Publicitat

Un dissabte qualsevol de juliol

Dissabte. T'aixeques aviat per naturalesa. El cafè, el gos que remou la cua, un bon esmorzar. La cortina es mou al ritme de l'aire que és lent i suau. Fa calor. El gos busca la rajola fresca del terra. L'acaricies amb el peu. T'encanta sentir el pèl de la bèstia sota els peus. I ell feliç, feliç, feliç de les carantoines. 

La meditació t'aporta tranquil·litat i et focalitza. Realment has canviat tant durant la pandèmia? Et preguntes. No però sí. No perquè sempre has estat així. Sí perquè el confinament t'ha servit per reflexionar. Tens clar que no t'agrada anar al límit de tot, treballar incansables jornades, fer malabars per pagar totes les factures a final de mes. Ara vols alguna cosa diferent, més qualitat en les decisions professionals i personals perquè: "La vida no puede ser trabajar toda la semana e ir el sábado al supermercado", com diu el paleontòleg Juan Luís Arsaga. 

Les relacions humanes, les cures, la cura en sí de la humanitat ha de ser el focus principal, creant i cuidant aquest cercle intím per garantir un futur digne. És hora de ser més ecològics, de vetllar pel futur del planeta, de cuidar i donar un bon futur a la joventut que puja exigint millors condicions. Amb raó. És hora de voler una societat més digne. Una societat on mai més mori George Floyd, és hora de fer costat a les víctimes de violències i assetjaments, de fer fora als dolents i de posar-los a l'ordre. Perquè quan no ho fem, quan no ens posicionem, quan deixem passar aquestes atrocitats, ens posicionem al costat erroni de la història. És hora de lluitar contra l'homofòbia i que els carrers s'omplin de colors i diversitat. Ara tenim l'oportunitat, és el temps de la humanitat. 

Aquest article només és una opinió, una reflexió, un conjunt de pensaments potser amb molt sentit per alguns i amb poc per d'altres, la vida és així. No li agradaràs a tothom. I no passa res. 

La cafetera treu fum, crec que me'n prendré un altre.

Elisenda Dalmau, Comunicadora

Notícies relacionades