L’Ajuntament presenta un pla d’internacionalització de Sant Cugat entre dubtes del Consell de Ciutat

Foto: Jordi Pascual

El govern ha presentat en una sessió ordinària del Consell de Ciutat l’esborrany de Pla d’Internacionalització de la ciutat que, en base a una diagnosi feta de la mà de treballadors i polítics de l’Ajuntament així com d’entitats, pretén desenvolupar una estratègia perquè la ciutat esdevingui un referent internacional i així atreure empreses, persones i projectes. El document es troba en fase d’aprovació inicial i haurà de passar pel Ple, a la sessió ordinària del desembre, segons el govern, per ser aprovat definitivament.

Si bé, no tots els membres del Consell veuen clara la proposta, començant pel seu president. Eduard Jener considera, com també han apuntat les representants d’ERC-MES, Mireia Ingla, i d’ICV-EUiA, Roser Casamitjana, que no hi ha cap garantia d’aplicació i que pot quedar en un calaix com d’altres plans que ha desenvolupat el consistori. Així mateix, considera que la ciutat té mancances en molts dels seus atractius des la perspectiva turística i de congressos. El Monestir no sempre és visitable, el Museu del Tapís no genera prou interès, s’han ignorat les arts plàtiques –com també ha denunciat l’artista internacional Lluís Ribas, el que ha provocat el compromís del govern d’introduir-les al Pla–, no hi ha prou espais per a la música clàssica –ja que el Pla es pretén vincular al Pla Director de Música Clàssica– i, en general, manquen espais per fer trobades i congressos.

La representant de la CUP-PC, Lourdes Llorente, lamenta que al document final de la fase 1 de la diagnosi no s’hagi incorporat cap referència a la Coordinadora d’Entitats Esportives mentre sí apareixen altres projectes com Sant Cugat Creix i ha demanat que s’introdueixi Àfrica en els vincles entre ciutats ja que apareixien diversos continents però no aquest malgrat els programes de cooperació i vincles entre entitats esportives. També Aldo Ciprian, representant de Ciutadans, ha demanat configurar la xarxa de relacions en base a la població estrangera existent a la ciutat, amb italians, alemanys i francesos com a protagonistes entre els europeus i ciutadans nascuts a tota l’Amèrica Llatina en general, el que també l’anima a proposar que la web d’internacionalització no només estigui en anglès sinó també en castellà.

El taronja tem que l’amplitud del Pla acabi forçant una nova branca gerencial a l’Ajuntament amb la contractació de més personal que faria pujar les despeses i, per això, ha preguntat sense obtenir resposta quin serà el cost aproximat d’aplicar les mesures proposades. Tampoc ha tingut resposta Ingla quan ha preguntat per l’efecte real sobre la ciutadania. Davant les crítiques a la manca d’espais, ha explicat que tot això es deriva d’un Pla d’Equipaments que al seu parer és “mort” ja que recull moltes propostes que no s’han complit o s’han alterat.

Joana Barbany, tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, l’àrea que conjuntament amb la de Promoció de la Ciutat, en mans de Carmela Fortuny, més incidència ha tingut al Pla, defensa el document en primer lloc pel valor de la diagnosi que s’ha desenvolupat. Així mateix, reconeix que potser no es poden desenvolupar totes les mesures que contempla però, diu, el govern treballarà per ajustar el pressupost i fer el màxim nombre possible. Diu que tot i les mancances a Sant Cugat hi ha molts espais i que aquest seria un debat a fer en el marc del Pla d’Equipaments i, alhora, accepta la introducció de les arts plàstiques i la referència al continent africà proposades pels assistents al Consell.

El Pla està desenvolupat conjuntament per l’àrea de gerència, per l’Institut de Gestió Estratègica (IGEPESI) i l’àrea de Promoció Econòmica amb experts d’estudis i assistència tècnica internacional de l’empresa Tornos Abogados. Es proposa com a objectiu principal la internacionalització com a motor del desenvolupament sostenible i el benestar de la ciutadania i d’aquí es desprenen dues grans línies estratègiques: reforçar el valor afegit de la ciutat en el panorama internacional i fer polítiques coherents amb els objectius del Pla.

De la primera branca, es busca més visibilitat internacional amb una aposta comunicativa que passa per la creació d’un web, un butlletí en anglès i d’una xarxa d’ambaixadors de la ciutat i el compliment de les mesures en clau internacional del Pla Estratègic de Turisme. Així mateix, es pretén posar en valor les apostes d’excel·lència i captar nous talents amb treball de la mà de les universitats i les empreses, detectar projectes estratègics, internacionalitzar les empreses emergents i aconseguir actes a la ciutat d’esdeveniments com el Mobile World Congress i la mostra internacional d’Smart City.

De la segona branca, es proposa aconseguir noves relacions amb ciutats creant nous vincles i revisant la participació en xarxes. També s’aposta per la coordinació de tasques amb la creació d’una oficina d’internacionalització interna, una mesa que faci seguiment de les accions i la potenciació de la gestió estratègica de l’IGEPESI. Finalment, es marca com a fita el desenvolupament sostenible amb la participació i compliment d’agendes internacionals amb fites medioambientals.

Per arribar a aquestes mesures, l’equip de treball ha detectat mancances i punts forts de la ciutat. Els reptes són tenir una projecció internacional molt gran amb els recursos d’un Ajuntament d’una ciutat mitjana, haver de millorar el diàleg amb els actors de la internacionalització i la necessària millora de la comunicació per crear una marca potent. El punts forts és el reconeixement de la ciutat al seu entorn i més enllà, la capacitat de captació d’empreses i talent i la bona ubicació tenint al costat Barcelona, tot un pol d’atracció internacional. Després d’una primera fase de diagnosi que s’ha desenvolupat entre el novembre del 2016 i el juny del 2017, ja s’ha iniciat una segona fase de reunions amb els consells sectorials i entitats que acabarà abans d’arribar al Ple de desembre per ser aprovat definitivament.

El Consell de Ciutat també ha acollit un repàs a l’estat dels pressupostos participatius. Acabada la fase de recollida de propostes i de suports, s’han rebut 300 idees, 277 de les quals han rebut els com a mínim cinc suports ciutadans que els permeten passar a una nova fase. Així s’inicia el procés de validació tècnica. Les propostes queden distribuïdes en 130 de barri, 157 de ciutat i sis que encara estan per classificar. Un cop acabada la segona fase, arribarà el moment dels tallers participatius amb els proposants que permetran fusionar i redefinir els projectes per acabar portant-los a votació a la primavera.

Notícies relacionades