El mercadet de Sant Cugat, 100 anys després

El mercadet aquest dijous. Fotografia: Tino Rubio

Quan arriba el dijous i un s’acosta al mercadet de Sant Cugat segurament no deu pensar en tot el que hi ha darrera les parades dels marxants que les munten per tot el centre de la ciutat. Avui en dia veure un mercadet és ben normal, de fet ho és tant com fa 100 anys a la nostra ciutat. I també ho és a tantes ciutats que fins i tot el calendari del pagès marca on es fa mercadet cada dia. Hi ha gent que fa excursions a ciutats deixant-se portar justament per aquesta causa, perquè el fet que hi hagi un mercadet a un poble dóna vida al seu voltant, a uns llocs més que a uns altres, és clar. Aquell dia els comerços venen més, els bars fan més caixa i fins i tot el mercat anima les seves vendes.

De fet, a Sant Cugat, segons en Joan Fibla, responsable de fires i mercats, devia ser cap el 1916 que, paral·lelament a la inauguració del Mercat de Pere San – avui Mercat Vell – que va començar també el mercadet exterior al seu voltant, primer amb productes d’alimentació i poc a poc amb altres productes. Un mercat que fins no fa tant temps, “ben bé finals dels 80”, ens diu en Fibla, “era un mercat obert, perquè malgrat haver llocs fixes hi havia també llocs vacants i així entre 30 i 40 marxants arribaven a les 5 de la matinada per entrar en un sorteig que es feia amb una cistella similar a la que es fa servir al quinto i qui no tenia lloc se’n tornava cap a casa amb el farcell”.

Justament d’aquella època són en Diego o en Joan, que porten com a marxants del mercadet de Sant Cugat 46 i 43 anys respectivament. En Diego és el típic marxant gitano que és igual el lloc on estigui del mercat perquè és tant bo fent la seva feina que et ven el que vulgui. Té parades a Vic i a Canovelles, i ens diu que la gent de Sant Cugat és “buena gente” i que no ho diu “por quedar bien, que aquí se está muy tranquilo y me gusta mucho estar aquí”. En Joan ha estat a molts mercats però ara només està a Sant Celoni i a la nostra ciutat, perquè entre aquell i aquest “el públic és molt similar, l’educació és alta i per això m’he quedat amb aquests fins que plegui”. En Joan ens explica que és solter i, per tant, la seva parada no tindrà continuïtat. És un dels marxants més simpàtics del mercadet, dels més xerraires i quan ens aturem a parlar amb ell explica que “dos anys abans de començar aquesta crisi ja li vaig dir a en Recoder i que d’aquí a 3 o 4 anys n’hi haurà una altra tot i que no tant forta”.

Els primers canvis

Als volts dels 90 es va decidir fer un “mercat tancat”. Aquest terme, en llenguatge de mercadet, era una novetat, doncs volia dir que hi havia certa regularitat en les places dels marxants i que es va fer un primer plànol amb els llocs marcats. El mercadet omplia el Carrer Major, Endavallada, l’aleshores Plaça Pere Sant (avui Sant Pere) i el Carrer Enric Granados i es van repartir totes les parades que eren de 3 a 4 metres. “Llavors hi havia gent que venia en tren, recordo que hi havia un senyor, el Miquel, que venia de Sabadell a vendre mitjons amb quatre fustes i quan ho havia venut tot marxava”, ens explica en Joan Fibla.

Als anys 90 una parada de 3 metres era una parada gran. Ara en donen com a màxim una de 10 metres. Va ser a partir de “tancar-lo” que es va començar a tenir els primers censos i cada any s’adjudicaven les parades perquè era encara “a precari”, sense concurs públic. “Es renovava cada any i el que no feia bondat no renovava”, explica en Fibla. Però es van començar a saturar els espais, fins al punt de comportar en alguns casos problemes de seguretat perquè hi havia parades a banda i banda del carrer. Així que conjuntament amb els bombers es va fer un pla d’emergències – sobretot després d’un ensurt que hi va haver amb una ambulància que havia d’entrar un dia de mercadet – i es va decidir traslladar una part de parades del Carrer Major a la part “alta” de la Plaça Octavià.

El 2012, amb les obres de peatonalització del centre, va situar-se provisionalment al Carrer Abad d’Armengol. “En aquell moment és quan es va veure que el comerç del centre vol que hi hagi mercadet tot i que alguns comerciants no volen la parada davant la seva botiga”, ens comenta en Fibla. Un cop acabades les obres es va tornar al lloc d’origen però calia més espai. S’ocupa la Plaça Octavià i el Carrer de la Torre doncs es troben amb que a la Plaça Octavià sempre hi havia molta activitat i comencen a venir alguns camions tenda.

El darrer canvi important

Al lector li sonarà una directiva europea que va ser notícia el 2006, una directiva a la que es van enfrontar alguns partits d’esquerra, la directiva Bolkenstein de serveis. En aquest cas però aquesta directiva incideix en el sentit que cal que tothom que ven al mercadet – tothom que accedeix a l’espai públic de la nostra ciutat – hauria de tenir les mateixes oportunitats i per aquest motiu la Generalitat el juliol de l’any passat va aprovar el “Decret 162/2015 de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants” que bàsicament marcava que s’havia de portar a concurs públic l’adjudicació dels espais, que aquesta havia de ser per 15 anys – segons el govern per poder amortitzar inversions – i que hi havia drets de traspàs en alguns casos.

En el cas de Sant Cugat, com en molts altres ajuntaments de Catalunya, s’havia de passar del mercadet a precari a resoldre aquesta situació i fer un concurs que passés per l’aprovació administrativa. A Catalunya hi ha 570 mercadets que donen feina a més de 8.000 persones de manera directa. Els ajuntaments tenen competència directa en la regulació dels mercats setmanals. “Imagina’t la cara de molta de la gent del mercat quan els vàrem parlar de fer un concurs, gent que porten més de 30 anys”, ens explica en Fibla. “Fins aleshores anaven entrant per llista d’espera i per mix comercial, els fèiem renovar la sol·licitud de forma anual i ja està però ara s’havien de presentar a un concurs!, per això hem procurat que la gent que ja hi era pogués continuar, fent cursos de formació, perquè no podíem posar al concurs l’antiguitat com a valor”, segueix explicant el responsable de fires i mercats. Els cursos que van haver de fer eren de gestió de la parada, de consum, etc, per tal de sumar més punts en l’adjudicació.

En Miguel és la segona generació de marxants. El seu pare va començar el 1962 a Sant Cugat i va plegar fa 12 anys, passant-li a ell el testimoni. Li demanem que ens valori la nova situació tenint en compte que és del sector de marxants que està més preparat, perquè va amb “camió tenda”. En Miguel ens diu que “no ens ha costat perquè ho teníem tot preparat, ens demanàvem provador, TPV – poder pagar amb targeta – , mirall, vaig amb remolc, tots els preus etiquetats, no em va ser difícil”. Sobre el fet de fer la formació ens comenta que “no calia en el seu cas” – però fa gestos com assenyalant cap a altres parades a les que sí que efectivament els feia falta –. Com la resta de marxants, el Miguel també està en altres municipis i ens comenta que “el públic d’aquí és molt educat, es nota el nivell que té la ciutat, són gent amb poder adquisitiu més alt que a Abrera o Terrassa, és un públic més agraït, confia més amb el que li dius”. Però, en canvi, pel que fa al tracte amb l’Ajuntament, “hi ha massa burocràcia, perds massa temps per fer papers” i esmenta una queixa: “sóc partidari de que no passin els festius a un altre dia, és fatal perquè tinc clientela a altres municipis i la gent no sap que hi ha mercat”. També li preguntem per una qüestió habitual en l’imaginari col·lectiu: si els preus són els mateixos aquí i a la resta de municipis, “sí, a mi em ve gent d’altres ciutats, jo no ho canvio, pots venir a altres ciutats a veure-ho”

 

També parlem amb l’Abdil. Fa 20 anys que treballa al mercadet de Sant Cugat i, com la resta, també fa de marxant a Barcelona en el seu cas. Té només bones paraules pel públic d’aquí i també ressalta la tranquil·litat de vendre al mercadet de la nostra ciutat, “la gent de Sant Cugat és més amable, bona gent, no és que siguin dolents els de Barcelona eh! Però aquí estic més tranquil!”.  Afirma que, com en el cas de Barcelona, suposa una tranquil·litat tenir 15 anys per davant. I pel que fa al cost pel marxant ens explica que per a ell és aproximadament el mateix que a la resta de llocs on va. A Sant Cugat la taxa està estipulada en 108 euros el metre per any. “Estem contents perquè demanem poc per sobreviure”, m’acaba confessant.

L’Oria representa també una segona generació de marxant. La seva mare portava uns 20 anys a la parada, una parada especial perquè ven roba “hippie” per dona i joves. Ella fa 2 anys que hi és. Pensa que està bé que s’hagi fet una selecció de parades i tenir “la tranquil·litat d’un lloc fixe”. Ens explica, com la majoria dels entrevistats, que pel concurs “si ho tens tot bé no ha representat massa feina”. Ella té parada a Valldoreix i a Molins de Rei i no troba massa diferència entre el públic dels tres llocs. Sí que en troba però pel que fa a les vendes, “Valldoreix és molt fluix pel que fa a roba i complements, tant de bo tingués més mercadets”, ens diu. L’Oria, té altres informacions diferents pel que fa a taxes de parades, doncs els mercadets de Valldoreix i Molins són més cars que el de Sant Cugat. I fa algun suggeriment de millora respecte al mercadet d’aquí: “Un lloc per aparcar o reservat pels marxants o que la zona blava tingués un preu especial, en altres municipis n’hi ha”.

Finalment hem parlat també amb el Jordi,  un dels quatre paradistes de flors i plantes del mercadet de Sant Cugat. Fa 30 anys que estan al mercadet i també van a altres pobles. Segons el Jordi la qualitat del mercadet pel que fa a l’espai públic està molt bé, “perquè estem en un plaça i per descarregar ens va molt bé”. També ens comenta que està molt bé la seguretat, “veiem molts mossos i policia local”, diu. Pel que fa a la clientela afirma que “hi ha més vendes perquè hi ha més casa amb jardí i es nota”. Sobre el darrer concurs comenta que ha estat una bona notícia perquè es regula tot i si els documents els tens en regla i el gènere i la qualitat és bona no hi ha cap problema per passar-lo. Pel que fa a possibles millores a tenir en compte, apunta que “potser estaria bé una mica més d’alimentació, formatges, embotits, a Segur de Calafell per exemple ho fan, però m’han dit que no es donen permisos ja per aquest tipus de menjar”.

Fotografies: Tino Rubio

El futur del mercadet

El mercadet de Sant Cugat havia arribat a tenir fins a 170 parades – quan les parades eren de 3 o 4 metres de llarg –. Amb el nou concurs s’ha passat de 140 a 123 parades. S’havien presentat fins a 180 sol·licituds. En Fibla ens explica que s’ha buscat una oferta de mercat que respon a un equilibri comercial específic, on hi ha més roba que alimentació, “com el volem? Que sigui un complement del que hi ha? Que sigui un espai lúdic de trobada? Volem fer competència al que ja hi ha? Si posem massa parades de segons què estem fent la competència a altres botigues fixes... que siguin més parades de mercat, que siguin restes de sèrie, que d’això no es dona tant com abans, hi va haver una època daurada dels mercats que és quan hi havia les tèxtils potents a Catalunya, tota la roba que no sabien que fer la venien a pes als gitanos i ells la venien als mercadets en diferents parades”.

Ara però tothom ven el mateix. No hi ha tanta presència de gitanos com hi havia abans al mercadet. Els que hi ha sobreviuen de botigues que tanquen, que compren i venen en la seva totalitat al mercat. O bé venen de segona mà, però en aquest cas s’hauria d’especificar, si bé és cert que no està legislat. Al mercadet hi trobem gent que abans tenia botigues i com no les poden mantenir es dediquen al mercadet.

En aquests moments s’està estudiant si el mercadet es pot ubicar en un altre espai perquè no coincideixi amb actes o celebracions que es donen al centre. A l’àrea de Cultura li interessa que la Plaça Octavià quedi deslliurada d’aquest tipus d’activitats comercials. Perquè, com hem comentat, quan és festiu el dijous es passa a dimecres. Aquest any, ens comenta en Joan Fibla que “quan acabava la fira de nadal, l’endemà hi havia mercadet i per la tarda la cavalcada de reis”. Però un mercadet té sentit que estigui en un lloc relativament cèntric, a prop d’un mercat. L’any 2000 es va fer una prova per ubicar el mercadet al voltant del Mercat de Torreblanca els dimecres. I es va fer amb 80 parades. Però no va funcionar. En tot cas el mercadet seguirà sent un lloc de trobada, una oportunitat de compra per molta gent, un símbol d’un tipus de comerç autèntic que difícilment desapareixerà malgrat les grans superfícies i els nous invents comercials, sovint de cartró pedra.

Notícies relacionades