Rafa Gómez: "Molta gent es sorprèn que a una ciutat tant rica com Sant Cugat hi hagi servei de menjador social”

Fotografia: Anna Poquet

Càritas Sant Cugat celebra aquest any el 50è aniversari i per això des de elCugatenc hem volgut parlar amb aquesta entitat perquè ens expliqués la seva evolució, cosa que no ha sigut fàcil per la gran demanda d’ajuda per part de families que no arriben a final de mes.

Finalment, aconseguim tenir una entrevista amb Rafa Gómez, voluntari de Càritas Sant Cugat des de fa 12 anys i conseller de Càritas del bisbat de Terrassa, que ens espera a una sala de la Casa Abacial, on es reben també totes les families que venen a demanar ajuda.  

– Les necessitats de les persones que requereixen l’ajuda de Càritas han canviat molt durant aquests 50 anys?

– El canvi ha estat en les persones que han vingut, al començament, era més gent d’aquí que tenia alguna dificultat i es va crear aquest servei de Càritas, que és un servei social per les persones que necessiten ajuda, ja sigui per arribar a final de mes o perquè tenen alguna mancança a nivell personal o familiar.

En els següents anys, va venir la gran immigració i ens vam trobar que l’ajuda econòmica dels aliments per ajudar a les famílies, el 99% era per gent nouvinguda, que arribava al nostre país pensant que aquí trobaria feina i la solució a tots els seus problemes. Però en els últims 7 o 8 anys, a partir de la crisi, moltes d’aquestes persones d’altres països, sobretot del nord d’Àfrica i alguns sud-americans també, van tornar al seu destí.

Finalment, aquest 2015 les persones que han vingut a picar a la porta de Càritas o del servei social de l’ajuntament, amb els que hem tingut una connexió, es pot dir que el 50% és gent nouvinguda i l’altre 50% d’aquí.

Per tant, la faceta de les persones que han anat venint ha anat canviant segons l’entorn social que hem anat tenint en el nostre poble.

– Qualsevol persona pot venir a demanar-vos ajuda?

– Qualsevol persona que vulgui ser atesa a nivell personal o familiar pot venir a demanar-nos ajuda aquí a la Casa Abacial, tot i que normalment ve primer una persona de la família.

En aquests moments, el temps de resposta per ser atesos és entre dues o tres setmanes, tot i que si hi ha un cas d’urgència es pot fer excepció.

Un cop venen, es dóna hora amb una assistenta social que l’atendrà personalment, després ja vindran els tràmits administratius, però creiem que el més important és que quan vinguin a demanar ajuda, siguin escoltats per una professional que és qui s’encarregarà de guiar a la persona o família, per aquest motiu estem oberts a escoltar a qualsevol persona vingui d’on vingui.

També és important recalcar que com la gent va perdent la feina a goteig, els que fins ara estaven en una situació crítica ara estan en una situació més critica encara, perquè se’ls hi han acabat els ajuts.

Gent que fins ara havia sigut de classe mitjana i que els dos han perdut la feina també poden venir, tot i que moltes vegades no ho fan o els hi costa més, per respecte o vergonya, però si es té una necessitat vital, aquí estem per ajudar-los.

– Però en canvi, la vostra identitat és cristina, en què influeix?

– Càritas és el braç social de l’església, les persones, podríem anar ajudant d’un en un, però això ho poden fer els voluntaris. Perquè una cosa tingui continuïtat la garanteix una institució, per tant la resposta que s’està fent és la de l’evangeli, de donar de veure a qui té set i donar menjar a qui necessita menjar i ajudar a les persones al que calgui.

L’esperit cristià d’aquest acolliment i acompanyament no és donar per fer una caritat, sinó ajudar a que puguin tornar a créixer i a desenvolupar-se com a persones. És a dir, una persona que ve aquí i s’instal·la no li donen un vale perquè vingui a recollir aliments tota la vida. Per això és ates per un professional, perquè el necessitat li expliqui el seu problema i nosaltres l’ajudem a trobar solucions, però no només a nivell material sinó també psicològic.

Sobretot amb els nouvinguts, que moltes vegades arriben amb una falta d’alfabetització, de cultura o estudis, no hi ha prou en donar-los de menjar, sinó que necessiten quelcom perquè puguin créixer com a persona. Aquest és l’esperit cristià de l’ajuda a la persona, d’acolliment i fer créixer a la persona a partir d’on és perquè pugui anar més a munt.

– Comentes que no doneu per simple caritat, què penseu de la gent que contínuament ens trobem, sobretot a les portes dels supermercats demanant?

– El que fem moltes vegades és anar a aquest tipus de persones i preguntar perquè està demanant i si és per un tema de no tenir papers els acollim, hi ha un projecte que tenim i es diu Arrela’t que consisteix en ajudar a la persona sense papers, situar a la persona amb la cultura i les nostres lleis i costums.

Però ser respectuós no vol dir ser tonto, ja que, hi ha moltes persones aquí a Sant Cugat que arriben amb una furgoneta i es reparteixen pel poble perquè saben que aquí podran aconseguir més almoines que a pobles veïns.

Entre tots hauríem de saber diferenciar entre la persona que demana per necessitat i que no sap que el poden acollir en una institució i la que pertany a una organització o petita xarxa i que fan de l’almoina un negoci.

 

– Quin perfil predomina de persona que ve a demanar ajuda?

– Està bastant repartit, el que és veritat que quan una persona ve a demanar ajuda per la família, la primera en presentar-se és la dona, tant si són d’aquí com si són de fora. Les dones teniu més empenta i sou més realistes.

Els de fora acostumen a ser gent entre 30 i 40 anys i la persona gran d’aquí que passa dels 55 i ha perdut la feina és el col·lectiu que més ajudem perquè es torni a incorporar en el món laboral.

– Fa unes setmanes es publicava que, segons dades de l’Idescat, Sant Cugat és la ciutat més rica de tot Catalunya, Càritas ha notat una baixada de demandes?

– No, es continua amb el lent increment de les famílies que van perdent la feina, perquè sí que és veritat que algunes famílies de Sant Cugat permeten que la mitjana ens faci ser la ciutat més rica però hi ha l’altre cara de Sant Cugat, la de les famílies amb dificultat, amb el perill de sortir de la societat perquè no tenen aliments suficients per alimentar a la seva família o per l’escolaritat dels fills.

El que més costa és que ambdues parts de la ciutat es coneguin, que la gent que té la sort de tenir aquests ingressos, que permeten donar aquesta mitjana a la ciutat, siguin coneixedors que hi ha moltes persones, molt a prop seu que té certes dificultats.

– Per tant no per ser una ciutat més rica és més solidària?

– Hem de dir que la gran necessitat que tenim com a Càritas és fer saber a la gent amb possibilitats que hi ha gent necessitada. Moltes vegades hi ha gent que té possibilitats d’ajudar i no sap com fer-ho.

Càritas té un prestigi social molt gran i reconegut per la pròpia gent, ja que, la gent sap que Càritas és una entitat de l’església, portada per professionals i amb l’ajuda de voluntaris, però que hi ha una serietat i un rigor que fa que no hi hagi dubte que els diners aniran destinats a persones necessitades.

La gran dificultat que tenim és com fer arribar a la gent benestant que molt a prop d’ells tenen persones a les que poden ajudar, és el nostre repte, però també s’ha de dir que quan li expliques a una persona benestant ben explicat, que pot venir a constatar els diferents projectes que s’estan fent i veuen que va a persones concretes i necessitades, la gent respon.

Per tant, jo diria que la gent benestant que coneix bé el que fem és solidària.

– Quan preguntes a la gent què es el que fa Càritas, la majoria ho relaciona amb l’ajuda alimentària, però Càritas fa moltes altres activitats.

– És veritat que la gent acostuma a associar Càritas amb l’aliment però no és cert, ja que aquesta només és una primera ajuda. Hi ha molts altres projectes, com per exemple, el Rebost, que és el que reparteix els aliments un cop cada 15 dies a les famílies. L’any passat van passar unes 805 famílies a recollir aliments que són 2250 persones. Aquestes persones han vingut fruit d’un diàleg amb l’assistenta social que marca la duració de l’ajuda alimentària.

També tenim el menjador, que és un servei d’acollida a la persona, que no només se’ls hi dona menjar, sinó que acollim a la persona i això significa que poden llegir el diari, prendre un cafè, fer una tertúlia, jugar al dominó, tenen servei de bugaderia i dutxa, etc. Molta gent es sorprèn que a una ciutat tant rica com Sant Cugat hi hagi aquest servei de menjador social, però existeix.

A més està el Talleret per mares, que en comptes de donar diners a les mares que ho necessiten, els hi proporcionem material perquè facin pantalons, jaquetes,polseres, etc. i a canvi se’ls hi paga com a beca aquest treball, que es ven un parell de cops a l’any per tal de recuperar els diners. Hi ha també l’Ajuda’m a créixer, on ajudem i ensenyem a les mares a com cuidar al nadó.

Poder el donar aliments és el punt de contacte, però a partir d’aquí sorgeixen altres camps com el de reforç escolar per a nens o cursos que proporciona gent que d’alguna manera o altre vol ajudar.

– Per últim, què significaria ser voluntari de Càritas?

–  Més que el temps és una actitud, tenir ganes d’ajudar als altres, sentir-te proper a la persona. No tothom és vàlid de la mateixa manera, per això quan algú ve per primer cop se li fa un qüestionari i una petita entrevista per saber què ofereix.

Això no vol dir que per ajudar hagin de tenir una creença determinada sinó que les persones valem en funció de la nostra actitud, si tens una actitud de servei, d’ajudar, d’alegria, d’il·lusió i de compartir, aquest seria el voluntari perfecte per Càritas. 

Notícies relacionades