El Vial de Cornisa esborrat del mapa quaranta anys després

Imatge d'una de les manifestacions més importants dels darrers anys de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola. Imatge de alnus.pangea.org

El passat 10 de maig els ajuntaments de Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei van celebrar públicament l'aprovació, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, de la supressió del Vial de Cornisa. Els seus màxims representants, l’alcaldessa Mercè Conesa, l’alcalde cerdanyolenc, Carles Escolà i Joan Ramon Casals, del municipi baixllobregatí, es van trobar a la nostra ciutat per oferir una roda de premsa valorant aquesta decisió i “per refermar l’aposta per continuar preservant Collserola”.

El Vial de Cornisa era una de les infraestructures previstes en el PGM del 1976, encara en vigor, que preveia unir el Baix Llobregat amb el Vallès Occidental des de Molins de Rei fins a Montcada i Reixac, passant per la Riera de Vallvidrera, La Floresta, Valldoreix, Torre Negra i la riera de Sant Cugat en paral·lel a l’autopista B-30. Es tractava d’una via ràpida de dos carrils per banda de 16 km. que ocupava 138 hectàrees de terrenys del que avui és Parc Natural de Collserola.

El resultat d’aquest treball tècnic és fruit de la decisió dels plens d’aquests tres municipis però sobretot de la lluita de milers de ciutadans que des de fa més de 10 anys s’han mobilitzat per tal d’aturar la construcció d’una infraestructura que anava en direcció contrària a les recomanacions que venien de les directives europees contra el canvi climàtic i que comportava fragmentar el pulmó verd de Collserola i duplicar les “ferides” obertes en una regió metropolitana especialment maltractada per les vies de transport privat.

Quina és la història del Vial de Cornisa?

Aquesta infraestructura estava prevista en el Pla General Metropolità del 1976 redactat per Albert Serratosa responent a aquell parc metropolità en el que hi ha encara avui dibuixades altres vies com el túnel d’Horta i Central i, fins i tot, el Vial d’Enllaç que, en aquests moments, encara té menys raó de ser donat que no faria cap funció, en no enllaçar el Vial de Cornisa amb la autopista E-9 – Túnels de Vallvidrera – per entrar a Barcelona.

A més de no posar-se en qüestió des de les administracions durant molts anys, el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), aprovat pel primer Govern d’Entesa i sortit del Departament de Joaquim Nadal, el mantenia com una de les seves infraestructures importants, sense detallar però perquè era un pla que no dibuixava a una escala tant concreta i que s’adreçava al posterior Pla Director Urbanístic que encara no està aprovat. Aquest PITC no va rebre el suport dels socis de govern d’aleshores, ICV-EUiA. ERC ja era fora del Govern.

Plànol de la Modificació del PGM extret de la plana web del Consorci del Parc de Collserola

En aquell moment va ser quan es va crear la ‘Plataforma No al Vial de Cornisa’ que aglutinà el moviment de rebuig contra la construcció d’aquesta via i rebé el suport de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i en un primer moment dels ajuntaments de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Els arguments de la Plataforma eren diversos però es resumien en que “no resolia la incomunicació entre els nuclis urbans que connectaria; afectaria la riera de Vallvidrera, l’únic curs fluvial de Collserola que duu aigua tot l’any, i també el bosc de ribera; incrementaria la fragmentació ecològica de la serra, i provocaria l’increment del trànsit de vehicles pesants per la serra, ja que el vial absorbiria bona part de l’activitat industrial dels polígons industrials Molí 1 i Molí 2, de Molins de Rei”. La Plataforma va iniciar una campanya d’informació pública repartint fulletons i banderoles i, el diumenge 12 de març, va organitzar una marxa contra la construcció del vial, que va rebre el suport d’altres entitats com la Plataforma Cívica per a la defensa de Can Busquets.

El 25 de juny la Comissió de Política Territorial del Parlament aprovava, a proposta del Grup Parlamentari de CiU, la Proposta de resolució (425-VII) que instava el Govern a suprimir l’anomenat vial de cornisa de les previsions del Projecte de pla d’infraestructures de Transports de Catalunya en el tram de Molins de Rei - Sant Cugat i a estudiar-ne un nou traçat en forma de ronda urbana en el tram Sant Cugat - Montcada i Reixac.

El 25 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el PITC. El Pla mantenia el vial que unia Pallejà amb Montcada a través de Collserola i el preveia com a element viari de la xarxa bàsica. Tanmateix, i segons el PITC, les propostes de l’àmbit metropolità de Barcelona no es podien precisar, atesa l’escala i l’objectiu del Pla, per la qual cosa es subordinaven a les concrecions del Pla territorial metropolità de Barcelona i el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana, i a la revisió del Pla director d’infraestructures (PDI).

Des d’aquell moment la mobilitat i la preservació del medi i, perquè no dir-ho, els ajustos pressupostaris, han reformulat les prioritats del Govern i Collserola ha estat declarada Parc Natural – el segon Govern d’Entesa va aprovar-ne la declaració el 2010 –. Per aquests motius i, a fi de preservar Collserola, els diferents ajuntaments afectats, entitats ecologistes i el Consorci del Parc Natural de Collserola demanaren la supressió d’aquesta reserva de sòl fins que a l’any 2012, l’Assemblea General del Consorci va decidir adherir-se a la petició que els tres ajuntaments afectats pel traçat havien aprovat i on demanaven modificar el PGM i desafectar aquesta infraestructura.

El paper de l’Àrea Metropolitana

No va ser però fins l’entrada en funcionament de la nova Àrea Metropolitana i l’inici de les competències en planejament urbanístic que es va posar en marxa el desenvolupament dels canvis del PGM a nivell supramunicipal i del nou PDU. La participació activa dels municipis i els canvis d’equilibri de forces polítiques de ben segur que van influir en aquest fet. També ho va aconseguir el fet que la decisió s’hagi apropat als municipis i la seva problemàtica enlloc de deixar-ho en mans del Govern. L’any 2012 es va aprovar l’Avanç de Modificació puntual del Pla General Metropolità per establir també la protecció dels sòls afectats situats a l’interior del Parc Natural de la serra de Collserola. Quatre anys després ha arribat l’aprovació definitiva des de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Potser la coincidència al capdavant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al Consorci del Parc de Collserola de l’alcaldessa de Barcelona ho ha facilitat.

En aquesta modificació de PGM els sòls que es reordenen passen de xarxa viària bàsica principalment a no urbanitzable majoritàriament però també n’hi ha de sòl urbà i urbanitzable. En l’interior del Parc Natural es tracta de completar els sistemes d’aquest garantint la seva continuïtat i preservant les rieres amb qualificacions compatibles (amb claus 27, de parc forestal o 9), reserva d’espais de transició en àrees de perímetre (clau 26), adaptació de les reserves viàries a les vies existents (clau 5), ajust dels usos actuals de masies (clau 8b) i equipaments (clau 7) i ajust de la classificació del sòl dins el Parc Natural (SnU). En el perímetre de zones urbanes – només en el cas de Sant Cugat i Molins de Rei – la proposta d’ordenació afecta la delimitació de sòl urbà propera als barris de Can Trabal i Can Vilallonga, sense incidir en el perímetre del Parc.

La proposta d’ordenació així comporta el reconeixement dels usos existents i de la realitat construïda, reforçant els sistemes existents: reconeix el sistema hidràulic adjunt a la Riera de Vallvidrera, completa els parcs urbans adjunts a aquesta, la xarxa viària existent i prevista al nucli urbà, reordena les reserves d’equipaments i zones verdes i comporta ajustos en zones edificables previstes i pendents de desenvolupament a Sant Cugat. S’ajusta per exemple la qualificació de sòl de dues finques a La Floresta afectades parcialment pel pas del Vial, que no comporta la possibilitat de dividir o segregar les finques afectades amb la finalitat de generar noves parcel·les edificables. També comprèn l’entorn del final del Carrer Oceà Atlàntic que enllaça amb l’Arrabassada, ajustant els límits de les zones edificables previstes a Can Vasconcel i la Casa de les Bruixes. En total es tracta d’un planejament que abarca 1,5 milions m² del que el sòl no urbanitzable passa de ser un 62,6% a un 91,7%

Quadre extret de la web de l'Àrea Metropolitana

Les valoracions dels ajuntaments afectats

“Amb aquesta desprogramació”, afirmà Mercè Conesa, “mostrem la nostra voluntat de preservar l’entorn natural de Collserola. Tenim l’oportunitat de protegir el pulmó de tota l’àrea metropolitana i mantenir aquesta reserva verda per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Els alcaldes seguirem treballant en aquesta línia, perquè malauradament encara hi ha amenaces dibuixades al PGM de l’any 1976”. Amb aquesta afirmació l’alcaldessa es referia al rebliment de la Pedrera Berta, el Túnel d’Horta i Central i la MAT que ha de passar per Collserola.

Per la seva banda, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, remarcà “la feina feta conjuntament pels tres municipis” a l’hora de de suprimir el Vial de Cornisa així com la necessitat d’apostar “més pel transport públic i menys pel vehicle privat”. Finalment, l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, ha refermat “el compromís amb la defensa del Parc Natural de Collserola” i ha apostat per “debatre com hem de dissenyar les infraestructures del futur perquè tenim el deure de preservar Collserola”.

El nou planejament sense cap dubte pot anar a favor dels ajuntaments pel que fa a la millora de la preservació del Parc Natural i, en particular, a Sant Cugat pot enfortir els arguments de la nova modificació del PGM per tal de requalificar a no urbanitzables els terrenys de la Torre Negra i rodals perquè ara sí no hi ha dubte que des de totes les administracions hi ha una aposta clara per la preservació d’aquest espai de transició entre la ciutat i la serra en el que hi podem trobar la plana i les rieres i en el que tots els informes ambientals enumeren desenes de valors ecològics. Pot ser però que aquest planejament sigui una nova víctima del gabinet jurídic del major propietari de la Torre Negra. Ara però no només s’haurà d’enfrontar a Sant Cugat.

(La imatge dels alcaldes de les tres localitats és de Localpress)

Notícies relacionades