Publicitat
Segurament a la majoria de la gent aquesta frase li pot semblar sorprenent, i fins i tot li ofengui. Els adults, irresponsables? Si són precisament els que treballen cada dia per “aixecar el país”, eduquen als seus fills i vetllen perquè el país vagi bé. Si quasi són per definició les persones responsables de la nostra societat.
Tot va començar un 11 d'abril a Montanejos, al País Valencià. Els fets, com no podia ser d'altra manera, van passar durant la matinada, l'hora en què aquells que odien la vida se senten més còmodes per actuar, potser perquè creuen que la foscor ocultarà la vergonya dels seus crims.
Vull començar aquesta columna informant-vos que, des de fa un temps, tenim un nou enemic públic a l'estat. I per si us pregunteu qui pot ser, ja us informo que no és el rei emèrit, que s'ha fugat als Emirats Àrabs amb tots els diners que ens ha robat.
De tornada a la feina, i un cop a Sant Cugat, toca començar a preparar un nou curs que sembla que tampoc deixarà marge a l’avorriment. Només per començar, ja tenim la Diada de Catalunya aquí al costat.
A l'última columna us vaig parlar sobre el cicle de xerrades que iniciàvem des d'Arran en col·laboració amb Cal Temerari amb el títol 'No és COVID-19, és capitalisme!' amb aquest cicle volem parlar, debatre, i reflexionar sobre els esdeveniments extraordinaris que hem viscut aquests mesos arran de la crisi del Coronavirus, però també sobre quin és futur ens espera i de quina manera volem influir en la seva construcció.
Després de tots aquests mesos de confinament, sembla que de moment la pitjor part de la crisi sanitària ha passat. Situacions com la de Lleida ens mostren que no ens podem confiar, i que encara queda camí per recórrer, però tot i això sembla que el nou cop vindrà en forma d’una brutal crisi econòmica.
Fa unes setmanes ja us vaig parlar de la sentència del cas Palau contra Convergència per finançament il·legal, en la qual es confirmava que el partit que ha governat durant més de trenta anys a Sant Cugat s’ha estat enriquint a la nostra costa. I la menció de Sant Cugat no era per casualitat, ja que l’adjudicació del Pavelló 3 de la nostra ciutat també forma part d’aquest entramat criminal. Durant aquests temps, han sortit moltes veus demanant als actuals “convergents” que demanin perdó, facin autocrítica i tornin els diners.
El dimarts passat, Sant Cugat es va sumar a les convocatòries que s'estan fent arreu del país des de fa unes setmanes. Primer van ser una vintena, principalment a Barcelona, la setmana següent van ser quaranta, i aquest dimarts passat es van convocar més de seixanta concentracions arreu dels Països Catalans.
Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.
Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.
