Jesús Carballo, Sant Cugat Comerç: "Un comerciant santcugatenc té unes despeses molt més elevades que el d'una altra ciutat"

Jesús Carballo. Fotos: Jordi Pascual

El 4 de juny se celebra una nova edició de la Nit en Blanc. Més de 100 botigues participaran en una jornada pensada amb una finalitat: vendre. Però, segons els organitzadors, amb elements que facin que no sigui una nit de compres qualsevol. Jesús Carballo, gerent de Sant Cugat Comerç, aten elCugatenc a cinc dies i poques hores de la festa i això es nota. Parla per telèfon i la secretaria li explica el canvi d'ubicació d'un escenari a la Plaça Octavià.

Enmig del bullici que implica organitzar un acte que preveu superar els 10.000 visitants, troba el moment per parlar pausadament de la jornada i de l'entitat que representa –aquesta és la primera entrevista que aquest diari ha fet a Sant Cugat Comerç–. Ens porta a una sala de reunions de l'antic Ajuntament, on tenen la seu, per tal d'evitar gravar en un despatx on unes piles de papers evidencien la feina que tenen en la recta final abans de la Nit en Blanc. Allà, sota l'atenta mirada d'un cartell on es pot llegir “Ajuntament de Sant Cugat”, símbol de la col·laboració entre el sector públic i el privat que defensarà minuts després, comença l'entrevista.

Voleu superar l'edició del 2015. Heu fet previsions?

– No, ens agradaria tenir més de 10.000 persones que ens visitin aquella nit. Mai ens posem xifres que vulguem superar. Mentre sigui millor en quant a continguts i vinguin més visitants, estarà superat l'objectiu.

Quines són les claus? En una nota de premsa explicàveu que voleu donar més importància al carrer per tal d'animar a la gent a acudir i no només la part purament comercial.

– Volem que els clients tinguin una experiència diferent envers al comerç. No volem només l'intercanvi comercial d'entrar a una botiga, comprar un producte, pagar i marxar. Dins de les botigues han de passar coses diferents. Ho reforcem amb el carrer, on també passaran coses diferents. Ho fem muntant escenaris principals en diferents places del centre on, en col·laboració amb dues escoles de música i d'art de la ciutat, proposem activitats musicals i visuals.

L'objectiu és que les botigues ofereixin alguna cosa diferent. Algunes tindran DJs, algunes oferiran cava... Els clients tindran una experiència una mica diferent. Es faran promocions determinades. Hi haurà botigues que oferiran un tastet tot i ser de roba, per exemple.

Són 23 establiments?

– Els que participen en el concurs d'aparadors. Dins de la Nit en Blanc en són molts més, uns 120 comerços. Els 23 que deies ja en són 24, des de l'última nota de premsa ha augmentat un comerç més. El concurs ja va començar dissabte passat i durarà fins dissabte vinent.

Són tots els membres de Sant Cugat Comerç o hi ha qui ha preferit no participar?

– Quan diem que participen és perquè fan alguna cosa diferent aquella nit. El gruix d'associats no participa. Hi ha negocis que no tenen activitat comercial relacionada amb la nit i no volen participar o simplement creuen que tenen suficient tancant a les 8. Si són botigues de l'extrarradi o de fora del centre potser tampoc volen participar. Tot i això, els oferim la possibilitat de muntar una carpa al centre de la ciutat perquè tinguin una experiència i es puguin donar a conèixer als santcugatencs.

Ja que deies això del centre i les afores, què es pot fer perquè els comerços de barris com Mira-sol o La Floresta tinguin la força d'un del centre?

– Sant Cugat Comerç els ofereix tenir tots els serveis que té l'associació. Per exemple, poden utilitzar la targeta Sant Cugat a la Butxaca, una targeta de fidelització que tenen molts santcugatencs i els hi pot servir per donar-se a conèixer. Quan fem festes de l'estil de la Nit en Blanc o la Botiga al Carrer, poden venir al centre de la ciutat per informar a la gent de l'existència del seu comerç.

La representació territorial dels afiliats a Sant Cugat Comerç és equitativa o el centre està sobrerrepresentat?

– El centre és el més representat per la continuïtat comercial que hi ha en l'eix. No és una cosa exclusiva de Sant Cugat. Al centre la densitat de comerç és més gran. Ara, volem expandir els serveis a gent que no hi és al centre sinó a nuclis com Coll Favà, avinguda Cerdanyola, Valldoreix... Volem donar cobertura a aquests comerços i que es puguin donar a conèixer amb les nostres eines.

Ara hi ha en marxa els pressupostos participatius. L'Ajuntament ha fet públic el nombre de propostes rebudes, 955. D'elles només hi ha dues de comerç. Et sorprèn?

– No perquè el comerç és una iniciativa privada i els ciutadans suposo que volen fer coses públiques. No conec les dues iniciatives però deu venir per aquí.

Com a Sant Cugat Comerç no heu participat?

– No.

L'Ajuntament va presentar al març el Pla Estratègic de Comerç. Entre d'altres coses, plantejava una Taula de Comerç. Sabeu alguna cosa nova?

– No, encara no.

També s'apuntava a algunes mesures com la cooperació públicoprivada per a zones concretes. Això podria entrar en conflicte amb això que deies de la reticència de la iniciativa privada.

– No perquè totes les ciutats de Catalunya i del territori nacional espanyol gaudeixen d'associacions de comerciants que són iniciatives privades però sense ànim de lucre. Els nostres afiliats són privats però la finalitat de l'associació no és guanyar diners. Tot el que rebem econòmicament reverteix en la ciutat i els que més ho gaudeixen són els ciutadans.

És cert que som una associació privada però, en no tenir ànim de lucre, podem ser participats per les administracions públiques. De fet, Generalitat, Diputació i Ajuntament a totes les ciutats col·laboren amb les associacions de comerciants.

Qualsevol acció que proposi l'Ajuntament per potenciar el comerç en relació amb alguns comerciants o les associacions ja va bé?

– Sempre és bo que hi hagi un intermediari com una associació de comerciants perquè posa en contacte el comerç amb les administracions públiques sense ànim de lucre.

Es va parlar també, tot i que no era una proposta tancada del tot, ubicar una gran superfície de moda a Rius i Taulet aprofitant els edificis que s'estan fent on estava la benzinera. Com veieu aquesta aposta? No podria trencar amb el model de petit comerç?

– Necessitem, i no tenim, una gran locomotora comercial, un comerç que per ell mateix sigui capaç d'atreure molta gent. Defensem el model de comerç de proximitat però el dels grans operadors existeix. No volem impedir que els nostres clients puguin comprar a aquestes marques. Volem aprofitar l'atracció que tenen aquest tipus de comerç.

Veiem molt bé que pugui implantar-se un negoci d'aquestes característiques. Hi ha una marca en concret que sembla que representa una necessitat per part dels santcugatencs. No ens fa por perquè la gent que vol comprar en aquestes marques, ho farà igualment estiguin a Sant Cugat o no. Tindrem un poder d'atracció més gran i molts santcugatencs que van fora de la ciutat a comprar s'hi quedaran.

No hi ha risc per al petit comerç? Hi ha la visió que si jo tinc una petita botiga i arriba una gran empresa, la meva clientela marxarà allà perquè jo no tinc tants recursos.

– Et posaré un paral·lelisme, Internet. Hem d'anar en contra de la compra en línia? No. Internet va arribar per quedar-se. Els grans operadors hi seran. Els clients del comerç de proximitat que volen comprar per Internet ho faran igualment, hi donem suport o no. Un cop hem assumit que els grans operadors hi són i els clients hi faran les compres igualment, el que podem fer és aprofitar-nos de la seva atracció.

En la diagnosi en què es basa el Pla Estratègic de Comerç s'hi mostraven dos indicadors amb poca nota: els aparcaments i el preu. Sant Cugat és massa cara i la gent no pot anar als eixos comercials i aparcar tranquil·lament?

– Pel que fa a l'aparcament, és una ciutat molt ben dotada d'aparcaments privats. Potser en zona blava té menys places però no és una manca concreta. Una assignatura pendent del comerç de proximitat és obsequiar els clients amb tiquets d'aparcaments perquè els hi surti gratis, igual que quan vas a un centre comercial. Allò no és gratuït perquè sí. Els comerciants contribueixen a les despeses de l'aparcament.

Nosaltres, com a Sant Cugat Comerç, tenim un conveni amb l'empresa d'aparcaments per facilitar els tiquets als associats de manera més econòmica. Potenciem que cada cop més comerços obsequiïn els seus clients amb aquests tiquets. Allò que mostra la diagnosi és més una queixa d'haver de pagar per anar a comprar que una mancança de places.

Tenim un aparcament a Quatre Cantons, en tenim projectat un de nou a Rius i Taulet, tenim el de l'Estació, Monestir, Rambla del Celler i el de Can Quitèria, aquest infrautilitzat. Sant Cugat no està mal dotada. Quan més hi hagués, millor. Però la lectura que fem és que hem de millorar com a comerciants.

Pel que fa als preus, Sant Cugat sempre ha tingut fama de cara. Tot ve relacionat amb les despeses que té un comerciant. Un comerciant santcugatenc té unes despeses molt més elevades que el d'una altra ciutat. Els lloguers a Sant Cugat són equiparables als de les bones zones de Barcelona. En canvi, la circulació de persones és molt inferior a la gran ciutat perquè tenim uns 90.000 habitants. La repercussió del lloguer en el producte és molt menor a Barcelona que a Sant Cugat. Els preus són, malauradament, una mica més elevats perquè el comerciant no pot assolir una rebaixa.

Com es pot solucionar el problema? Canviant el model urbanístic?

– És una qüestió de mercat. Mentre hi hagi algú disposat a pagar un lloguer d'aquestes característiques, no baixaran els preus perquè els propietaris veuran que algú ho paga. Una de les estratègies, recollides en el Pla Estratègic, és eixamplar l'eix comercial cap al carrer Sant Antoni, Xerric, Plaça Barcelona –abandonada en quant a comerç– i el carrer Major. Omplir els locals buits d'aquestes zones faria que els lloguers del centre baixessin.

Darrerament hi ha hagut dues accions comercials importants, d'una banda, la inauguració del Mercat Vell i, d'altra, l'obertura d'un gran magatzem de bricolatge entre Sant Cugat i Rubí. Com ho valores?

– Del Mercat Vell encara no podem parlar perquè fa mesos que està en marxa. Des del sector s'esperava molt més en quant a poder d'atracció. Tenim esperances que es pugui convertir en un atractiu i faci que vingui gent de fora, tot i que ho veiem difícil. Tal com està plantejat no és un mercat, és un multirestaurant. Mentre funcioni i atregui gent a les nostres botigues, ho veiem bé.

Pel que fa a la gran marca entre Sant Cugat i Rubí, per sorpresa nostra es va desplaçar una pastilla comercial que estava ubicada a la zona del CAR. És un negoci que potser farà una mica de mal a les botigues del sector, ferreteries i similar. Tot i això, el comerç de proximitat està més especialitzat. Malgrat que pot representar una pèrdua de clients, els guanyaran en poc temps. Esperem que no faci molt mal a aquests negocis però s'ha de valorar perquè també fa pocs mesos que està obert.

Per reforçar el petit comerç sempre es diu que cal més especialització i distinció. Això pot provocar que el preu sigui més elevat i la gent tendeixi a anar a les grans superfícies.

– Això és un error. T'explicaré una experiència particular meva de fa poc. Volia comprar un producte que venen en aquestes grans àrees i vaig anar a un comerç de proximitat conegut. Li vaig comentar que en una gran botiga m'oferien el producte a un preu determinat i ell m'ho va oferir més econòmic davant de la meva sorpresa. Fins i tot tenia més qualitat que el que podia comprar a les grans àrees.

Moltes vegades estem equivocats com a clients. Pensem que per anar a una gran àrea aconseguirem un preu més econòmic i potser no és veritat. A més, jo vaig parlar amb una persona especialitzada en aquell producte, en sabia moltíssim. Quan vas a les grans àrees, estan formats, però no tenen l'especialització o, si vas en cap de setmana, pots fer una cua de tres quarts d'hora. En canvi, si vas a un comerç petit jo sóc el Jesús, tinc nom i m'atenen professionalment sabent qui sóc. No sóc un número.

Com encaixa el model de les franquícies aquí dins?

– Podríem parlar hores perquè hi ha de tot tipus amb diferents models de negoci. Però les que hi ha a Sant Cugat són la simulació d'un comerç de proximitat però portat per una gran empresa. Tenen mitjans de grans operadors de retail però, en canvi, el format és de petit comerç. Es nota amb el personal que aten els clients. Quan un comerciant aten directament el propietari o una persona contractada, no sol haver molta rotació de personal. La persona que comença a treballar avui acostuma a estar-hi molts anys perquè el comerciant sap que li interessa tenir una persona formada i amb experiència. En canvi, en les franquícies mai saps quina persona t'atendrà. Quan entres et trobes una persona i potser al cap d'una setmana ja no està més. Tenim eines per lluitar contra les franquícies i que no ens afectin al comerç de proximitat.

És un model de negoci del qual no estem en contra, com deia amb les grans àrees. És un model qua fa anys que existeix i continuarà. Per tant, no podem estar en contra. Sempre que les franquícies es vulguin sumar a l'associació de comerciants i contribuir en accions que els beneficien, ho veiem bé. El que no veiem bé és que vinguin al centre de les ciutats, se n'aprofiten de les activitats que fem des de les associacions i, en canvi, no contribueixin econòmicament a ajudar-les.

A Sant Cugat tenim dues associacions de comerciants, la vostra i Centre-Vila. Sembla que sempre hi ha hagut certa desavinença entre una i l'altra. Si ens remuntem al 2012, deien que tenien pressions per entrar a Sant Cugat Comerç i més recentment han fet algun post a Facebook crític. Què passa entre les dues associacions que tenen un objectiu comú?

Polèmica no hi ha. Des que es va crear Sant Cugat Comerç hem sigut una associació oberta. No hi va haver pressions perquè, si haguessin existit o haguessin funcionat, Centre-Vila estaria dins de Sant Cugat Comerç i no és així. Sempre hem convidat les persones que estan a Centre-Vila a entrar a Sant Cugat Comerç i a formar part, fins i tot, de la nostra junta directiva per treballar plegats perquè hem de treballar per Sant Cugat i no només per carrers concrets.

Fora d'això, som tan amics d'ells com de qualsevol altre comerç. No volem fer polèmica ni hem volgut pressionar a ningú. De fet, continuen existint, potser amb poca força perquè queden pocs comerços associats a la seva entitat, però lliurement podem fer les nostres activitats i ells poden organitzar les seves.

Que una persona com Mayte Pérez, que va ser presidenta de Sant Cugat Comerç, hagi passat a la vida política no posa en risc l'associació? Es pot arribar a dir que esteu a favor d'allò que proposa un partit i no un altre...

Bé, és real que la regidora és la nostra expresidenta. En la vida personal i privada de les persones que formen part de l'associació no podem entrar. Dins de l'associació segur que hi ha membres de partits o, com a mínim, d'ideologia diversa. Som una associació apolítica i, així i tot, quan va entrar com a regidora no anava per cap partit.

Anava a les llistes de Convergència com a independent.

Ara suposo que sí, no sé. Nosaltres ens aïllem. Quan la nostra presidenta diu que es presenta a les eleccions, dimiteix de l'associació i deixa la seva vinculació.

Mai hi haurà un càrrec de Sant Cugat Comerç que estigui en una llista en unes eleccions al mateix temps?

Com a mínim a la cúpula no. No puc parlar del futur, però, si no fos el president o sotspresident però fos un vocal, segurament se li demanaria que deixés el càrrec, si no ho fes ell mateix.

Quan va néixer elCugatenc, ho va fer amb un reportatge sobre el tractat de lliure comerç i inversions que negocien la Unió Europea i Estats Units. En aquell moment no se sabien tantes coses com ara. Vam trucar a Sant Cugat Comerç però com estàveu en el tràmit de canvi de presidència no vam poder parlar. M'agradaria que em diguessis si el TTIP el veieu com una oportunitat o com un risc per al vostre model.

Crec que encara no s'ha dit la veritat sobre el model nou que ens estan preparant. Ho veiem més com un risc que com un avantatge. Tot i que se saben més coses, no podem donar una opinió molt concreta. De moment ho veiem amb reticència perquè veiem el desembarcament d'Estats Units cap a Europa i no a la inversa. Creiem que ens pot augmentar la competència al comerç de proximitat i l'oferta serà la mateixa. La mateixa oferta amb més operadors farà que es facturi menys.

Dubteu que petites i mitjanes empreses puguin arribar a Estats Units?

Exacte.

Notícies relacionades