Publicitat

A Sant Cugat hi ha una altra manera de viure

El dijous passat, l'Esquerra Independentista de Sant Cugat vam sortir al carrer, sumant-nos a les desenes de convocatòries que es van fer arreu del país, per dir que ja n'hi ha prou. Si posem la mirada en els últims mesos, la veritat és que no es pot dir que la gestió de la crisi de la COVID-19 per part dels governs autonòmics i estatal hagi estat la millor del món. Però és que l'espectacle que ens estan oferint des de l'inici de la segona onada s'emporta la palma, i costa saber fins a on arriba la incompetència i fins a on la voluntat de protegir les butxaques de la gent important. Els tancaments arbitraris de sectors que s'han demostrat segurs i essencials com el lleure, o el nul reforç del transport públic per evitar les aglomeracions de l'hora punta, són només alguns exemples. Però la joia de la corona és sens dubte el toc de queda que prohibeix que puguem sortir al carrer de nit, encara que a fora no hi hagi ni una ànima.

I compte, que això no ho dic per fer una simple defensa de les llibertats individuals per sobre de la salut col·lectiva. No crec que ningú s'hi oposés si hi hagués proves que aquesta mesura és efectiva, però sembla que la realitat s'apropa a què es tracta d'una decisió arbitrària més: desviem l'atenció cap a quatre "botellons" dels caps de setmana, així podem carregar totes les culpes a les joves i de pas també podrem dir que no ens ha tremolat el pols a l'hora de prendre decisions. Mentrestant, s'abandona a les classes populars a la seva sort amb uns ERTO que no arriben i sense saber quan podran tornar a la feina. I quan finalment arriben notícies, ho fan a través de filtracions que provoquen l'enèsima baralla entre els partits de govern de la Generalitat, que semblen més preocupats per les eleccions del 14 de febrer.

És per tot això que l'Esquerra Independentista diem prou. I no només per manifestar la nostra ràbia, sinó per demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses. No només a l'hora de decidir com fem front a la pandèmia, sinó també de protegir els drets de les treballadores i d'organitzar-nos com a societat. En definitiva, que hi ha una altra manera de viure. I quan parlem d'això no ens referim a simple retòrica idealista ni a utopies, sinó de fets concrets que canvien el dia a dia de la gent. Ens referim a establir la gratuïtat del transport públic i augmentar-ne la freqüència per evitar les aglomeracions de cada matí, a prohibir els ERTO a les grans multinacionals amb beneficis multimilionari. I evidentment, ens referim al fet que tothom tingui garantits necessitats tan bàsiques com són la habitatge, l'aigua, la llum o el gas. I que no s'hagi de preocupar si no les pot pagar enmig d'una pandèmia, suspenent el pagament de rebuts, lloguers i hipoteques si és necessari.

I finalment, aquesta alternativa passa també per una altra manera de viure la política. Anant més enllà d'exigir al govern – i amb tota la raó del món – que faci la seva feina, i fer que la política formi part del nostre dia a dia, organitzant-nos per resoldre els nostres problemes. Si tens problemes per pagar-te el pis, parla amb el Sindicat de Llogateres. Si les teves condicions laborals són abusives, afiliat a sindicats com la Coordinadora Obrera Sindical. I si no pots pagar els estudis perquè et pugen les taxes parla amb el SEPC. Perquè aquesta és la millor manera d'aconseguir una habitatge digna, una bona feina o accedir a una educació de qualitat, defensant els teus drets i aconseguint que ningú te'ls trepitgi. Afortunadament, a Sant Cugat som cada cop més les que pensem així, i demostrem que s'ha acabat l'època en què només ens mostraven una manera de viure, perquè ara també tenim la nostra.

Enric López,
membre d'Arran

Notícies relacionades