Francesc Carol: "De l'antic Egipte hem d'aprendre la dedicació més enllà del pur mercantilisme"

Francesc Carol durant l'entrevista. Captura del vídeo.

Neix una nova associació que pretén apropar la història antiga i especialment la d'Egipte a la ciutadania. Ho farà a través d'una conferència mensual i visites a museus. En parlem amb el seu president, l'historiador Francesc Carol, qui també reflexiona sobre alguns esdeveniments històrics que haurien de servir d'aprenentatge així com el llegat que fan les societats actuals per a les generacions dels propers mil·lennis.

Què farà aquesta associació? Egiptologia a Sant Cugat pot semblar una mica estrany...

– No hi ha restes egípcies a la ciutat. Ara bé, és un tema que neix amb una proposta que vaig fer a Twitter sobre la certa afició a l'egiptologia que hi ha a Sant Cugat. Sóc egiptòleg i, quan em presento, molta gent donava més importància a això que a ser polític o antropòleg. També hi ha un desconeixement que a Barcelona hi ha el Museu Egipci i a Montserrat una bona biblioteca d'egiptologia. És un tema que atreu molt però la gent no sabia cap on anar.

En base a un comentari que vaig fer a Twitter sobre si a Sant Cugat hi ha suficient base per reunir-nos i parlar d'egiptologia, al final del dia vaig rebre una trentena de peticions de persones per apuntar-s'hi. Ens vam reunir una colla d'amics i vam decidir tirar endavant l'Associació d'Egiptologia de Sant Cugat i Valldoreix.

Com es va organitzar, de forma esporàdica?

– Sí, va ser una trobada de reunir-nos per a parlar d'aquest tema i plantejar la difusió de l'egiptologia en concret i del món clàssic en general. Cobrim una zona que no quedava del tot coberta a Sant Cugat, on hi ha molta representació cultural i diverses associacions de caràcter divulgatiu molt interessants (la UNESCO, l'Associació d'Astronomia...).

L'associació ja està creada?

– Sí, ja l'hem enviat al registre de la Generalitat i, per tant, començarem aviat a funcionar. Si tot va bé, al març farem la conferència inaugural.

Totes les activitats seran conferències?

Començarem amb conferències. N'hem preparat un seguit que ja tenim tancades d'aquí al juny, una al mes. La temàtica és l'antic Egipte en general i alguna del món clàssic. Passat l'estiu continuarem amb xerrades i tenim pensat un seguit de projectes que puguin atreure gent més jove. Poden ser visites de caràcter cultural al Museu Egipci o la biblioteca de Montserrat i altres activitats fins i tot per a nens. El món de l'egiptologia també atreu molt a infants i adolescents.

Tenim la idea de constituir el que anomenem Fes un vermut amb que serà a partir dels diumenges de més enllà de l'estiu en què farem una sessió de conferència amb un especialista centrada en un personatge de l'antiguitat juntament amb un vermut a algun dels locals de restauració de Sant Cugat. Així unirem el vermut del diumenge amb escoltar la història d'un personatge de l'antiguitat.

El període que planteges és molt ampli. No us centrareu en cap en concret?

No perquè si ens centrem en un, no arribarem a tot el públic que volem. Fixar-nos en l'antic Egipte i el món clàssic en general ens dóna una obertura molt àmplia. També perquè no hi hagi una repetició sistemàtica del mateix tipus de conferències. Quan més variades siguin, més fàcil serà que la gent s'interessi en assistir-hi.

Com a egiptòleg, què penses que podem aprendre d'Egipte per al present que vivim?

Moltes coses. La dedicació més enllà del pur mercantilisme. Les seves grans construccions, les piràmides, no tenien una funció de caràcter mercantilista sinó religiós. Imagineu què significa tenir 200.000 persones durant 20-30 anys dedicades només a la construcció d'un element arquitectònic que ni millora el transport, ni és una pressa ni té cap tipus de funció de caràcter material. L'espiritualitat d'Egipte, no buscar sempre el materialisme directe, és una de les coses que podríem aprendre.

Eren capaços de fer una obra faraònica, mai millor dit, com les piràmides o el Temple de Luxor amb mitjans molt inferior als nostres. De vegades en aquesta societat ecològica ens advertim que no podem arribar segons on i veiem, en canvi, que es feia ara fa 4.000-5.000 anys amb mitjans molt inferiors als nostres. Ens ajudaria a trencar el sostre de vidre de la comoditat del sistema actual.

Nosaltres què deixem per al futur? Perquè moltes infraestructures es mantindran però a nivell d'informació no estem picant pedres com feien abans.

Exacte, és una de les grans problemàtiques. Abans hi havia molt suport físic, pedra o fotografies antigues, per exemple. Ara no tenim els àlbums de fotografies que teníem fa 20 anys sinó que els tenim emmagatzemats en un pren drive o en el núvol. Si demà passa qualsevol cosa i perds tota aquesta informació? Estem perdent la possibilitat de marcar en pedra o en suport bona part de la nostra informació.

Què podem deixar nosaltres? Començar a aprendre que tot té un límit: els recursos de la terra, el sistema capitalista... Arriba un moment que això provoca una caiguda. Els tres mil·lennis de la història d'Egipte van passar per èpoques molt glorioses i altres de caiguda econòmica, política i social. La història no és un procés lineal de pujada sinó que té cicles.

Hem d'aprendre dels moments baixos, com el que podem tenir ara, per refer el nostre concepte social. El millor que podem deixar a generacions futures, als que d'aquí 2.000 o 3.000 anys puguin parlar de nosaltres, és que hem sabut refer-nos com a societat dels errors comesos en l'actualitat.

Justament en moments de crisi i inestabilitat, el patrimoni històric que tenim està en risc. Podem mirar el que passa amb Estat Islàmic, per exemple. Què es pot fer per evitar-ho? Perquè Europa s'ha emportat part de les obres d'art però no sembla una solució gaire plausible perquè no deixa de ser un espoli.

L'espoli mai ha sigut una solució. A començaments del segle XX es va fer una normativa a Egipte que prohibeix treure qualsevol tipus d'obres d'art o troballa arqueològica. Què podem fer, llavors, per evitar destrosses com la de la ciutat de Palmira? Era una ciutat caravanera magnífica que va tenir el seu esplendor fa uns 2.200 anys i que sembla, per les notícies que ens arriben, que Estat Islàmic l'ha destruït completament.

Com es lluita contra la incultura? Amb cultura. Com es lluita contra la ignorància? Amb el saber. Hem de demostrar que no són només pedres, és tota una història d'allà d'on venim. Si un poble oblida allà d'on ve, acaba no sabent on va i repeteix els mateixos errors. És molt important la funció de la UNESCO i de l'ONU pel que fa a la protecció dels llocs històrics. Les restes arqueològiques que hi ha a tot el món no són patrimoni d'un estat, ho són de la humanitat sencera. Cal una intervenció per evitar aquest tipus de destruccions.

Aquí també perquè oblidar també és destruir. Tenim a prop moltes restes arqueològiques i molts fons bibliogràfics que no visitem. Amb el consum ràpid d'informació que tenim via mitjans de comunicació i xarxes socials, oblidem que una biblioteca també és una font d'informació.

Entenc, llavors, que una de les funcions de l'associació és posar un gra de sorra per a la conscienciació.

Correcte. Sense menystenir la xarxa social, que al cap i a la fi hem obert fa poc la pàgina de Facebook i ens hem sorprès que en pocs dies tenim uns 250 likes, no hem d'oblidar en l'antiguitat (Egipte, Roma o Grècia) es feien grans construccions i es tenia un coneixement descomunal (no oblidem la biblioteca d'Alexandria, capital d'Egipte a l'època ptolemaica) sense tenir aquestes funcions.

Ens cal accedir a les biblioteques que lamentablement la gent jove ja ha oblidat. Quan jo estudiava havia d'anar-hi a fer un treball o un estudi però avui dia amb Internet no cal. Però moltes vegades allò que trobem a la xarxa no és correcte, no està repassat. Podem entrar a un bloc sobre Egipte però aquella persona no és egiptòloga i no sap de què parla. En canvi, un llibre sempre haurà estat publicat mitjançant un procés de cribratge.

Notícies relacionades