A l'última columna us vaig parlar sobre el cicle de xerrades que iniciàvem des d'Arran en col·laboració amb Cal Temerari amb el títol 'No és COVID-19, és capitalisme!' amb aquest cicle volem parlar, debatre, i reflexionar sobre els esdeveniments extraordinaris que hem viscut aquests mesos arran de la crisi del Coronavirus, però també sobre quin és futur ens espera i de quina manera volem influir en la seva construcció.
Després de tots aquests mesos de confinament, sembla que de moment la pitjor part de la crisi sanitària ha passat. Situacions com la de Lleida ens mostren que no ens podem confiar, i que encara queda camí per recórrer, però tot i això sembla que el nou cop vindrà en forma d’una brutal crisi econòmica.
Fa unes setmanes ja us vaig parlar de la sentència del cas Palau contra Convergència per finançament il·legal, en la qual es confirmava que el partit que ha governat durant més de trenta anys a Sant Cugat s’ha estat enriquint a la nostra costa. I la menció de Sant Cugat no era per casualitat, ja que l’adjudicació del Pavelló 3 de la nostra ciutat també forma part d’aquest entramat criminal. Durant aquests temps, han sortit moltes veus demanant als actuals “convergents” que demanin perdó, facin autocrítica i tornin els diners.
El dimarts passat, Sant Cugat es va sumar a les convocatòries que s'estan fent arreu del país des de fa unes setmanes. Primer van ser una vintena, principalment a Barcelona, la setmana següent van ser quaranta, i aquest dimarts passat es van convocar més de seixanta concentracions arreu dels Països Catalans.
Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.
Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.
Un any més, ha arribat la diada de Sant Jordi. Però com ja sabeu, aquest any ha sigut diferent. Aquest any les roses no han tenyit els carrers de Sant Cugat, ni les parades a vessar de llibres han omplert la plaça d'Octavià. En circumstàncies normals ens hauríem deixat portar de parada en parada i de llibreria en llibreria, xafardejant per trobar l'última novetat, la peça que fa temps que volem incorporar a la nostra biblioteca particular o aquell llibre sabem que li encantarà a alguna persona estimada.
En un moment d’aquests on deixo volar la ment, m’imagino explicant-li al meu jo de fa un mes i mig tot el que estava per venir. Recordo haver comentat, rient amb els companys, què passaria amb tot això del coronavirus en dues setmanes, quan aparegués el següent titular. Crec que parlo per bona part de la gent si dic que ni en el pitjor dels escenaris ens imaginàvem acabar vivint en una distòpia com l’actual. I tot just acabava de començar.
Avui comencem la tercera setmana de confinament i, amb ella, la tercera setmana convivint amb l’estat d’alarma. Amb la pròrroga que li ha donat l’ajuntament, tenim com a mínim quinze dies més fins al 12 abril en què la nostra situació no té pinta de canviar gaire. I dic com a mínim, perquè les previsions dels experts no són gaire optimistes respecte a la idea que amb aquestes dues setmanes més en tinguem prou per superar aquesta crisi sanitària, i ens quedin unes quantes més de confinament.
Ja ho dèiem fa unes setmanes: les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Fa un mes, un grup de joves anunciaven l’okupació d’un bloc sencer que portava una dècada buit per convertir-lo en un bloc juvenil. Amb aquest anunci s’impugnava el model sobre el qual s’ha construït Sant Cugat des de fa dècades i es denunciava com n’és d’absurda la situació de la vivenda ja no a nivell local, sinó de tot l’estat.
