D’ecollibertatis a liberals socials, perspectives econòmiques per a la Catalunya del futur

Foto: Jordi Pascual

El Comitè de Defensa de la República (CDR) té clar que el futur de Catalunya ha de ser una República, el que ja de partida és un repte tenint en compte la situació política actual. Si bé, la conjuntura no els ha aturat a pensar futurs polítics i, amb una dosi de política ficció, s’ha atrevit a debatre el model econòmic del país en aquest futur plausible. Per fer-ho, han convidat Didac Costa, cofundador d’Ecoxarxes, Cooperativa Integral Catalana i Clafou; Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa; David Ros, membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes i del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Aleix Ràmia, del Col·lectiu Catalans Lliures.

Tots quatre han esbossat les seves apostes de futur per a una Catalunya independent en un acte celebrat dimecres a la tarda al Casal de Torreblanca, i ho han fet amb apostes polítiques diverses, que van des de l’anarquisme al liberalisme, passant pel socialisme i la socialdemocràcia; totes elles amb matisos constants davant una realitat fefaent que tot i que transformable deixa poc lloc a construir una utopia d’un dia per l’altre. Si un acord hi ha hagut entre tots plegats és que la possible nova República ha de lluitar de forma clara contra l’exclusió social i la pobresa. Les fórmules per arribar-hi, però, són diverses.

Costa ha aportat la visió ecollibertària, amb un model econòmic que renega del capitalisme i camina ja en la construcció de l’alternativa amb cooperatives i col·lectivitats que intenten defugir de la lògica del sistema. Això passa per utilitzar monedes P2P que ja avui dia poden escapar de les lògiques del mercat clàssic. Aquestes estratègies, diu, no només poden servir en el canvi econòmic sinó també en el procés independentista en tant que es pot evitar el control de l’Estat. La seva aposta, explica, tracta d’uns serveis i banca nacionalitzats que a poc a poc acabin gestionant-se des de cercles d’economia concèntrics en col·lectivitats que permetin desdibuixar el paper de qualsevol estructura estatal.

No ho veu així Idoate, que aposta per una societat internacionalitsta que defugi d’un poder polític i econòmic que, al seu parer, es toquen. Això passa, creu, per crear espais d’autogestió i municipalitzar serveis i empreses perquè la República i les administracions inferiors properes al ciutadà puguin planificar les inversions amb una fiscalitat potent que ha de partir d’una aposta redistributiva a mode de tarifació social i amb una renda mínima garantida. Davant el deute existent, proposa una auditoria ciutadana que pugui acabar en un impagament. Considera que el model de creixement liberal ha demostrat ser incapaç de redistribuir la riquesa.

Ros ha centrat la seva crítica al sistema actual en el paper de l’Estat espanyol. Creu que si Catalunya tingués la capacitat de gestionar els seus propis recursos sense passar ni un euro a l’Estat, podria donar resposta a l’emergència social. Creu que el benefici econòmic que assegura que tindria Catalunya amb la independència permetria aconseguir treball digne i cohesió social, però això ha de passar per una proclamació real de la República. Apunta a una reducció de l’estructura administrativa, eliminant institucions intermitges entre Generalitat i ajuntaments, i una sortida pactada d’Espanya per garantir l’estabilitat per pagar pensions, tenir una renda garantida... tal com, recorda, recollia la llei de transitorietat mai implementada. També defensa que Catalunya segueixi com a membre de la Unió Europea i, en el seu defecte, de l’EFTA.

Finalment, Ramia ha defensat una tesi clarament liberal per la qual l’atracció d’inversions ha de permetre generar més riquesa que s’ha de redistribuir entre la població. Creu que Espanya té un règim precapitalista que manté massa monopolis com per permetre el desenvolupament de verdaderes polítiques redistributives, que passen per un lliure mercat que reguli els preus a la baixa. Defuig, per tant, de l’autarquia i qualifica el consumidor en el marc d’un mercat lliure com “sobirà”. Entre d’altres, creu que cal un contracte únic, un model més àgil d’administració pública, una fiscalitat més baixa que permeti més competitivitat i inversió empresarials, ser a la Unió Europea i reconèixer els incentius com claus de la naturalesa humana. “El model liberal permet que cadascú triï com viure la seva vida”, ha clos.

Notícies relacionades