Joan Franquesa: “La globalització ja estava en qüestió en molts aspectes i la pandèmia ho ha acceleratˮ

Fotos: Localpres

Hi ha prop de 89.000 persones afectades per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs) a nivell comarcal i un teixit empresarial i comercial que, amb l’activitat aturada parcialment, no sap quan es podrà recuperar del sotrac. La COVID-19 ha posat en escac l’empresariat català i, en conseqüència, ha estès el dubte sobre el futur de milers de llocs de treball. Joan Franquesa, president de Sant Cugat Empresarial, explica en aquesta entrevista com ha afectat el confinament a les empreses santcugatenques.

No hem trobat dades d’ERTOs a nivell local.

– Nosaltres tampoc les tenim i segurament és perquè no existeixen, no s’han segmentat. Per això nosaltres vam fer una enquesta. Bona part de les empreses que han acudit a crèdits de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) tenen situació d’ERTO.

La dificultat de l’ERTO, més enllà de l’aplicació puntual, és com recuperar els llocs de treball. Ara la gent es reincorpora però només unes hores.

– Tot i que l’ERTO ha permès respirar a algunes empreses i n’hi ha que han aconseguit una mica d’aire per la renegociació de lloguers i el fraccionament d’impostos, els costos fixos no han desaparegut. Fins que no es torni a activar el mercat i hi hagi un repunt del consum és molt difícil dir quantes d’aquestes empreses tornaran a la normalitat, tancaran, passaran a un ERO o altres situacions. És possible que ens trobem amb una allau de procediments concursals.

L’ERTO és un pedaç momentani?

– Sí. Tenia una premissa bona: que les empreses aguantessin i es mantinguessin els llocs de treball. Tot això es preveia durant un període de temps però la temporalitat ha estat superada per un mes de permanència. És a dir, les mesures conjunturals esdevenen estructurals, i encara està per veure l’impacte d’aquesta estructuralitat provocada per la crisi.

Hem estirat el xiclet, que està molt bé, però per molta ajuda pública que hi hagi, la realitat econòmica no canvia: si hi ha comandes, si els proveïdors poden servir, si el consumidor consumeix... És una realitat que no podem valorar fins que estiguem a una fase més estable, i això també va per sectors. Per exemple, el sector turístic i les exportacions no els podrem valorar bé fins que es reactivi la mobilitat internacional. I això no només depèn de la fase de desconfinament que tinguem aquí, també de les restriccions en altres llocs del planeta.

Fins a quin punt érem massa dependents d’altres parts del món?

– Ja hi havia tendències de canvi en algunes maneres de gestionar i de treballar en el món econòmic. La globalització ja estava en qüestió en molts aspectes i la pandèmia ho ha accelerat. Hem de predicar una política de quilòmetre zero i proximitat de cara als proveïdors. Hem de recuperar molts processos industrials perquè operin al nostre territori. Evidentment no poden ser tots però n’hi ha que són essencials i no es poden deslocalitzar. Hem d’entrar en una fase d’indústria de quilòmetre zero i això suposa adaptar el planejament i l’organització del país. Aquest és un dels aprenentatges de la pandèmia.

Al Tribuna Sant Cugat la consellera Àngels Chacón va defensar que s’havia de tenir present la internacionalització.

– Clar. No podem dependre de les mascaretes i els tubs de respiració que es fan a la Xina però una altra cosa és que deixem de reconèixer el comerç, i també l’internacional, com a gran dinamitzador de l’economia. L’intercanvi de béns segur que canvia per tot el que ha passat però també hem de tenir en compte la importació i l’exportació de serveis i de matèries primeres. Nosaltres som exportadors de coneixement però importem matèries primeres. Per tant, la globalització continuarà en alguns aspectes però no tot estarà globalitzat.

La transformació implica també al sector públic i a actors socials.

– L’assignatura pendent és saber si hem entès tot el que ha passat i els canvis que comporta. Cal un gran acord públic-privat en general. Per exemple, és molt interessant el teletreball però s’ha de regular perquè no tothom el podrà fer, s’ha de conciliar... S’ha de pensar en les oficines, la distribució del producte, l’organització de les ciutats, la relació publicoprivada... Si no tots hi estem d’acord, trigarem a adaptar-nos-hi. La realitat sempre va per davant de les estructures de poder i les realitats administratives. Tot i ser una societat dinàmica, encara som hereus de moltes estructures velles.

Quan vas presentar el Tribuna Sant Cugat, vas dir que les startups tenen moltes dificultats. Què els hi passa?

– D’ara endavant els territoris no seran rics perquè tinguin petroli, recursos naturals o exposicions de força. El futur de la riquesa vindrà pel coneixement i pel talent. És un sector en el qual tenim algunes passes fetes, amb grans empreses d’innovació, però també petites companyies i startups.

Aquestes darreres són, per concepte, una aposta de risc en recerca i innovació per cercar noves necessitats i solucions. Neixen amb pocs recursos econòmics perquè els és molt difícil aconseguir-los. Els més dèbils de la cadena són els que fan apostes de futur però sense recursos propis però, precisament, són el sector que hem de protegir perquè ens pot posicionar com un país líder en coneixement i talent.

A Sant Cugat Empresarial heu fet una enquesta amb xifres clares: un 68% de les empreses enquestades han perdut facturació i un 23% directament no ha facturat res durant la crisi de la COVID-19. Com es fa front a una situació així?

– Aquest és el gran què. Després de dos mesos sense facturar i sense perdre les despeses fixes, quantes d’aquestes empreses podran continuar? Si ho fan, podran fer-ho amb la mateixa estructura? No facturar durant dos mesos en una PIME suposa una situació dramàtica.

L’administració pot ajudar-hi?

– És complicat perquè hi ha molt dèficit públic. El que cal és un acord públic global, que passa també per una entesa amb la Unió Europea. El gran ICO per a Espanya és Europa. De moment no hi ha concreció. De fet, hi ha una bona part del món empresarial que demana ser rescatat, que vinguin els homes de negre i actuïn. Necessitem una injecció de capital a l’Estat.

D’altra banda, la governança ha fet fallida. L’administració local s’ha vist capada per una limitació de competències. La coordinació entre administracions ha deixat molt a desitjar i s’ha de saber resoldre.

Malgrat això, un 60% de les empreses que vau enquestar han dit que s’han pogut adaptar al teletreball. És una dada significativa.

– És una qüestió molt santcugatenca per la tipologia d’empreses. Però no tot el teletreball es podrà mantenir. Ara s’ha avançat molt i això és bo perquè trenca conceptes arcaics com fitxar a la feina. Però mai es podrà renunciar a la feina presencial. A la llarga anem cap a una situació mixta. Així i tot, s’ha de regular com es fa el treball des de casa.

Tot i les limitacions de l’administració, l’Ajuntament va escolar la vostra petició i ha activat la Taula d’Emergència Econòmica Local. Quina valoració en fas?

– Estem molt contents. Tan de bo existís una taula així a l’Estat i a la Generalitat. Hem volgut predicar amb l’exemple sol·licitant la versió municipal. El diàleg sempre és important. Compartir i plasmar punts del que passa és bàsic. És un espai útil perquè permet contrastar opinions i informació, i ha ajudat a l’Ajuntament a entendre la realitat empresarial en aquest moment i, alhora, ha permès que les empreses coneguin les capacitats i les voluntats del consistori.

Quina és la traducció pràctica d’aquest espai?

– És complicat perquè les competències estan limitades. L’administració local pot fer moratòries i condonar impostos i tributs locals però no té capacitat de tenir liquiditat a favor de les empreses. En qualsevol cas, és bo que hi hagi un acompanyament i mesures per molt petites que siguin. Si la taula té vocació de futur, pot ser una bona eina de treball per a la segona etapa econòmica que arribi derivada d’aquesta situació.

Heu publicar, conjuntament amb Sant Cugat Comerç, un comunicat de rebuig a l’anella verda. Arran de l’escrit, n’heu pogut parlar més?

– L’Ajuntament ens diu que és una prova que s’ha de valorar. Si l’impacte és positiu, es mantindrà. El problema no és la idea des d’una perspectiva de lluita ecologista sinó pel moment que s’ha escollit per fer-la. Amb empreses sense facturar res, una situació d’emergència econòmica, amb l’atur disparat..., aquesta no és una prioritat. És un tema que es pot parlar tranquil·lament però ens vam assabentar per la premsa. Els temes de mobilitat són molt sensibles perquè l’accessibilitat no és gens fàcil, especialment al centre de la ciutat.

Igualment, és difícil fer una valoració completa fins que hi hagi resultats...

– Clar, però ara ha estat molt agosarat fer-ho. En qualsevol cas, d’acord, esperem i veiem el resultat. El rebuig no és per la proposta, sinó per l’oportunitat.

A l’igual que aquesta és una mesura que considereu no prioritària i sí s’ha fet, creieu que n’hi ha alguna de prioritària que no s’ha realitzat?

– Haurem de buscar més maneres d’ajudar el comerç, les PIMES i les startups. Hem d’incentivar el consum i treballar fórmules per ampliar la gamma d’ajuts i assessoraments al comerç local.

Notícies relacionades