Antoni Gual: “No entenem per què des de fa 10 anys l’Ajuntament té l’obsessió de vianantitzar l’avinguda Cerdanyola”

Fotos: Jordi Pascual

El cap de setmana se celebra la Festa Major del barri del Monestir-Sant Francesc després d’haver-la aplaçat pel moment polític que viu Catalunya. Arriba amb un projecte de viananització de l’avinguda Cerdanyola deixant-se veure per l’horitzó i tot un seguit d’actuacions de millora decidides en el marc d’un procés participatiu que, com va criticar el president del Consell de Barri, Ferran Villaseñor, al darrer Ple, estan mancades de terminis i partides definides a la proposta del govern per als pressupostos de l’any vinent. Antoni Gual, president de l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir, és al bell mig de tot això, compaginant la reivindicació veïnal i la que considera una manca de resposta de l’Ajuntament amb la seva voluntat de revitalitzar el comerç “del darrere del Monestir” després que l’entitat es reactivés al 2014 com a continuació a uns anys de pausa.

A l’associació no veieu clar el projecte de vianantització de l’avinguda. Per què?

– No necessàriament hem de decidir vianantització sí o vianantització no, hi ha termes mig. Pot haver una semivianantització, pot ser un espai compartit, es pot reduir l’espai de cotxes i ampliar el de vianants... L’avinguda necessita una actuació ràpida perquè tenim moltíssimes mancances. Portem 15 anys en què no s’ha fet res. Tenim un problema de voreres i d’un arbrat de fulla perenne que tapa els punts de llum.

Per tant, ens cal una actuació però, amb tots els estudis que hem vist, tenim una mancança molt important de places d’aparcament en superfície. És el barri més dens de la ciutat i els afecta també als veïns no només als comerços. No entenem per què des de fa 10 anys l’Ajuntament té l’obsessió per vianantitzar traient les places d’aparcament. Ens veuríem afectats els botiguers, els veïns, els minusvàlids –a l’avinguda hi ha 10 places reservades–, els transportistes... Cal mantenir el trànsit i augmentar les places d’aparcament.

S’entén la necessitat de places d’aparcament però per què no es busquen més ubicacions i aposteu per mantenir el trànsit?

– A Sant Cugat es barregen dos conceptes totalment diferents, l’eix de vianants i l’eix comercial. El de vianants és el del carrer Santa Maria i Santiago Rusiñol. Allà la gent passeja, mira cases maques, aparadors, hi ha museus... L’altre és un eix comercial, on la gent va a comprar, com l’avinguda Cerdanyola. Qui ve no busca museus, no en tenim; ni va a cap CAP; ni a buscar un aparcament públic... Els eixos comercials necessiten accessibilitat amb el cotxe.

Sense aparcament en superfície el comerç que hi ha actualment no té viabilitat. Són botigues de productes de primera necessitat. La gent no aparcarà al davant de la Delphi per venir a buscar la fruita, botelles de vi, carn... Avui dia tots els centres comercials que es fan, inclosos els de Volpelleres i Mira-sol, tenen moltes places d’aparcament gratuïtes. D’acord que en el nostre cas no poden ser gratuïtes però si vols que un barri es tiri endavant, necessites facilitar l’accessibilitat per als seus resident i per a la gent que ve de fora.

Quan l’Ajuntament fa anàlisis dels eixos comercials, comptabilitza l’eix de vianants com a un. De fet, el posen com a exemple d’èxit.

– Hi ha alguna botiga que porti tota la vida? Els lloguers són impagables i la temporalitat és bestial. Les quatre o cinc botigues que persisteixen són perquè tenen el local en propietat. Qualsevol botiga que comenci ara pot durar mig any però poc més. La gent passeja i mira però el comerç necessita que es compri. No surt rentable tenir l’establiment al carrer Santa Maria o Santiago Rusiñol.

Per tant, no comparteixes la idea que proposa el govern de vianantitzar l’avinguda Cerdanyola per donar continuïtat a l’eix?

– Simplement, és impossible. Quan hi ha continuïtat és perquè hi ha algun lloc on anar. L’eix dels carrers Santa Maria i Santiago Rusiñol té a un extrem l’estació i a l’altre el Monestir. Al final de l’avinguda Cerdanyola tenim un polígon industrial, la gent no va caminant a Cerdanyola! Amb reunions que he fet amb el tinent d’alcalde, he dit que el dia que tinguem un pol a Can Solà els botiguers serem els primers a dir que pel barri passa molta gent i que cal que estigui més ampla. Ara per ara l’afluència de gent caminant és mínima.

Un dia em vaig posar a fer mesures i la vorera dreta i esquerra de l’avinguda Cerdanyola sumen més metres d’ample que el carrer Santa Maria o el Santiago Rusiñol. El vianant ja té prou espai per caminar i no hi ha una afluència excessiva ni moltes terrasses que impedeixin el pas.

El govern està en procés de negociació per comprar el xalet abandonat que hi ha a la cruïlla entre les avingudes Cerdanyola i Torreblanca. Pot ser aquest l’atractiu que li falta al barri?

– Són trets que es van disparant però no hi ha res concret. Al barri es necessita inversió de diners però es planteja adquirir aquesta casa que s’ha de comprar i reformar. Calculo que deu estar sobre el milió i mig d’euros. Et pot fer servir per a moltes altres actuacions. Com a centre cultural ja tenim el Xalet Negre a la plaça d’en Coll i està totalment infravalorat. No necessitem més espai sinó omplir el que tenim.

Per què ens hem de gastar tants diners arreglant aquella torre? Crec que d’espai està entre 80 i 100 metres quadrats la primera planta i una segona planta que s’hauria de refer per complet. Hem de millorar la plaça d’en Coll, els Jardins del Vallès, el carrer Borrell, Sant Llorenç...

També hi ha el projecte de l’amfiteatre.

– Va sorgir dels pressupostos participatius. Les entitats del barri vam fer molta feina per presentar les nostres propostes a l’Ajuntament i dels cinc projectes, quatre se n’han aprovat, entre elles l’amfiteatre. És una manera d’apropar els Jardins del Vallès al barri perquè la gent no passeja per allà, fa por. Els parcs infantils estan per a tot menys per als nens petits. Així es pot arranjar l’espai, fer baixada, posar nova il·luminació, gespa i, en definitiva, connectar-se amb el parc de la Pollancreda. Si funciona, les activitats a l’aire lliure serien un bon motiu d’atracció.

Què t’ha semblat el procés participatiu del Pla de Barri? És el que utilitza el govern per dir, per exemple, que cal vianantitzar l’avinguda Cerdanyola.

– En números. Si al Consell de Barri estem per sobre dels 30.000 habitants, van votar un 3%. És important per copsar una mica què pensa la gent però no és un procés participatiu que doni la solució a tot. Hi ha un 97% de la gent que no ha votat. Es necessita molt més de tota la xarxa d’entitats, som el barri on més entitats hi ha de tota la ciutat. Has de copsar què diuen les entitats i fer un mix entre el que proposen i el que surti al procés participatiu.

Alguns veïns han criticat que es prioritza la vinantització de l’avinguda Cerdanyola mentre creuen que és més urgent millorar voreres o, fins i tot, fer un aparcament a la plaça d’en Coll.

– A l’associació sempre prioritzem voreres, arbrat i enllumenat. Portem 10 anys demanant-ho. Són coses senzilles amb una inversió mínima. Al Ple es va aprovar destinar 2 milions d’euros per al Pla del Monestir, no s’ha gastat ni una quarta part. Volem que el que ja està aprovat es comenci a gastar en les necessitats que tenim.

Al Ple de dilluns, que es va començar a debatre el pressupost de l’any vinent, Villaseñor va criticar que, tot i haver el pla, no es contemplen les partides a aplicar ni el termini.

– És un dels dubtes que tenim. S’han fet trobades, processos participatius, reunions, plens... però no es materialitza. No hi ha plans executius ni la inversió real. Tot són paraules que queden en no res. Per exemple, portem anys dient que la plaça d’en Coll s’ha de reformar, posar terra nou, nova il·luminació, podar l’arbrat... No s’ha fet res, excepte arrencar quatre xiprers i modificar una mica el parc dels nens.

A la Festa Major molts botiguers vam sortir al carrer per xiular a la comitiva perquè res del que parlem acaba duent-se a terme. Tot queda en un “ja es farà”. Van passant els anys i el barri cada cop està més degradat. Menys mal que hi ha una activitat comercial molt gran però, si li la treus, seria un barri bastant marginal.

Quan plantegeu aquest neguit a l’Ajuntament no teniu cap retorn?

– No. Hi ha hagut enfrontaments al Consell de Barri en què Damià Calvet [tinent d’alcalde d’Urbanimse] ha presentat les millores del barri dient que totes les entitats estan contentes quan ni tan sols s’ha entrevistat amb nosaltres. Va dir que havia parlat amb els comerciants i vaig haver de saltar. Jo li podria donar unes solucions per poder pactar. El projecte potser és bo però es pot matisar de moltes maneres.

L’Associació de Comerciants va tenir uns anys d’aturada. Per què?

– Va néixer el 2004 i ens va anar molt bé amb l’augment de vendes. Amb la crisi els gestors de l’entitat no van estar a sobre i es va quedar aturada. Ara tenim els mateixos estatuts però l’hem reflotada des de fa uns tres o quatre anys. Anem als Consells de Barri, a la Xarxa d’Entitats, al Pla de Comerç de l’Ajuntament... Es necessita molt de temps però estem totalment normalitzats.

Quants comerços teniu?

– Al barri n’hi ha uns 50.

Quina relació teniu amb altres entitats de comerciants com Sant Cugat Comerç o Centre-Vila o altres agrupacions com Sant Cugat Empresarial?

– Tenim un objectiu clar, potenciar el comerç a dins del barri del Monestir-Sant Francesc sense moure diners. Tot ho fem per intercanvi. Aquest cap de setmana, per exemple, un portarà les carpes, algú altre les taules, un altre comprarà les botifarres... Som tants i tant diversos que podem respondre a qualsevol necessitat del barri. Tot el que fem ho fem per a nosaltres mateixos i, de moment, ens va perfecte.

Dóna la sensació que el Monestir-Sant Francesc s’ha revitalitzat durant els darrers anys, començant pel grup de Facebook.

– La gent està molt integrada i hi participa molt. Els veïns responen a tot. Som el Barri en majúscules, tothom es coneix pel carrer i es pot ajudar. Hi ha molta gent nouvinguda, altra que ve i se’n va, comerços estables i que marxen, entitats religioses i esportives de tot tipus... No és un barri gens conflictiu per a tota la gent que hi som. Som el Barri de Sant Cugat.

Però què hi ha que us fa únics?

– Que la gent es coneix. Hi ha gent a qui li preguntes si és de Sant Cugat o del Monestir-Sant Francesc i et diu que és del barri. Estem darrere del Monestir però és el nostre barri.

Diem que sou al darrere del Monestir però això evidencia una barrera.

– És històric. Quan es va construir Francesc Macià, se’ns va separar. És la part del darrere també físicament, per una tipologia d’edificis que no es pot integrar amb un centre vila amb cases d’un o dos pisos. Els avis del barri em diuen que hem de reprendre la reivindicació de soterrar l’avinguda Francesc Macià al pas pel Monestir. La pujada que fa des de la rambla del Celler es podria eliminar soterrant el carrer fins sortir on hi havia antigament el Centro Popular Andaluz. Així s’eliminaria el trànsit i la barrera física per començar a no ser la part del darrere.

En el seu moment va ser tot un conflicte polític.

– Jo sé el que m’expliquen però és el que s’hauria d’haver fet. No és una inversió tan gran perquè ja està foradat i hi ha l’aparcament. També s’ha de tenir en compte que al carrer de la Creu hi ha moltes cases que ocupen la vorera. S’hauria de trobar la forma per endarrerir la façana perquè desaparegués el coll d’ampolla.

Teniu moltes reivindicacions, eh?

– Clar! Però no perquè siguem molt reivindicatius sinó perquè el que demanem no es du a terme. Si m’haguéssiu fet l’entrevista 10 anys enrere, hagués dit el mateix: voreres, plaça d’en Coll, enllumenat, Jardins del Vallès... Amb tots els regidors d’urbanisme que han passat hem tingut les mateixes reivindicacions. Però si des de l’Ajuntament et volen imposar una solució, hi ha tantes maneres de pensar que mai es duen a terme. Si s’asseguessin a parlar de temes concrets i a marcar terminis, seria millor. Mentrestant, però, no hi ha hagut cap actuació.

Notícies relacionades