Polítiques d’habitatge, joventut i tarifació social entre els objectius fallits al Compte General del 2016

Els habitatges de Promusa a l'avinguda Francesc Macià, una de les accions d'habitatge que es van finalitzar el 2016. Foto: Jordi Garcia

El Compte General, document que inclou la liquidació pressupostària de l’any anterior amb el patrimoni i valoracions de compliment, deixa palès el gran nombre d’objectius estratègics que el govern s’ha marcat però no ha estat capaç de complir, com a mínim de moment. El document, que serà un dels punts del proper Ple municipal, recull els objectius bàsics i el seu grau d’execució en base a nou eixos: persones; entitats, associacions i agents culturals i socials; comerç, empreses i centres de foment del talent; entorn urbà i ambiental; territori, planejament i comunicacions; pressupost; administració pública, i coneixements, tecnologia i innovació.

Tot i que hi ha punts força tècnics com el retorn de préstecs i crèdits bancaris o d’altres gairebé automàtics i complits totalment com els convenis amb entitats, les accions dels primers eixos són, en gran mesura, l’aplicació de polítiques. En aquesta anàlisi, s’analitza el primer bloc, el d’atenció a les persones. En aquest sentit, les polítiques d’habitatge, joventut i la tarifació social destaquen pel grau d’incompliment tot i ser poc ambicioses –recullen poques accions comparades amb altres àmbits com la cultura o l’esport, on també hi ha incompliments però per projectes que tot just començaven al 2016 o petits canvis pressupostaris, principalment.

El llistat que recull el document mostra els diners reservats al pressupost i els executats finalment així com aquells projectes que, tot i estar recollits com accions a fer per complir els objectius estratègics, mai s’han arribat a pressupostar. D’aquests darrers, les polítiques d’habitatge són les que pitjor queden amb quatre de nou projectes no pressupostats –i un amb un euro simbòlic–. En percentatge hi ha objectius més petits, que només recollien una o dues accions, de les quals no s’ha executat cap actuació.

Habitatge, poques subvencions i sense nous models d’accés

En matèria d’habitatge, el Compte General reconeix nou projectes, cinc dels quals no van tenir assignada partida pressupostària en cap moment de l’any –només un es va pressupostar simbòlicament amb un euro–. Eren propostes per observar i gestionar l’habitatge buit, construir i millorar habitatges, fer noves fórmules d’habitatge públic, la creació d’un fons social d’habitatge i la implementació d’una nova línia de subvencions. De fet, aquests cinc projectes no només no tenien pressupost sinó que encara no tenen plantejades accions derivades.

Dels quatre projectes executats, tres han complit aproximadament la partida que tenien reservada mentre un només n’ha gastat un 61% (de 210.000 euros). Aquest plantejava ajuts directes i temporals per fer front a les despeses d’habitatge i casos d’emergència social i incloïa un conveni amb l’Àrea Metropolitana (AMB) amb un grau d’execució del 90% i ajuts directes de l’Ajuntament, dels quals només es van entregar 70.800 euros dels 145.000 pressupostats.

També és matisable l’execució del projecte per tenir un parc d’habitatges accessibles ja que, tot i que el grau d’execució és del 100%, només s’ha complert a la perfecció la inversió per als habitatges socials per a gent gran que es construeixen a Rius i Taulet. Contemplava dues altres accions, ambdues pressupostades simbòlicament amb un euro. La primera era una línia d’ajuts que no s’ha arribat a fer i la segona era augmentar el percentatge de lloguer jove, al que s’han destinat més de 3.500 euros.

El conjunt d’accions sobre habitatge s’emmarcaven, segons el mateix Compte General, a la posada en marxa del Pla Estratègic de l’Habitatge, presentat a l’octubre del 2015 i que va començar a prendre forma a l’abril següent. S’hi reservaven 3,1 milions d’euros. Amb les accions que no s’han desenvolupat i les que s’han fet a mitges, s’han gastat un 97% dels diners previstos.

Joventut, dos incompliments i dues aplicacions a mitges

De partida, les polítiques de joventut eren força menys ambicioses ja que només recollien quatre projectes dins dels objectius estratègics. D’aquests, no s’ha arribat a pressupostar ni el programa Garantia juvenil ni la implementació de serveis de voluntariat europeu. Pel que fa a l’assessorament, s’han executat gairebé en la seva totalitat els 16.000 euros reservats per a l’Oficina Jove i els 68.000 per implementar les accions recollides al Pla local de Joventut. Si bé, al 2016 no es van gastar els 12.000 euros que s’havien reservat per contractar l’elaboració del nou Pla, una acció que tot just es realitza actualment mentre es manté una pròrroga del Pla del 2014-16.

Finalment, el projecte per fomentar la programació referent a l’àmbit de la joventut tot just ha arribat a gastar un 66% dels 22.450 euros que es van reservar al pressupost del 2016 ja que, mentre s’han utilitzat per complet els gairebé 14.000 euros reservats a la col·laboració amb projectes i activitats d’entitats, la comunicació ha fallat amb només 1.000 euros executats dels 8.500 pressupostats.

Tarifació social, a l’espera de la tarja ciutadana

Tot i que és indubtable que el 2016 va ser l’any de la tarifació social ja que es van començar a adaptar en funció de la renda els preus del Patronat Municipal d’Educació (PME), les dues accions que en feien referència dins de l’objectiu estratègic anomenat Vetllar perquè ningú quedi enrere no van ser ni tan sols pressupostades. La primera d’elles feia referència a la tarifació en el preu de les quites mensuals a partir del curs 2016-17 i l’altra a la creació d’una tarja ciutadana que facilités acollir-se a les bonificacions i subvencions en funció de la renda, un carnet que el govern diu que es treballa però encara no ha estat presentat.

Dels tres altres projectes que treballen per evitar l’exclusió social, els que feien referència a donar continuïtat al Pla contra l’exclusió social i la pobresa i a fer polítiques socials personalitzades es van executar gairebé en la seva totalitat. Si bé, destaca que no es van gastar cap dels 28.700 euros reservats per fer assessorament a projectes contra la pobresa energètica, cap dels gairebé 5.000 reservats per participar a projectes d’acció social i cap dels 50.000 destinats al Fons de contingència per noves situacions de necessitat.

80.000 dels 106.000 euros reservats per a l’acollida, integració i desenvolupament de les persones nouvingudes a la ciutat van estar executats tot i que l’única partida gastada totalment van ser els 17.000 euros per fer assessorament en temes d’estrangeria. Destaca també que dels 15.000 euros reservats per fomentar la cohesió social, només se’n van executar 3.300.

Altres incompliments d’atenció a les persones

A banda de les partides no pressupostades als àmbits d’habitatge, joventut i tarifació social, pel que fa a atenció a les persones hi ha altres 20 projectes que haurien de donar compliment als objectius marcats pel consistori que no han estat pressupostats. El primer d’ells, un projecte que, sense tenir accions derivades plantejades de moment, plantejava maldar per l’eradicació de la violència familiar.

Tampoc es van arribar a pressupostar cap dels dos projectes destinats a fomentar l’educació vial ni l’increment de l’assessorament a les entitats esportives i clubs. De fet, en l’àmbit esportiu també destaquen dos projectes que tot i haver-se executat parcialment durant el 2016 ho van fer sense arribar al 50% del pressupost reservat. El primer, l’objectiu de fomentar l’educació en valor, que només va gastar un 35% dels 141.000 euros que tenia reservats. El segon, el programa Ethics for sport, que enguany comença a prendre més força però al 2016 només va gastar un 15% dels 105.000 euros que tenia reservats.

En l’àmbit cultural tampoc s’ha reservat cap partida pressupostària per fomentar la plaça Pep Ventura com un barri artístic i creatiu ni per apropar la programació del Teatre-Auditori a tothom. En el foment artístic general no es van reservar diners per a l’organització d’esdeveniments artístics ni per potenciar els ajuts a la ciutadania per accedir a la cultura i llengua catalanes. Així mateix, tampoc es va crear partida pressupostària per ser referents en la música clàssica –just enguany s’ha presentat un Pla Director de la Música Clàssica– ni per donar suport als grups musicals locals.

En l’àmbit de l’ensenyament al 2016 tampoc es va destinar ni un euro a l’educació integral i millora dels resultats acadèmics ni a l’ampliació d’horaris de les biblioteques –acció que s’ha aplicat enguany–. Tampoc es va fomentar la formació per tenir professorat dual. Els darrers set incompliments fan referència a àmbits diferents. No es va reservar partida pressupostària per fomentar la proximitat de la Policia Local, per tenir mediadors, per fer un programa d’educació pel civisme, per garantir la capacitat financera de l’Ajuntament –no calia ja que el resultat pressupostari és correcte–, per garantir la transparència i rigor en la gestió de recursos ni per fer un procés participatiu específic per als joves.

Notícies relacionades