquessin demà en un diari, serien totalment d’actualitat.

Van ser uns anys amb molta dificultat en quant a llibertat d’expressió al llarg de tota la dictadura. Al cap de poc d’obrir la revista, va ser tancada per 3 mesos i just al tornar a obrir la van tornar a tancar. En l’exposició s’ha volgut reflectir la notable censura i violència que hi va haver en aquells temps per tot arreu, amb mobilitzacions al carrer, a les universitats i als llocs de treball, a les fabriques, com per exemple, SEAT. Tot eren transaccions i pactes, il·lusions i desencantament.

Més que donar una interpretació de la transició, el que vol transmetre aquesta exposició és fer memòria, una memòria que ha de conduir a crítiques, sempre i quant es facin amb coneixement de causa. És a dir, que les crítiques siguin fonamentades, no amb una idealització dels fets històrics, sinó amb un coneixement que sigui el més objectiu possible.

L’exposició d’una de les revistes més polèmiques i amb un consell de direcció format per Manuel Vázquez Montalbán, amb Juan Marsé i Forges es podrà visitar a l’Ateneu en uns horaris determinats de dilluns a divendres, que es poden consultar a la pàgina de l’Ateneu, ja que, la sala on està ubicada l’exposició, l'utilitzen per la realització d’altres activitats.

José Vicente Saval, biògraf de Manuel Vázquez Montalbán i professor a la Universitat d’Edinburgh, ha explicat una sèrie d’anècdotes de l’època de Por Favor i ha valorat molt positivament l’exposició. Diu que és de gran ajuda pels joves que no saben ben bé què significa la memòria històrica. A més, ha parlat sobre el concepte de postveritat que es dóna actualment i que consisteix en mentides que corren per la web, que no són veritat però que tothom es creu. Però la revista Por Favor, al lluitar per la llibertat d’expressió, estava marcada per la preveritat.

Notícies relacionades