La ciutadania clama contra els paradisos fiscals

Foto: Cedida per Ton Marimon

Centenars de santcugatencs han signat la campanya que Oxfam Intermón va iniciar abans de Nadal en contra dels paradisos fiscals. Ton Marimon, responsable de comunicació del comitè local de l’ONG, explica que, amb prop de 1.339 socis i un nucli actiu de 20 voluntaris, l’entitat va aprofitar el darrer cap de setmana de campanya per sortir al carrer i animar la gent a fer una signatura que cridi al govern espanyol a desenvolupar una normativa més restrictiva pel que fa a les relacions institucionals i empresarials amb els paradisos fiscals així com arribar a un acord mundial que aturi l’evasió. Amb la implicació ciutadana es completa la declaració de Sant Cugat com a lliure de paradisos fiscals, que es va aprovar fa un any i nou mesos gràcies a una moció d’ICV-EUiA que va esdevenir institucional.

Els diners que no veus [el nom de la campanya d’Oxfam] pretén demostrar que hi ha molts diners que s’escapen als paradisos fiscals que es podrien utilitzar per a serveis bàsics”, explica Marimon, el que a un acte dissabte passat es va simbolitzar amb un maletí ple d’uns papers que es transformaven en bitllets quan se’ls il·luminava. Les signatures, que de moment no estan pensades per fer una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), han de servir, sobretot, per pressionar els governs a fer lleis i incorporar traves perquè a les empreses els costi més tenir seus a paradisos fiscals. Per al representant local d’Oxfam és urgent ja que de les empreses de l’IBEX 35 només una no té seus a cap d’aquests territoris.

“Al 2007 l’impost de societats aportava a Espanya un 22% dels ingressos per impostos, al 2016 només representa un 12%”, enraona Marimon, “en canvi, els particulars han passat d’aportar un 74% a un 83%”. La mateixa ONG explica en diversos dels seus informes que, mentre continua havent trampes perquè les grans fortunes i empreses s’escaquegin de les seves obligacions fiscals, la desigualtat és ara a l’Estat 20 vegades més gran que abans de començar la crisi econòmica. Segons el seu darrer informe al respecte, la meitat més pobra del món posseeix menys de l’1% de la riquesa mundial mentre el 10% més ric en posseeix un 89%.

A Espanya al 2006 el 10% més ric tenia una renda 10 cops superior al 10% més pobre. Una dècada després la renda ja és 15 cops superior. Durant aquest període l’atur ha passat d’un 8% a un 23% i el salari mitjà (entre el 2008 i el 2014) ha caigut en un 6,1%. Això ha fet que Oxfam es trobi amb partits polítics per forçar canvis salarials i en contra de l’evasió fiscal, una tasca que, reconeix Marimon, no sempre dóna fruits immediatament. Per això diu que cal seguir participant a tot tipus de fòrums per explicar la realitat i canviar les polítiques, com ho faran al proper Fòrum Econòmic Mundial.

Tot i que la campanya sobre els paradisos fiscals tot just ha acabat aquesta setmana, considera important seguir impulsant que administracions de tot l’Estat es declarin lliures de paradisos fiscals. En l’informe 2016-2017 expliquen que ja han aconseguit que 60 territoris, majoritàriament ajuntaments, s’hi acullin, és a dir, que introdueixin als seus processos contractuals la prohibició de participació d’aquelles empreses amb seus a paradisos fiscals. Si bé, és realista: “És més una declaració d’intencions que una realitat perquè hi ha una llei de procediment administratiu que ho dificulta”.

A banda de les activitats periòdiques, com la venda de productes de comerç just, Oxfam reprendrà durant els propers dies la campanya que denuncia les desigualtats i, especialment, les desigualtats entre propietaris, caps i assalariats en el món laboral. Aquesta és una tasca que, recorda Marimon, es compagina a nivell mundial amb accions sobre el terreny, com l’ajut a la construcció de pous que actualment fan al Txad i altres indrets d’Àfrica per ajudar a pal·liar els efectes de la sequera.

Notícies relacionades