Pujada de l’IBI o l’etern debat entre dreta i esquerra en l’inici del debat pressupostari

Foto: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. L’exregidor d’Economia, Carles Brugarolas, ha pres possessió del càrrec de regidor per Junts per Sant Cugat just el mateix dia que comença el debat pressupostari; bé, el debat de bona part dels ingressos a través de les ordenances fiscals. I és així com ha topat, de sobte, amb un increment de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que ha criticat sense pèls a la llengua, com de fet ja criticava quan havia de negociar pressupostos amb una oposició d’esquerres que ara ostenta el govern municipal.

El tinent d’alcaldia d’Economia, Pere Soler, ha optat per l’augment dels tipus impositius fins suposar un increment total de l’IBI d’un 2,9% –xifra que li ha recordat en diverses ocasions el regidor de Ciutadans Sergio Blázquez– perquè, diu, és necessari davant l’increment retributiu als funcionaris marcat per llei, el bloqueig del finançament estatal per la manca de pressupostos i govern estable a Espanya i la redistribució del deute.

El tinent d’alcalde argumenta benintencionadament que es preveu un augment de la despesa i que, per això, l’Ajuntament ha d’incrementar els ingressos: “Els serveis públics s’han de pagar d’alguna manera!ˮ Però Brugarolas no ho veu clar perquè considera que ni la redistribució del deute és tan gran ni que sigui necessari generar més ingressos podent ajustar les despeses: “Han pres una decisió política i no passa res, però diguen-ho: ‘Els partits d’esquerra es posen d’acord per augmentar l’IBI’ˮ.

El regidor de Junts, com a mínim, ha oferit la mà estesa al govern per tal de negociar i així aprofitar bé el període d’exposició pública que s’obre abans de l’aprovació definitiva; això sense deixar de criticar no haver-ne parlat abans. Però l’altre partit de l’oposició va més directe: “Presentarem al·legacionsˮ. I ho faran (Ciutadans) en tres línies: demanar una rebaixa de la pressió fiscal i ampliar les bonificacions medioambientals i per crear llocs de treball.

El regidor taronja ha criticat que Sant Cugat és el municipi català amb l’IBI més car i això ha acabat girant el debat contra Brugarolas, que com a responsable de l’economia fins fa menys d’un any ha saltat a defensar que a la ciutat hi ha grans propietats que paguen molt però d’altres que no, el que provocaria una mitjana desproporcionada. Soler ha aprofitat per intentar deixar-lo sense arguments: “Si la ciutat és cara és per un model de ciutat del qual en són responsablesˮ.

Brugarolas ho ha intentat salvar argumentant que si Sant Cugat és cara és perquè el mercat l’ha posat en valor com una bona ciutat i, en conseqüència: “Què vol vostè? Una ciutat pitjor?ˮ La cara de satisfacció de l’exalcaldessa i companya de grup, Carmela Fortuny, ha amagat la perillositat d’aquest argument, que ve a dir que una ciutat és millor en funció del cost de residir-hi, amb tot el component de classe i d’exclusió social que això suposa.

I el debat no s’ha allargat més perquè, vista la durada de les discussions, els regidors preferien barallar-se pel context nacional i no per les ordenances fiscals, que detallem en el recull de punts del govern. Aquest primer debat obre el meló pressupostari del 2020 i uns quants plens en què els números seran clau.

Notícies relacionades