Les propostes de l’oposició en el debat pressupostari del 2018

Foto: Jordi Pascual

Després de l’aprovació inicial del pressupost amb els vots favorables del govern –llavors amb el pacte amb el PSC encara vigent– i del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que es va abstenir en les ordenances fiscals, s’obre un període de presentació d’al·legacions en què els grups polítics diuen la seva al respecte. Tot i que de partida saben que moltes de les propostes no poden ser aprovades per com funciona el tràmit, busquen el pacte polític perquè es puguin desenvolupar encara que sigui amb l’aplicació d’una modificació pressupostària només començar l’exercici.

El pressupost és el marc econòmic en el qual es desenvolupen les polítiques municipals i el seu compliment demostra la priorització d’accions del govern. Un cop explicada la proposta pressupostària per al 2018, repassem les al·legacions i idees que aporten els grups que no hi van votar a favor per ordre de representació. Es preveu fer l’aprovació definitiva en la sessió plenària ordinària del desembre, que es farà el dia 18.

El grup municipal de la CUP-PC es va abstenir en l’aprovació inicial del pressupost i de les ordenances fiscals. La proposta estrella dels cupaires és pujar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per així aconseguir més ingressos. Es tracta de tornar als valors previs a la rebaixa del 18% dels valors cadastrals –un 2,16% sobre l’impost– aplicada a proposta inicial de Ciutadans l’any 2016. Si bé, proposen que aquest augment vagi acompanyat d’un aprofundiment de les subvencions que ajudi –a través del carnet de renda que encara està per desenvolupar– a fer front a aquest impost a les famílies que ho necessitin. Així mateix, la mesura s’acompanyaria d’eliminar la bonificació de l’IBI als propietaris de més d’un immoble i a les famílies nombroses amb renda alta i la bonificació del 50% a persones amb pocs recursos (amb la corresponent acreditació) –el 100% per a qui rep una renda mínima d'inserció (PIRMI)– i a qui tingui immobles inscrits a la borsa de lloguer de l’Oficina Local d’Habitatge.

A nivell d’ingressos, proposen eliminar la bonificació als vehicles històrics i aplicar una bonificació genèrica a tots els impostos i taxes a aturats –del 50% a aturats de llarga durada i d’un 20% als de curta– i a receptors de la renda mínima d’inserció –d’un 90%–. També proposen que les bonificacions que s’apliquen a les famílies monoparentals siguin equivalents a les de les famílies nombroses. Això respon a la seva anàlisi per la qual veuen que al fortalesa econòmica de l’Ajuntament no es trasllada a la ciutadania. D’aquí es deriva també la proposta de doblar la planificació de construcció d’habitatge social per part de Promusa –actualment de 2 milions d’euros– que se sustentaria en l’augment de l’IBI que proposen.

Finalment, com a forma de tenir més recursos, proposen retallar en l’estructura gerencial i política de l’Ajuntament que, al seu parer, tenen duplicitats i, alhora, uns salaris molt alts en comparació amb la ciutadania.

El grup municipal de Ciutadans, que va votar en contra de la proposta del govern, proposa aprofundir en la rebaixa de l’IBI que ells mateixos van iniciar amb la proposta aplicada al 2016 i que no ha tingut continuïtat al 2017 ni, a la proposta del govern, al 2018. Plantegen baixar un 5% l’impost tenint en compte que Sant Cugat és una de les ciutats amb l’IBI més car d’Espanya. Per compensar la davallada d’ingressos que suposaria, proposen retallar els diners que l’Ajuntament atorga a Òmnium Cultural a través del conveni i a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) com a quota, al pressupost de premsa i comunicació –critiquen que hi ha massa personal i poc plural–, a Cugat.cat –fins deixar-lo amb un pressupost de 500.000 euros, més o menys la meitat de l’actual–, a les assessories i sous del govern, al projecte de Biblioteca Central Urbana –que volen eliminar perquè el consideren innecessari– i remunicipalitzant els serveis informatics i jurídics externalitzats.

Com les retallades suposaran, segons preveuen, un estalvi major que la davallada d’ingressos per la reducció de l’IBI, proposen incrementar la partida per fer lloguer social de 2 a 3 milions, destinar més diners al manteniment de la via pública, augmentar la subvenció a Càritas de 80.000 a 110.000 euros, aconseguir llibres de text gratuïts o reutilitzables als centres educatius i garantir la gratuïtat del bus llançadora a la Guinardera –un compromís incomplit pel govern i que va ser rebutjat novament en sessió plenària d’octubre–. Tot i que sense gran efecte sobre el pressupost, proposen que a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM, popularment impost de circulació) es tinguin en compte les bonificacions en base als adhesius de la DGT ja que ara es fa sobre l’emissió de gasos contaminants sense el suport acreditatiu de l’enganxina.

El grup d’ERC-MES també va votar en contra de la proposta del govern i ha decidit no presentar al·legacions. De fet, aprofita el moment polític per fer una proposta més àmplia. Entenent que el pacte de govern entre PDECAT-Demòcrates i el PSC està suspès però no trencat, s’ofereixen per donar l’estabilitat que li manca a l’equip de Conesa, com ho van fer en els dos primers anys de mandat amb el pacte d’estabilitat pressupostària. Si bé, no determinen exactament què suposa aquesta estabilitat ja que s’hauria de derivar de la negociació entre ambdues parts. Tenen clar, però, que fins que no s’entomin les converses no poden decidir si entrar al govern, quedar-se a l’oposició amb un suport a PDECAT-Demòcrates o sense cap mena de suport. Davant la hipotètica petició d’entrar al govern per acceptar l’acord diuen que no donaran una resposta en base a una hipòtesi i que l’estabilitat també es possible des de fora del govern. Per a ells, però, “el PSC no és un interlocutor vàlid des que tenim presos polítics”.

Per arribar a un pacte demanen que PDECAT-Demòcrates recuperi tots els punts pactats en l’acord pressupostari que mantenien ambdós grups municipals, desenvolupi els incompliments i algunes mocions i acords presos. Això inclou una aposta més clara de Promusa pel lloguer social, el desenvolupament de la tarja ciutadana –el que a la proposta de la CUP-PC anomenen carnet de renda–, aprofundir en els ajuts als impostos, desenvolupar les zones verda, vermella i taronja d’aparcament, dotar pressupostàriament el Pla LGTBI, revisar el Pla Estratègic del Barri del Monestir amb una solució a la mobilitat abans de vianantitzar l’avinguda Cerdanyola, no aturar-se en la construcció de la Biblioteca Central Urbana, cobrir les piscines del Parc Central, dotar pressupostàriament el Centre d’Acollida d’Animals, donar més diners de lliure disposició als Consells de Barri del Centre, concretar les actuacions de Can Barata –connexió a la xarxa d’aigües, rotonda i semàfor–, anunciar el posicionament de l’Ajuntament davant la possible municipalització de l’aigua abans de sis mesos, fer diverses millores a La Floresta i Les Planes i desenvolupar el Pla d’Equipaments. Consideren que no posen “un impossible” sinó “el mínim”.

El grup municipal d’ICV-EUiA, que es va abstenir en l’aprovació inicial, diu que la proposta del govern parteix de quatre mancances bàsiques: la falta d’inversió en habitatge, la no perspectiva de gènere, l’excessiu nombre de despeses supèrflues i la inexistència de partides que permetin desenvolupar el Pla Integral de Sostenibilitat. A aquests quatre eixos cal sumar-li el que consideren una necessària millora de la transparència, començant pel format en què es publiquen els mateixos pressupostos.

En base a això, proposen treballar amb banca ètica, aplicar el Pla d’Estalvi i Eficiència Municipal, fer un Pla de xoc a Promusa que permeti fer una aposta més clara pel lloguer –el que afectaria tant al pressupost de l’empresa pública, ja aprovat, com al municipal–, revertir la retallada prevista en polítiques que afecten a l’atenció a la violència de gènere i a la pobresa energètica i fer una tarifació social que es basi en un estudi detallat de renda previ, que arribi a tots els serveis i revisi algunes exempcions, com la de l’Església en el pagament de l’IBI. Així mateix, proposen bonificar l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) a les rehabilitacions i activitats econòmiques d’especial interès, a persones amb mobilitat reduïa i a la instal·lació de punts de recàrrega de cotxes elèctrics. Les bonificacions proposades pels ecosocialistes segueixen a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) per aquells que creen ocupació de qualitat i, alhora, eliminar-la per a qui destrueix llocs de treball. Finalment plantegen estudiar bonificacions a la taxa de residus i als paradistes de mercats amb productes de quilòmetre 0.

Finalment, el grup municipal del PP, que va votar en contra de l’aprovació inicial, parteix de la base que el govern ha reduït el pressupost excepte en tresoreria i salaris, que creixen de 36 a més de 38 milions. A partir d’aquí, separen clarament les accions que s’ocupen dels ingressos de les de les despeses. En quant als ingressos, els populars proposen una reducció de l’IBI a través d’“un nou sistema de valoració de l’impost que permeti minimitzar l’increment que genera la revalorització cadastral” i l’eliminació de les taxes de residus i clavegueram que, diuen, estan incloses a l’IBI des de l’any 1991 i, per tant, suposen “una doble imposició”.

Pel que fa a les despeses, demanen més diners per a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social –i critiquen que el govern l’ha reduïda en 98.000 euros–, per a les beques i ajudes a l’escolarització, esport, lleure i menjador, per als ajuts a famílies nombroses i monoparentals, per als ajuts destinats a entitats del tercer sector, per a la partida destinada a la seguretat –amb especial esment a l’augment d’efectius, la lluita contra l’incivisme i la vigilància de proximitat–, per al manteniment de la via pública, per a l’execució del Pla de Mobilitat, per als diners de lliure disposició dels Consells de Barri, per als ajuts a l’emprenedoria i per a l’habitatge social. Alhora, demanen eliminar els convenis i quotes amb entitats com Òmnium, l’AMI i el Consorci de Normalització Lingüística i retallar en manteniment de zones verdes –a canvi de millorar la il·luminació cap a un model més eficient–, en les despeses jurídiques externes, en comunicació i imatge de l’Ajuntament –concretament un 40%–, en els interessos del deute i la despesa financera i en el personal.

Notícies relacionades