Ja ho dèiem fa unes setmanes: les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Fa un mes, un grup de joves anunciaven l’okupació d’un bloc sencer que portava una dècada buit per convertir-lo en un bloc juvenil. Amb aquest anunci s’impugnava el model sobre el qual s’ha construït Sant Cugat des de fa dècades i es denunciava com n’és d’absurda la situació de la vivenda ja no a nivell local, sinó de tot l’estat.
Aquesta setmana arriba un dels esdeveniments més importants de l'any. La gent ja treu les seves disfresses, fa els últims assajos del ball de Gitanes i comença a preparar la rua del cap de setmana. En definitiva, arriba el Carnaval.
Les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Com la majoria sabreu, el passat dissabte 25 de gener es va anunciar l'alliberament per part d'un grup de joves d'un edifici que feia més d' una dècada que estava abandonat pel seu propietari, la SAREB, més coneguda com "el banc dolent". Es tracta d'un exemple més de l'absurd que vivim avui en dia arreu del país, on se segueix fent fora a la gent de casa seva cada dia per no poder pagar el lloguer o la hipoteca.
Fa unes setmanes vaig parlar sobre la intervenció al ple del regidor de Ciutadans Aldo Ciprian. En aquesta es queixava que un esdeveniment com el Quinto estigués organitzat per Arran i la CUP, i exigia a l’Ajuntament que s’apoderés d’una festa que sempre ha estat del poble de Sant Cugat. En el seu moment ja vaig dir que no tenia clar si el que hi havia darrere d’aquesta afirmació era simple ignorància sobre el teixit associatiu de Sant Cugat, o directament malícia.
Comencem amb la primera columna del 2020, i aprofito per desitjar un feliç any nou i un bon dia de Reis –els Reis bons com dirien al Quinto– a totes aquelles que estigueu llegint això. Desgraciadament, hi ha hagut gent a Sant Cugat que va tenir una entrada d’any que va ser de tot menys feliç. La nit de Cap d’Any, un jove de Sabadell va anar a les Carpes Lemon de Sant Cugat per celebrar l’arribada del 2020, però a l’arribar a la discoteca es va trobar que no el deixaven entrar.
Ja tenim a sobre les festes de Nadal, i arriba un dels períodes més especials de l'any. Regals, dinars, vacances... És indiscutible que, encara que sempre hi ha qui surt dient que no suporta el Nadal, són uns dies especials en els quals notes un ambient diferent entre la gent que jo he de dir que comparteixo en bona part.
Aquesta setmana, amb la celebració de la Cimera del Clima a Madrid, el canvi climàtic ha tornat a ocupar bona part dels titulars als mitjans. Ja fa temps que la preocupació per frenar l'escalfament global s'ha convertit en un dels temes que més preocupen a gent de tot el món, i una bona prova en són les manifestacions multitudinàries que hem vist a les principals ciutats del planeta així com a casa nostra. Però també ho demostra l'aparició de nous col·lectius com Extinció o Rebel·lió o els Fridays for Future.
Aquest dimarts el casal de joves la Xesca s'enfronta a un nou intent de desallotjament. Ja són dos els cops en els que les autoritats han amenaçat de fer fora l'assemblea de la Xesca del espai, i en tots dos la resposta popular va ser immediata: amb desenes de persones acudint en pocs minuts disposades a defensar el casal i deixar clara una cosa, i és que la Xesca es queda al barri.
Aquest matí possiblement totes ens haurem llevat pensant en el mateix. Mentre esmorzàvem haurem encès la ràdio, i ens haurem trobat que els tertulians ja n'estaven xerrant, convençuts que tenien la resposta a totes les preguntes. I quan hem arribat a classe, a la feina o encara hi érem de camí, segur que haurem pogut caçar més d'una conversa sobre el tema. Aquest és, òbviament, els resultats de les eleccions generals. I no és per a menys, ja que ens han deixat moltes coses per comentar.
Avui dilluns es compleixen dues setmanes des que el Tribunal Suprem va emetre la sentència sobre el judici del procés. Dues setmanes en les quals la resposta popular a la injustícia i la repressió han desbordat les expectatives de tothom, independentistes o no. Fins i tot el Tsunami Democràtic, que semblava que havia de ser el referent absolut de les mobilitzacions –segur que totes ens sentim identificades amb el tràfic de codis QR que es va inicialment– va quedar eclipsat el primer dia per la seva mateixa acció.
