El Monestir-Sant Francesc ressorgeix entre vitalitat veïnal i compromisos polítics

Fotos: Localpres i Ajuntament

“L’altre dia passava pel carrer de la Creu i vaig escoltar una mare que deia a la seva filla: ‘Quan facis un tomb amb les amigues, fes mitja volta aquí, no entris a l’avinguda que és perillós’. És increïble com molts santcugatencs encara tenen una visió negativa del barri”. Mireia Gallego, activista veïnal especialment activa en la coordinació de la pàgina de Facebook del Monestir-Sant Francesc, creu que la unió de les entitats en la Xarxa del barri ha aconseguit ser un revulsiu per a la vida social i, alhora, un sistema de pressió efectiva per aparaular compromisos polítics. Malgrat tot, queda molta feina per fer i comentaris com el que es va trobar en aquell passeig ho demostren.

Durant aquest curs el Monestir-Sant Francesc no només ha organitzat les festes del barri, la jornada Fem Barri, el sopar de veïns del carrer Montserrat... sinó que ha atret altres activitats de ciutat, com ara la presentació de la Festa Major, les Lectures a la Fresca, actes polítics diversos i la DiadaCoop, entre d’altres. “Tot va canviar fa un parell d’anys amb la consolidació de la xarxa que agrupa les entitats del barri”, explica Gallego, “ara estem molt satisfets però tenim molts reptes per davant”.

És una visió compartida per tots els col·lectius de la zona i es veu clarament al Consell de Barri, on les associacions de veïns –la del barri del Monestir i la del Centre-Est– troben el seu espai de reivindicació, mobilitzant persones diferents que les que pugui representar el grup de Facebook, La Xesca, les famílies d’alumnes del Collserola i del Pla i Farreras, la residència de gent gran, l’Aula de So, l’església evangelista, la Casa de Cultura Àrab... Tot i així, l’òrgan de participació també porta debat ja que agrupa barris tant diferents com Can Barata, Volpelleres, l’Eixample Sud i part del Centre i de Sant Domènech.

“Ens cal un debat sobre per a què serveixen els Consells de Barri”, apunta el seu president i regidor d’ERC-MES, Ferran Villaseñor, “ara el Centre-Est acull barris amb realitats molt diferents i potser li manca pressa de decisions i incidència en el pressupost”. Això provoca, al seu parer, que la participació esdevingui cíclica, sent més forta quan es parla dels diners de lliure disposició (20.000 euros) i abans de la constitució dels consells sectorials i els grups de treball temàtics. “També és un problema que habitualment al Centre-Est no ve cap representant del govern i els veïns ens pregunten a la presidència, que no tenim accés a les Juntes de Govern, tot i que segons el Reglament Orgànic Municipal (ROM) no hi ha cap impediment per ser-hi”, apunta.

Tot i així, des de la perspectiva més institucional que li toca jugar, Villaseñor també reconeix un ressorgiment de la vitalitat veïnal a través d’entitats i col·lectius, amb activitat dins i fora de la xarxa i demostrant-se un recanvi generacional. “El petit èxit que hem fet és intentar donar vida a les entitats i això no és mèrit meu sinó de les pròpies entitats”, prossegueix, “la gent té ganes i hem de donar resposta”.

Per a Gallego és essencial que cap de les entitats acabi eclipsant la resta perquè, reivindica, cadascuna aporta representativitat. De fet, va més enllà i reconeix que potser encara hi ha molta gent gran que no s’assabenta d’alguns afers del barri: “Hem de fer encartellades, explicar-ho persona a persona... i per fer-ho calen moltes mans i més suport”. El primer pas per aconseguir una ciutadania realment implicada, valora, és conèixer bé el barri i no trobar-se, com els va passar realitzant unes enquestes ara fa uns anys, molts veïns que no sabien ni tan sols que existia el Xalet Negre com a centre social i cultural de referència.

Tot i que alguns carrers de la barriada es remunten més d’un segle enrere, la idiosincràsia actual clava les seves arrels en el creixement industrial de la ciutat i, especialment, de la Delphi –anteriorment Condiesel i Lucas i actualment com a AMTA, empresa paraigua de tres projectes empresarials diferents després de la deslocalització de Delphi–. Això fa del Monestir-Sant Francesc un barri amb un urbanisme similar al de qualsevol barri obrer construït durant la segona meitat del segle passat i per tant amb unes problemàtiques d’aparcament, mobilitat i densitat de població que disten molt de la resta de zones de la ciutat.

Aquesta realitat també té una translació sobre les relacions socials, essent un barri que té, d’una banda, una mancança d’equipaments –aquesta és una de les reivindicacions veïnals– i, d’altra, una dinàmica social pròpia gràcies al comerç, la plaça d’en Coll i els espais de veïnatge. Lluny de la visió de la mare que es va trobar Gallego en aquell passeig, entrar al barri del Monestir-Sant Francesc és trobar-se coneguts i veïns que esdevenen amics, aquells que se saluden, que coincideixen als espais comuns i es preocupen i ofereixen ajut quan saben que algú en necessita; no hi ha murs ni urbanitzacions tancades que fomentin l’aïllament.

“El repte és millorar el barri sense perdre l’essència”, apunta Gallego. És per això que han sorgit propostes com la vianantització de l’avinguda Cerdanyola o la construcció d’un amfiteatre als Jardins del Vallès –després de les queixes d’alguns veïns que, malgrat haver-se gestionat a través dels pressupostos participatius, no es van assabentar del projecte fins que ja estava acordada la realització, s’ha reduït l’aforament a 100 persones–. I aquí sorgeixen algunes diferències, en el moment en què es determina com millorar el barri.

El cas més paradigmàtic és el de la vianantització de l’avinguda Cerdanyola, voluntat veïnal segons es desprèn d’un procés participatiu però també del govern, que només presentar-se els resultats del procés ja tenia esbossos preparats. La proposta ha trobat l’oposició de l’Associació de Comerciants, que ha recollit prop d’un miler de signatures –encara pendents de verificar– en contra del projecte presentat per l’Ajuntament i que es podria començar a obrar a principis del 2019. Els comerciants preparen accions legals i critiquen, a més, que tal com s’ha previst el projecte es corre el risc d’ofegar definitivament els comerciants. Ells aposten per una vianantització parcial però el govern no fa marxa enrere.

“Entenc la preocupació dels comerciants perquè els hi va el sou però la qüestió és veure quines mesures es prenen per ajudar-los però no renunciar a una millora del barri tant important”, argumenta Gallego, “ara per ara hi ha una majoria de veïns a favor de la proposta del govern.” No ho veu així Antoni Gual, president de l’entitat que agrupa els comerciants del barri, que rebutja accions posteriors que, en tot cas, serien un pedaç després, segons diu, de no haver-se tingut en consideració la majoria de les seves propostes per al projecte; una visió que no comparteix el govern, que fa gala de les reunions amb veïns i entitats abans de la redacció del projecte que tot just ara es troba en exposició pública.

La vianantització de l’avinguda Cerdanyola està inclosa en el Pla Estratègic del Monestir-Sant Francesc, una previsió d’inversions que ascendeix a 11 milions d’euros distribuïts fins al 2023 i que es va aprovar amb l’única abstenció del PP. El compliment d’aquest compromís polític és una altra de les preocupacions veïnals. “A l’associació de veïns hem treballat molts projectes i, passat el temps, s’han quedat com a projectes”, va advertir Andrés Ares, president de l’Associació de Veïns del Monestir quan al febrer de l’any passat es presentaven els resultats del procés participatiu, “per això animo al govern a tirar-ho endavant”.

Gallego també es mostra escèptica: “No m’ho creuré fins que no tinguem les màquines treballant”. Creu que els anys d’abandonament, l’incompliment d’alguns compromisos i la manca de terminis d’altres ocasions no són bons precedents per a la confiança. “Si les obres no tiressin endavant, el govern tindria una autèntica revolta ciutadana i nosaltres seríem al costat dels veïns”, sentencia Villaseñor.

I quin és l’objectiu de tot plegat? A banda de la millora del barri, la incidència veïnal busca, sobretot, deixar de ser “la part del darrere del Monestir” i, per fer-ho, s’han de buscar fórmules que trenquin l’efecte mur de l’avinguda Francesc Macià que fa anys que critiquen les entitats del barri: Crear pols d’atracció, donar continuïtat a l’eix de vianants –sigui amb vianantització total o parcial–, facilitar l’accés i fer més activitats sense renunciar al barri que orgullosament són. “És tot un repte, però val la pena intentar-ho”, clou Gallego.

Notícies relacionades