Quatre anys seguits de creixement de la construcció mentre falla l’aplicació del Pla Estratègic d’Habitatge

Foto i gràfics: Jordi Pascual

L’Ajuntament va ingressar al 2018 6,2 milions d’euros per l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i 1,9 milions per llicències urbanístiques, consolidant així el quart any de creixement consecutiu dels ingressos vinculats a la construcció. Així està recollit al compte general del 2018, el document que recull la liquidació pressupostària, el patrimoni i el compliment d’objectius de cada exercici i que va ser aprovat al Ple de setembre.

El creixement és especialment significatiu si es pren com a referència el 2014, l’any amb menys ingressos vinculats a la construcció de la darrera dècada i moment en què va començar el repunt. En aquell moment les llicències urbanístiques superaven l’ICIO amb 0,5 i 0,2 milions respectivament. Quan el govern anterior va presentar la proposta pressupostària del 2019 el llavors regidor d’Economia, Carles Brugarolas, va reconèixer l’anomalia i la va argumentar sobre dues bases: el creixement de demanda sobre les àrees metropolitanes i la particularitat de Sant Cugat per ser una ciutat que atreu població.

L’increment d’ingressos vinculats a la construcció, que han superat les previsions que es van fer a principis de l’exercici pressupostari del 2018, arriba de la mà d’un increment dels ingressos per l’Impost de Béns Immobles (IBI), tot i que en aquest cas amb 0,5 milions menys del que s’havia previst al pressupost. L’IBI ha arribat a 46 milions, en un tercer any de creixement que aproxima el nivell d’ingrés al del 2015, quan es va marcar el màxim històric ja que al 2016 es va aplicar una rebaixa. Aquest any el compte general no incorpora el percentatge de recaptació.

En canvi, l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), les anomenades plusvàlues, ha registrat una forta davallada fins situar-se en 15,7 milions, una xifra que no es registrada des del 2012. Des del 2008, primer any del qual es recullen les dades, només s’havia registrat una davallada no deguda a la revisió aplicada el 2016; va ser de prop de 100.000 euros al 2014. L’any passat va ser, però, de 7,4 milions respecte al 2017, 1,5 milions menys del que s’havia pressupostat.

El bon ritme de la construcció i la frenada en les compravendes que dibuixen aquestes xifres topen, segons el mateix compte general, amb una aplicació tova del Pla Estratègic d’Habitatge. En el recull d’objectius el document mostra com l’antic equip de govern va executar 2,1 milions dels 3,6 milions que havia pressupostat per a aquest propòsit. La principal diferència, de quasi milió i mig és de la promoció ja inaugurada de Rius i Taulet.

També es van destinar 15.000 euros menys dels pressupostats per als ajuts per a la cobertura de necessitats bàsiques i per fer front a la pobresa energètica, 97.000 menys dels que s’havien previst per a ajuts a l’IBI i quasi 4.000 menys per a l’Observatori de l’Habitatge. Al marge de la promoció de Rius i Taulet, per a totes aquestes accions s’havien previst 623.000 euros però només se’n van gastar 507.000.

Paral·lelament han seguit creixent altres ingressos estratègics per a l’Ajuntament, com ara l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les empreses amb un import net de xifra de negocis que supera el milió d’euros. Al 2018 es van ingressar 65.000 euros més en aquest concepte que els que es van recaptar al 2017, arribant així al màxim històric de la darrera dècada.

Creix l’endeutament

Durant l’exercici del 2018 l’Ajuntament va endeutar-se amb tres crèdits amb el BBVA i amb fons de la Diputació i del Pla de Crèdit Local. En total sumen 12,8 milions d’euros que, un cop amortitzats totalment o parcial els deutes d’anys anteriors, suposen un increment de l’endeutament municipal en 11,2 milions. A finals de l’exercici del 2018 l’Ajuntament tenia un deute de 74,9 milions, la majoria d’ells amb entitats bancàries. El BBVA ha superat Dexia en el rànquing de creditors.

D’entre tots els préstecs només un està tancat amb una entitat ètica, Caixa Enginyers; amb un valor de 2 milions d’euros. Però l’incompliment de la moció del 2014 perquè l’Ajuntament treballi més amb banca ètica no només es troba en l’endeutament, que en molts casos és impossible de complir ja que les entitats ètiques no es presenten a les propostes de les administracions, sinó que també es veu en els comptes oberts. Segons el compte general, l’Ajuntament té quatre comptes amb el Banc Sabadell, dos al BBVA, un al Santander, un a Abanca, dos a Bankia i un a Caixa Bank. De la banca ètica en té dos a Caixa Enginyers i un a Triodos, aquest darrer és el que menys diners conté.

Notícies relacionades