Àngels Ponsa: "En vuit anys hem recaptat més de 90.000€ per a projectes solidaris"

Foto: Anna Poquet

El Cor Gòspel Sant Cugat és una iniciativa d'Erwin Seerutton i un grup de participants dels seus tallers. Es va fundar l'any 2008 per tal d'oferir tot tipus de concerts solidaris, adaptats a diferents tipus d'escenaris i esdeveniments. Ja han contribuit en l'ajuda de més d'una desena de causes solidaries. Actualment, el cor està format per 80 cantants aficionats. 

- Com sorgeix la idea de crear un Cor de Gòspel a Sant Cugat?

- Àngels Ponsa: Sorgeix l’any 2007 a partir d’un casal que l’Erwin fa al Centre Borja i que un grup de persones hi participàvem. A partir de l’any 2008 ens constituïm com a entitat de Sant Cugat i anem creixent. Al principi érem unes 20 persones, en algun moment hem arribat al centenar i a dia d’avui en som 90.

- Quin és el principal objectiu del cor?

- Erwin Seerutton: El cor va sorgir a partir d’unes quantes persones a Sant Cugat que volien cantar gòspel i vam fer un taller per veure si realment hi havia prou gent motivada per participar. Un cop fet el taller, a la gent li va agradar i tenien ganes de seguir cantant, així que vam fer una mica de boca-orella perquè vingués gent que volgués aprendre gòspel.

- Això vol dir que a Sant Cugat hi ha prou gent interessada en aprendre gòspel com per crear un cor?

- E.S: La gent tenia moltes ganes de cantar i aprendre a cantar, que també és molt important. En aquests vuit anys no està malament el que hem anat creixent.

- I d’aquí dos anys ja en fareu 10, heu començat a pensar en alguna cosa especial?

- A.P: Alguna de grossa en farem, però ara mateix preferim centrar-nos en aquest curs. El que hem fet ara és un balanç de com ha anat evolucionant el cor en aquests vuit anys que portem. El que destacaría és que ens hem adonat que durant tot aquest temps hem recaptat més de 90.000€ per a projectes solidaris, no per a nosaltres. Nosaltres paguem una quota cada mes, que serveix per la nostra formació a través del mestratge de l’Erwin i altres coses, com pot ser, per exemple, la contractació d’una persona que de tant en tant ens ve a ensenyar expressió corporal, els músics que tenim, etc.

Tot això ens ho costegem, però el nostre objectiu és aprendre i passar-ho bé, cantant com a forma d’expressió i alhora revertir aquest aprenentatge en poder oferir altruistament per projectes d’entitats que en aquell moment ho passen malament, que estan passant per diferents dificultats. Moltes d’elles són d'aquí de Sant Cugat, però a vegades també de fora, i això ha fet que la nostra aportació de cantar hagi servit per recollir aquests diners en els vuit anys.

El que hem pensat ara és que si sols, o amb alguna empresa que ens ha ajudat en algún concert en concret, hem sigut capaços d’arribar fins aquí, si ara, a través d’una nova página web i un díptic, expliquem qui som i què fem, podem fer moltes més coses si impliquem la responsabilitat corporativa de les empreses. Així podem fer que siguin elles les que paguin la despesa dels músics, que lògicament s’han de pagar perquè no deixa de ser la seva feina i professió, els tècnics de so i un espai per fer els concerts.

Tot té un cost, el lloguer dels escenaris val uns diners i busquem empreses que es vulguin implicar per pagar el cost que té fer aquest concert. La nostra aportació és totalment altruista i això fa que puguem oferir més concerts i recaptar més diners per a projectes solidaris, i una mica l’objectiu d’aquests dos anys que tenim per endavant és formar-nos musicalment i poguer-ho oferir.

- Quin és el concert amb el qual més heu recaptat?

- A.P: El de l’Auditori de Barcelona, però perquè per capacitat vam poder fer 30 000€. Són molts diners per a dos projecctes, Càritas Badalona i la Fundació Sant Roc, al ser un laboratori de Badalona el que ens va ajudar. Aquí a Sant Cugat tampoc ens podem queixar de la quantitat de diners que hem recaptat les diferents vegades que hem actuat i totes les que ens han cedit l’espai.

- A quina conclusió arribeu amb tot el que heu estat capaços de recaptar?

- A.P: Fent balanç hem vist que si som capaços que les empreses ens vegin com un bon projecte i se’l facin seu, per la seva responsabilitat social corporativa que dèiem, pot ser una bona causa. A més, tampoc fem tants concerts a l’any en comparació amb la quantitat tant elevada que recaptem.

Hem de tenir en compte que no som professionals. És una quantitat molt elevada per a ser un grup d’amateurs.

- Quin tipus de públic teniu?

- A.P: Al no ser professionals, la gent no només ve per sentir-nos cantar, sinó que venen perquè són concerts que ajuden alguna causa solidària. A vegades en els concerts que fem es paga la voluntat, hi  ha qui és molt generós i d'altres que no tant.

- Quants concerts feu a l’any?

- E.S: Un o dos cada trimestre, depenent del moment. Amb una mitjana d’uns cinc o sis concerts l’any.

- Però no tots els beneficis són per projectes del Vallès…

- A.P: Al ser concerts solidaris, algunes circumstàncies ens han portat a fer-ho en altres llocs, fins i tot a Saragoossa i Lleida.

- Quin és l’estil de gòspel amb el que us identifiqueu?

- E.S: Hi ha molts estils de gòspel, el problema és que aquí a Catalunya només es coneixen dos o tres. El que procuro fer és una barreja de música espiritual i gòspel, perquè sigui un estil que es pugui aplicar a un cor, amb un aire de qualitat, d'elegància i de molta feina vocal. Es treballa molt més la part vocal que dels moviments, perquè això requereix el moviment de cos i aquest és el meu estil. M’agrada que la gent pugui gaudir de la qualitat del que cantem i sobretot que arribi al públic.

- Totes les cançons les canteu en versió original?

- E.S: El negre espiritual tot és en anglès, si ho canviem és perd l’essència. El que fem és explicar el significat de la lletra perquè entenguin el que estan cantant i així arribi més a la gent.

- Però no tot el públic entén l’anglès…

- E.S: Però es pot gaudir igualment de la música, perquè intentem cantar temes de la música espiritual que siguin coneguts.

- El gòspel no deixa d’estar relacionat amb la religió, quina és la vostra vinculació amb la religió?

- E.S: Cadascú en privat té les seves creences, el que fem nosaltres és cantar música espiritual però sense demanar res a ningú. És un estil que agrada molt, tant la lletra com el missatge.

- A.P: Més que de religió és un tema d’espiritualitat, que és alguna cosa que tots tenim, és una música amb ànima.

- Comentàveu que sou un cor format per aficionats …

- A.P: Aquí l’únic professional que tenim són els músics que ens acompañen i l’Erwin. Sí que alguns tenim una base musical, sabem llegir partitures, per exemple, però no ens podem qualificar com a músics. La virtud és del director, que sap treure i fer els arranjaments per una coral tant gran, a 4 cordes.

- E.S: El pianista també és profesional, així com els músics que ens acompanyen als grans concerts que fem.

- Com a profesional de la música, com valores aquest cor format per aficionats?

- E.S: Jo sempre dic que el problema no és ser profesional o amateur, sinó fer les coses bé. A vegades sense saber que els que canten no són professionals, si sents una cosa que està molt ben feta, la gent pot arribar a pensar que ho són i això és el que intento.

- Però en canvi feu una diferència entre músics i amateurs…

- E.S: Sí, però no pretenem tenir el nivell d’un profesional, perquè, per començar, només fem assaig un cop per setmana. Volem que la gent tingui l'oportunitat de poder cantar, sempre amb un mínim de qualitat i d’oïda musical, més que res, perquè sinó és un patiment per a la persona.

Notícies relacionades