Tarifació social, un any guanyat o una improvisació?

Mercè Conesa i Mireia Ingla en un Ple. Foto: Jordi Pascual

L'anunci de tarifació social en els serveis del Patronat Municipal d'Educació fomentades pel pacte d'estabilitat pressupostària signat per Convergència i ERC-MES encara són un tema de debat central entre les forces amb representació en el Ple. Tot i que la mesura es va aprovar a l'abril amb cap vot contrari, només abstencions de CUP-PC, ICV-EUiA i PSC, l'aplicació no arribarà fins al curs 2016-2017. La darrera crítica prové de les files ecosocialistes que ja en la sessió plenària van demanar una diagnosi prèvia a l'aplicació de les tarifes proposades.

De nou, la crítica arriba pel mateix flanc. Si bé, ho vesteixen amb l'exemple de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat on ICV-EUiA governa conjuntament amb el PSC. Per això van fer una roda de premsa amb la primera tinent d'alcalde de la ciutat llobregatina, Lídia Muñoz. Ella va explicar que l'aplicació dels preus i taxes dels serveis públics santfeliuencs en funció de la renda familiar es basa en un estudi fet per la Universitat Autònoma de Barcelona i un posterior procés d'anàlisi i participació.

L'Ajuntament de Sant Feliu va començar a aplicar la tarifació social al 2011 amb el pacte de govern entre ICV-EUiA-Independents per Sant Feliu, amb 7 regidors, i CiU, amb 4. Ho van recollir així al Pla d'Actuació del Mandat (PAM) i ho van vendre com una acció política pionera. De fet, van fer una campanya mostrant els resultats positius en l'accés als serveis públics i, en acabar el mandat, l'alcalde, Jordi San José i Bonaventura, va fer un escrit al seu bloc dient que la tarifació havia estat la millor “iniciativa d'Iniciativa”.

L'exemple de Sant Feliu és el que aprofita ICV-EUiA per posar en evidència el plantejament de Convergència i ERC-MES. Muñoz diu que allò proposat a Sant Cugat és una improvisació perquè sense un estudi no es pot aplicar correctament la tarifació social. Les rendes mitjanes, diu, són les més beneficiades de la tarifació però, perquè sigui eficaç, cal tenir clara la situació de partida.

Traslladant-ho a la realitat local, el regidor ecosocialista, Ramon Gutiérrez, diu que aplicar la tarifació en un any de prova és un error perquè de cara a les següents anualitats s'adaptarà amb una base errònia. “Si el primer any hi ha famílies que no es poden inscriure als serveis pel preu, no quedaran registrades per millorar la següent proposta”, argumenta. Ja en el Ple en què es va aprovar la mesura va demanar una diagnosi prèvia.

Ignasi Bea, regidor de la CUP-PC, també va marcar perfil en el debat de la sessió plenària d'abril. D'una banda, apuntava a una necessària monitorització per millorar la tarifació. D'altra, que hi ha famílies que podrien pagar més però en la tarifació presentada només es plantejaven rebaixes. També aprofitava l'ocasió per reivindicar el “carnet de renda”, on figurarien les dades econòmiques de les famílies, ja que facilitaria els tràmits. Tot i que Ciutadans hi va votar a favor, Sergio Blázquez, va dir que el plantejament de Sant Cugat s'hauria de polir perquè fixar-se en altres ciutats per fer la tarifació és un error per la diferència de renda.

Davant de totes les crítiques, Ferran Villaseñor, regidor d'ERC-MES, va tancar el debat dient que havien de prendre una decisió entre dues alternatives. D'una banda, començar a fer un estudi que allargués els terminis i, per tant, no es pogués aplicar la tarifació fins l'any següent. D'altra, fer-ho ja. També deia que hi havia hagut treball conjunt de les àrees d'economia i d'ensenyament ja que la proposta inclou escoles bressol, Escola de Música i Escola d'Art per fer “la tarifació més avançada de l'Àrea Metropolitana”.

Les diferències amb Sant Feliu

Per fer una comparació entre la tarifació que s'aplica a la capital del Baix Llobregat i Sant Cugat, cal partir de la idea que són municipis molt diferents. Sant Feliu té aproximadament la meitat de residents (43.715, padró del 2014) i una renda clarament inferior. A Sant Feliu la Renda Familiar Disponible Bruta per habitant és de 17'6 milers d'euros i a Sant Cugat de 20'9, dades del 2012 (la darrera actualització de l'Idescat).

Més enllà de les xifres generals de cada municipi, l'aplicació de la tarifació social té diferències. Si es pren com a exemple el cost de les escoles bressol, tots dos municipis tenen la quota mensual de serveis bàsics d'escolarització a 160€ (a Sant Feliu abans de l'aplicació ja que ara els preus de referència ja estan segmentats per renda). Si bé, a Sant Cugat s'afegeix un altre concepte, manteniment i consums, que representa uns 95'20€ mensuals i té una tarifació a banda de la pròpia escolaritat. Sant Cugat té set escoles bressol públiques, tres més que Sant Feliu.

Expliquem què entenem des d'ICV-EUiA per tarifació social i ens acompanya la T alc de St Feliu de Ll @lidia_mu pic.twitter.com/GFKQ09mX6N

— ICV Sant Cugat (@icvstcugat) 13 de maig de 2016

En la proposta que començarà a implementar-se el curs vinent, Convergència i ERC-MES van acordar diferenciar tretze trams de renda que tindrien entre un 50% i un 0% de descompte. En cap cas es preveu que una família amb renda alta hagi de pagar més que la quota mensual vigent. En canvi, a Sant Feliu es diferencien set trams de renda i els dos més alts paguen més que els 160€ que tenien com a base abans d'implementar la tarifació.

Sant Feliu preveu rendes més baixes i per això comença el primer segment (el més baix) en rendes clarament més baixes. En canvi, Sant Cugat, allarga la segmentació en rendes altes que Sant Feliu inclou en una única categoria. Una altra clara diferència és que a Sant Cugat, segons allò aprovat a l'abril, la tarifació social s'aplicarà ja en famílies d'un únic membre (i fins a 10). A Sant Feliu, en canvi, comença a aplicar-se des de dos membres en el nucli familiar (i fins a 7).

La tarifació social en escoles bressol santucugatenques pren l'escolaritat (entre el 50% i el 0%), el manteniment i consums (entre el 16% i el 0%) i a les activitats d'estiu (entre el 42'50% i el 0%). Queden al marge el servei de menjador i d'acollida. Si bé, les famílies nombroses i monoparentals tenen un descompte del 50% en l'escolaritat i del 16% en manteniment i consums. Les famílies que tinguin dos infants a l'escola bressol accedeixen a un 10% de descompte. Els infants amb necessitats educatives especials tenen un 50% de reducció en l'escolaritat.

A Sant Feliu, per la seva banda, la tarifació s'aplica sobre els serveis bàsics d'educació i el servei de menjador fix. Apliquen una càrrega del 10% en l'escolarització d'infants no residents a la ciutat i un 10% de descompte per a les famílies que tenen més d'un escolaritzat. A l'igual que a Sant Cugat, el servei d'acollida queda al marge.

Un exemple, les famílies A, B i C

Per tal de veure com es tradueix a la pràctica les diferències entre la tarifació social de Sant Feliu, posada com a exemple per ICV-EUiA, i la que s'aplicarà a Sant Cugat de cara al curs vinent, imaginem tres famílies de tres membres en la unitat familiar. La família A té una renda de 10.000€, la B de 20.000 i la C de 41.000€.

Totes tres famílies no tenen cap altre nen escolaritzat ni cap descompte. Decideixen escolaritzar l'infant i apuntar-lo al servei fix de menjador. Cal considerar que Sant Feliu preveu el cost de menjador diàriament i, per tant, s'ha fet el càlcul a partir d'un mes de quatre setmanes amb dies laborals. El càlcul de quant haurien de pagar cada mes queda recollit en les següents taules.

La gran diferència entre tots dos municipis és el preu de manteniment i consums que Sant Feliu no el contempla com a partida que han de pagar les famílies. Pel que fa a l'escolaritat, amb les noves tarifes aprovades a l'abril, les rendes mitjanes pagarien aproximadament el mateix a tots dos municipis però les rendes baixes surten més beneficiades a Sant Feliu i les altes a Sant Cugat.

Amb un menjador no subjecte a la tarifació social, la càrrega serà igual per a totes les famílies santcugatenques. És per això que, en comparació, les rendes baixes queden clarament més afavorides a Sant Feliu mentre que les altes a Sant Cugat. Les mitjanes, lleugerament millor parades a la població del Llobregat.

Sant Feliu avui dia ja preveu les quotes de les famílies sobre la renda i, per tant, no hi ha un preu base al qual se li aplica un descompte o una càrrega. En canvi, a Sant Cugat hi ha la proposta de descomptes que, en l'exemple de les taules anteriors, s'ha aplicat sobre la quota mensual d'escolaritat (160'30€) i de manteniment i consums (95'20€) vigents recollides a la web de l'Ajuntament, on també figura el cost del menjador.

Notícies relacionades