Segueix augmentat la recaptació de l’Ajuntament vinculada a la construcció i l'habitatge

Foto i gràfics: Jordi Pascual

El compte general –que inclou la liquidació, balanç i anàlisi de resultats i objectius del pressupost del 2017– dibuixa, de nou, una tendència a l’alça en els ingressos d’impostos i taxes vinculades a l’habitatge i la construcció. Tot i que amb un ascens menys accentuat que ara fa un any, el document, que es troba en exposició pública, situa aquests ingressos en el màxim dels darrers anys, evidenciant així la recuperació de l’activitat en la construcció.

D’aquesta manera, l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres (ICIO) es queda fregant els 5,1 milions, 100.000 euros més que l’any anterior, quan es va disparar cinc milions respecte al 2015, evidenciant així la sortida d’anys de gairebé inactivitat en el sector. D’altra banda, les llicències d’obres majors representen 1,7 milions d’ingressos, creixent en gairebé 400.000 euros respecte al 2016.

L’evolució també segueix a l’alça en els habitatges ja creats, tal com demostra l’increment d’ingressos per l’Impost de Béns Immobles (IBI), que arriba a 45,1 milions, encara per sota de l’any 2015 ja que al 2016 es va aplicar un coeficient reductor que va suposar una davallada d’ingressos de gairebé set milions. Tot i així, els ingressos municipals per l’IBI al 2017 representen la segona major xifra històrica del període democràtic.

El mateix passa amb l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU o plusvàlua), que s’ha de pagar en el moment d’una transmissió a títol lucratiu (donacions o herències) o onerós (compravenda) entre privats, en el primer dels casos per part de la persona que adquireix el bé i en el segon per qui el ven. Així es tracta de compensar via impost el canvi del valor cadastral entre l’adquisició i la venda de l’immoble.

El 16 de febrer de l’any passat el Tribunal Constitucional va emetre una sentència en què s’obliga a eximir i retornar l’IIVTNU quan la transmissió ha suposat una pèrdua patrimonial perquè no hi ha hagut un increment del valor dels terrenys. La resolució podria haver significat un retorn massiu de l’impost i una davallada dels ingressos en els exercicis posteriors, tot i que al 2017 encara no es va sentir. De fet, es van recaptar 23,1 milions en concepte de plusvàlues, quedant-se a prop dels 24,3 milions del 2015 abans de la implementació del coeficient reductor que afectava tant a l’IBI com a l’IIVTNU.

La predicada recuperació econòmica també es deixa entreveure en l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les empreses amb un import net de xifra de negocis que supera el milió d’euros. En el tercer any consecutiu de creixement, al 2017 l’Ajuntament va ingressar 4,5 milions en aquest concepte, aconseguit el màxim dels darrers anys.

Finalment, segons es deprèn del compte general, l’Ajuntament també va poder eixugar gairebé 2,5 milions de deute entre el 2016 i el 2017, situant-se a finals del passat exercici en 67 milions –incloent els 300.000 euros d’aval per la reforma del Mercat Vell–, lluny del sostre màxim d’endeutament permès. Dexia continua sent l’entitat bancària a qui més diners deu l’Ajuntament, seguida del BBVA (incloent els crèdits signats amb l’antiga Catalunya Caixa) i del Banc Sabadell. En el cas del BBVA, també cal sumar-li gairebé 4 milions més compromesos amb dos crèdits signats a principis del 2018, que fan que aquesta entitat sigui la que més deutes de l’Ajuntament sosté, tot i que encara no figura al compte general del 2018.

Així mateix, la Diputació apareix com la quarta entitat més important però perquè al compte general no apareix l’entitat bancària amb què es van signar els dos darrers préstecs del Programa de Crèdit Local dependents de la Diputació. Caixa Bank és, per tant, la verdadera quarta entitat bancària pel que fa a deute. L’Ajuntament, a més, va signar el 2017 per primer cop un préstec (dos milions) amb una entitat bancària ètica, com és Caixa Enginyers.

Notícies relacionades