No és COVID, és capitalisme!

Després de tots aquests mesos de confinament, sembla que de moment la pitjor part de la crisi sanitària ha passat. Situacions com la de Lleida ens mostren que no ens podem confiar, i que encara queda camí per recórrer, però tot i això sembla que el nou cop vindrà en forma d’una brutal crisi econòmica. De fet ja s’està cobrant les primeres víctimes amb els milers de treballadores que no veuen la manera de cobrar els ERTO que se’ls hi deu, o que pateixen l’abús dels seus caps obligant-los a agafar-se vacances, encara que és il·legal, o fins i tot a donar-se de baixa temporalment, amb la promesa incerta de tornar a ser contractades en un futur. No venen temps fàcils, i la majoria ho patirem de prop. I si les joves ja fa temps que ens veiem obligades a acceptar feines cada cop més precàries per tal de poder subsistir, la perspectiva no sembla gaire més esperançadora.  O almenys és el que ens volen fer creure.

Perquè la realitat és que la vida està farcida de petites i grans lluites, lluites de persones que dia rere dia fan una preciosa feina de formigueta per un món millor on viure. I quan parlo d’un món millor no em refereixo simplement a grans ideals com la igualtat, la dignitat o lluitar contra el capital. Un món millor no és més ni menys que rebre un salari decent per una feina decent, o no haver de viure preocupada per si aquest mes podràs pagar la hipoteca o el lloguer del pis. És evident que això no és la solució de tots els mals del planeta, però tampoc seria un mal començament no?

Doncs ho tenim molt més a prop del que ens pensem. El que passa és que dia rere dia sentim que no hi ha alternativa, que està tot molt fotut i que què vols, millor no liar-la que encara rebràs i te n’aniràs al carrer. I si insistim una mica més, encara et diran que la culpa és teva. Tot mentida. Perquè els que ho diuen saben que si a les formiguetes que dèiem abans se li suma la resta del formiguer ja han begut oli, i que els hi tocarà repartir el pastís entre totes.

I tot això com es fa? Doncs la resposta també és més senzilla del que ens volen fer creure. Xerrar amb les companyes de la feina a l’hora de l’esmorzar sobre la situació a l’empresa, sobre com fa temps que no paguen les hores extres, i parlar amb un sindicat combatiu perquè us donin consell sobre com organitzar-vos ja és una primera passa en el camí.

Tanmateix, també cal que nosaltres mateixes aprenguem, per poder sumar forces amb les altres companyes i així el pròxim cop siguem nosaltres les que ajudem a algú que ho necessiti. També perquè cal saber tant contra què lluitem i quin és el món que ens deixa aquesta crisi, com quin és el món que volem construir.

Per això des d’Arran Sant Cugat hem engegat un cicle de xerrades a Cal Temerari sota el títol “No és COVID, és capitalisme”, amb la voluntat de desemmascarar totes les mentides que ens estan venent aquests dies com a conseqüències inevitables de la crisi  -els mateixos que fins abans de l’estat d’alarma deien que no podien fer res contra els desnonaments i després no van trigar ni 48 hores a prohibir-los – i poder debatre entre totes sobre quin és aquest món millor que volem construir a partir d’avui mateix. Seran quatre xerrades durant els quatre pròxims dijous, a les 19h a Cal Temerari, en les que parlarem sobre alguns dels grans temes que desperten inquietuds entre bona part del jovent. Començarem aquest dijous amb la participació del Dani Marcos, secretari d’acció sindical de la COS, amb qui xerrarem sobre com defensar els nostres drets laborals i quin paper han de jugar els sindicats en l’actualitat. I la setmana que ve parlarem amb la Basha Banguerra, regidora de la CUP a Moyà i membre d’Afroféminas, per veure que el racisme no és un fenomen només dels Estats Units sinó que també està molt present a casa nostra, i amb el Sindicat de Manters per aprendre d’una lluita que ha fet front a la discriminació que pateixen les persones migrades al nostre país.

Com no, sou totes benvingudes i us esperem per poder compartir opinions, i discutir des de la companyonia si veiem que no estem d’acord, ja que la vida sense un bon debat sempre resulta més avorrida. Això seria tot, recordeu portar la vostra mascareta i ganes d’aprendre i comentar la jugada. Fins dijous!

Enric López, membre d'Arran

Notícies relacionades