El comerç de proximitat en l’atzucac, entre la recuperació de vendes, el lloguer i els impostos

Fotos: Miquel Margalef

El petit comerç comença a sortir del túnel. Després d’uns anys de poques vendes, el consum torna a créixer. Almenys això es deriva de l’Enquesta sobre la Salut del Comerç (ESCO) feta per l’Escola Universitària del Comerç (ESCODI). El 2016 ha estat el segon any consecutiu de creixement i ja hi ha un 35% d’empreses que gaudeixen de bona salut. Si bé, l’altra cara de la moneda és que el 25% dels comerços tenen un estat de salut delicat perquè encara veuen caure les vendes i els beneficis. El repte és quadrar ingressos i despeses amb el handicap santcugatenc d’haver de pagar uns lloguers molt elevats.

Tot i que no hi ha dades a nivell local, el gerent de Sant Cugat Comerç, Jesús Carballo, s’atreveix a dir que a la ciutat també hi ha comerços que tenen una davallada de vendes tot i que potser no representen un percentatge tant elevat com mostra l’enquesta. Malgrat que en molts casos no es tanquen els comerços fins que arriba la jubilació, Carballo adverteix que no aconseguir traspassar un comerç també té uns motius ja que, si hi ha perspectiva de negoci, s’aconsegueix un nou propietari.

Maria Calopa, presidenta de l’associació de comerciants Centre-Vila, també comparteix aquesta visió. De fet, no augura un futur gaire encisador si la tendència no canvia: “Acabarem jubilant-nos tots i no hi haurà continuïtat”. Considera que el petit comerç viu ofegat entre uns ingressos que pugen molt a poc a poc i unes despeses altes que passen pels impostos de les persones contractades i les quotes d’autònoms. “A més, sembla que tenim preferència perquè ens facin inspeccions”, apunta.

De fet, la diferència entre els ingressos i les despeses també figura com un repte en l’ESCO publicada al gener del 2017. Segons aquesta enquesta, al 2016 un 30% de les empreses enquestades (3.500 treballadors de 1.300 botigues) diuen haver perdut beneficis durant l’any passat mentre un 38% els han mantingut. Tot malgrat que el 52% han dit haver augmentat el nombre de vendes, també marcades per una desregulació de les rebaixes que dóna més marge de maniobra als comerciants per fer ofertes durant tot l’any.

Carballo també apunta al preu dels lloguers. Com ja va dir en una entrevista a elCugatenc, el lloguer dels locals és molt elevat, equiparable a les millors zones de Barcelona però amb menys afluència de compradors. Això provoca que els comerciants santcugatencs tinguin una despesa molt elevada que no es compensa amb les vendes. Un problema difícil de solucionar ja que es basa principalment en el funcionament del mercat immobiliari i el valor del sòl, que a Sant Cugat supera amb escreix les ciutats veïnes.

Si bé, les zones més cares també són aquelles més propícies per a la venda. Per això Calopa considera que la problemàtica dels comerços és diferent en funció de la seva ubicació. En un llocs no estan ofegats pel lloguer però tenen més dificultats per captar clients, mentre en altres hi ha més vendes però amb un preu de lloguer més car. Així mateix, creu que l’administració podria ajudar el petit comerç a fer front a les despeses o, com a mínim, diferenciar-los des de la perspectiva fiscal de les grans empreses ja que tenen un volum de negoci diferent.

Els joves no compren al comerç de proximitat

Els clients han canviat les seves costums i això ha generat un canvi sobre els comerciants. Segons explica Carballo, abans hi havia molta oferta comercial, que ara ha baixat mentre han aparegut nous operadors: “Hi ha més gent per a un pastís més petit”. Alhora, la gent jove té preferència per grans marques i centres comercials de tal manera que els compradors habituals del petit comerç són persones de mitjana edat o gent gran que no es pot desplaçar.

“Hem de fer-nos atractius per als millenials (nascuts entre els anys 80 i 90)”, afirma. Un repte que implica atreure gent acostumada al consum en grans centres comercials i per internet. “Busquem els millors preus per equiparar-nos però amb més qualitat”, enraona Calopa, tot i això, “el jovent potser no té tanta necessitat i ve més puntualment a comprar regals per Nadal, el dia del pare o de la mare i per a aniversaris”.

Tot i així, la presidenta de Centre-Vila reivindica el comerç de proximitat des de dues potes; d’una banda, té un tracte personalitzat i de confiança de cara als clients i, d’altra, té la capacitat de donar vida a les ciutats. De moment, però, aquest no és suficient motiu per atreure la gent jove i aconseguir un canvi d’hàbits malgrat els intents dels comerciants d’apropar-se a algunes pràctiques de màrqueting de les grans empreses.

Una d’aquestes pràctiques és el Black Friday. “Segurament aquest no és el nostre model però ja que les grans marques el van plantejar, volíem la nostra part del pastís”, explica Carballo. Moltes de les campanyes que fan les botigues de barri acaben sent condicionades pel que fan les grans marques. Per tal de no perdre quota de mercat en favor de les grans ofertes, els petits comerciants se sumen a campanyes puntuals com el Black Friday o aprofiten la desregulació de les rebaixes per avançar-les.

De fet, segons l’ESCO, un 37% dels comerciants enquestats diuen haver perdut vendes de Nadal durant els dos darrers anys en què aquesta nova data consumista importada del món anglosaxó s’ha consolidat a casa nostra. Tot i això, al 2015 un 48% de les empreses van celebrar el Black Friday i al 2016 ja n’eren un 69%. Només un 9% dels enquestats diuen que la celebració ha significat un revulsiu positiu per a les vendes de Nadal.

Tant Carballo com Calopa coincideixen en dir que el Black Friday ha afectat al Nadal però molt lleugerament. Segons el gerent de Sant Cugat Comerç, la campanya nadalenca continua sent forta. La presidenta de Centre-Vila, per la seva banda, diu que les vendes de Nadal continuen sent importants i que, tot i que algunes persones compren al Black Friday i s’ho guarden ja per a fer els regals del tió o de Reis, la majoria de gent no fa aquesta previsió i repeteix unes setmanes més tard per adquirir els productes nadalencs.

Notícies relacionades