Publicitat

TMA-Grupo Sánchez: poder i negoci dels residus més enllà de Can Balasc

Fotos: Plataforma Rubí Sense Abocadors i Jordi Pascual

INVESTIGACIÓ. Clara Ontañón i Jordi Pascual | “La merda de la muntanya no fa pudor, només si la porta el Sánchez amb un camióˮ. Encapçalats amb una pancarta amb aquest missatge, més de 2.000 persones es van manifestar el passat 14 de febrer en contra de la construcció d’un abocador a Can Balasc (Rubí), una operació que es remunta als anys 90 i està liderada per l’empresa santcugatenca Tecnologia Medio Ambiente (TMA) Grupo F. Sanchez SL. Encara pendents del tràmit urbanístic, el veïnat rubinenc, organitzat a la plataforma Rubí Sense Abocadors, tracta d’aturar l’operació d’un dels grups empresarials dedicats a la gestió de residus més important del país, amb polèmiques per altres abocadors, la participació en SICAVs i l’aparició als Papers de Bárcenas. Can Balasc esdevé així una pugna entre un veïnat mobilitzat i un empresari que no es rendeix en l’intent de fer l’abocador.

D’una empresa familiar a un grup poderós

La companyia va néixer als anys 60 com una empresa familiar santcugatenca dedicada al tractament i eliminació de residus no perillosos que posteriorment ha incrementat exponencialment la seva activitat. El grup empresarial TMA es va constituir formalment al maig del 1994. Avui dia manté la seu social a l’avinguda Can Fontanals de Sant Cugat –ciutat on també resideix el seu expresident i actual administrador solidari, Juan Andrés Sánchez– i el domicili comercial a Igualada.

Durant les darreres dècades s’ha desplegat per Espanya amb delegacions a Terrassa, Hoya Gonzalo (Castella-la Manxa), Guadassuar (País Valencià) i Saragossa (Aragó). Al 2018 (les darreres dades disponibles) tenia 278 persones contractades, totes fixes, i va treballar amb un pressupost de més de 68 milions d’euros, acabant l’exercici amb un benefici d’1,8 milions.

La història de l’empresa està vinculada a Sant Cugat no només per tenir-hi la seu i bona part de les instal·lacions sinó també per haver-se encarregat de la recollida d’escombraries de la ciutat durant més de 20 anys fins que al 2010 l’Ajuntament va concedir el servei a Sufi SA, del grup Sacyr Vallehermoso. L’adjudicació va tenir dues crítiques. D’una banda, TMA va acusar Sacyr d’estar immersa en la trama Gürtel tot i que l’empresa va dir que a la trama només es feia referència a un directiu de Sufi d’abans de ser comprada pel grup. D’altra, TMA va pressionar l’Ajuntament de portar-lo als jutjats per haver adjudicat el concurs a Sufi SA ja que considerava que se l’havia perjudicat “de forma flagrantˮ durant el concurs.

Sánchez té càrrecs actius en 24 empreses, la majoria d’elles registrades a Can Fontanals i també una registrada al seu domicili, participada per altres empreses del grup i per la seva parella. Aquesta, Inversiones Familiares ASM 2018 SL, es va constituir formalment a l’abril del 2018 i, segons recull del Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME), es dedica a la inversió immobiliària. En només un any l’empresa va incrementar el seu capital social de 25.000 a 11,1 milions d’euros.

Anteriorment havia tingut càrrecs en 13 altres empreses ja liquidades. La creació i liquidació de companyies a conveniència és una pràctica habitual de Sánchez. També ho és compartir càrrecs directius de les empreses amb familiars, com passa en el grup, on comparteix el càrrec d’administrador solidari amb dos germans.

Participació en SICAVs i indicis de corrupció

D’entre les 24 empreses en què manté càrrecs actius hi ha dues Societats d’Inversió Mobiliària de Capital Variable (SIMCAV) i una Societat d’Inversió de Capital Variable (SICAV), concretament Luzon Valores SIMCAV SA, Zubayda Gestión Diversificada SIMCAV SA i Medio Ambiente y Finanzas SICAV SA. Són fórmules empresarials amb el capital dividit en accions i amb la participació de més de 100 accionistes que tenen un gravamen baix (1%) en l’impost de societats així com un control especial del Ministeri d’Economia i Hisenda i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

L’empresari, a més, està esquitxat per indicis de corrupció. Tal com va recollir Voz Pópuli en una notícia de l’any 2013, Progreso y Desarrollo Industrial Mediterráneo SL (ja liquidada) i Luzon Corporativa SL (activa) van fer donatius al PP l’any 2011, tal com queda recollit als Papers de Bárcenas, seguint el sistema de fraccionar la quantitat entre filials empresarials per evitar les limitacions de la llei de Finançament de Partits. En total van donar 22.000 euros al PP.

Abocadors polèmics al País Valencià i Castella-la Manxa

Un dels conflictes relacionats amb l’activitat empresarial de TMA fora de Catalunya es troba a l’abocador de Novelda (País Valencià), que va sofrir un incendi al 2016 i un altre al 2017. Davant el que podria ser una manca de mesures de control i seguretat, el consistori alacantí va instar a la Generalitat Valenciana a prendre mesures per evitar nous incidents o, fins i tot, tancar l’abocador. A l’agost passat el govern autonòmic va obrir un període d’al·legacions per conèixer la situació i analitzar-ne la legalitat, segons recull Radio Elda. Segons va dir l’alcalde a aquest mateix mitjà, el tancament no era possible però sí emprendre més mesures de control per evitar abocaments no normatius així com reduir els residus que generen males olors, fuites de plàstics i reduir les probabilitats de nous incendis.

L’abocador de Novelda també ha suposat un maldecap jurídic per a TMA. Lurima, l’empresa de TMA que l’explota, va recórrer una sanció de 20.000 euros interposada al 2009 per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Urbanisme de la Generalitat Valenciana per haver introduït residus corrosius a l’abocador, que és de residus no perillosos. En primera instància va aconseguir reduir la sanció fins a 6.000 euros. En segona instància no es va lliurar del pagament i la van obligar a abonar 1.000 euros per les costes judicials.

També a fora de Catalunya, una de les activitats principals de TMA es troba a Hoya Gonzalo (Castella-la Manxa). L’any 2013 l’empresa hi va inaugurar un Centre Medioambiental, amb planta de selecció, recepció de materials i un dipòsit de residus no perillosos. Ecologistas en Acción s’ha mostrat especialment dura amb la planta de TMA, oposant-se al 2018 a una possible ampliació per incorporar també residus perillosos i biosanitaris, tal com recull el diari local Albacete Capital.

El mateix col·lectiu ecologista ha denunciat que Castella-la Manxa està en vies de convertir-se en l’abocador de residus industrials d’Espanya i com a exemple posar el cas d’aquest centre de TMA, on, diuen, el 75% de les 150.000 tones anuals que reben provenen de Catalunya i altres indrets de l’Estat. S’hi inclouen residus biosanitaris de tipus tres, és a dir, restes anatòmiques i recipients amb sang i altres líquids biològics.

Can Balasc i Rubí com a nucli de les inversions de TMA a Catalunya

El litigi sobre si Can Balasc pot ser un abocador o no es remunta a l’any 1994. El grup TMA, propietari de part dels terrenys –no urbanitzables– entre Rubí i Sant Cugat on hi ha diversos forats d’antigues extractives d’argila, va aconseguir la llicència per habilitar-hi un abocador de “materials inerts”, i així tapar els forats de la zona amb brossa. A l’abocador s’hi podien emmagatzemar fins a 13 materials diferents considerats inerts, com vidres, plàstics i tèxtils.

L’empresa promotora de l’obertura de Can Balasc, AJK Inversiones Cantábricas y Portuarias SL, pertanyent al grup, va aconseguir el passat 15 de gener l’autorització provisional ambiental de la Generalitat, firmada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El conseller explica que el Departament està obligat a tramitar l’autorització ambiental tot i que el tràmit urbanístic depèn de l’Ajuntament, que dubta que vulgui iniciar-lo.

Després de les darreres mobilitzacions, l’empresa ha aturat temporalment a l’Ajuntament la tramitació del Planejament d’Actuació Urbanística (PAE). L’Ajuntament de Rubí demana que AJK Inversiones Cantábricas y Portuarias SL proporcioni un estudi d’impacte ambiental en el si del projecte urbanístic. Aquest és el motiu de la paralització.

La polèmica sorgeix quan al PAE, presentat el 2019, es demana autoritzar abocar a can Balasc més de 300 residus orgànics i inorgànics de diverses famílies, que el convertiria en un abocador de “materials no perillosos”. Tot i que el projecte ha passat pels tribunals diverses vegades i té sentències que avalen la seva obertura, la portaveu de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, Montse Rousse, creu que “no es té en compte la realitat urbanística de la zona”.

Explica que des que es va iniciar el tràmit s’han obert una escola i un CAP molt a prop. Rousse assegura que en el nou projecte “entraran residus no perillosos, susceptibles de dissoldre’s en aigua, d’emetre olors, gasos i generant lixiviats”. Tots aquests materials afegits no haurien estat permesos als anys 90 però si ho són ara “la llicència que té TMA no correspon al model d’abocador que pretén fer”.

El forat on TMA planeja habilitar l’abocador té una capacitat de 958.674 m3. Segons el projecte inicial de l’any 94, quan els residus es podien compactar menys que en l’actualitat, l’abocador havia de tenir una vida útil de 8 anys. En el PAE, tenint en compte que es pot introduir fins a 1,20 tones per cada m3, es planteja que l’abocador tingui una vida útil de 14 anys.

Pel que fa a l’impacte d’olors que generarà l’abocador, que ja en el PAE es preveu d’un 10% d’hores d’olor a l’any –aproximadament un mes l’any–, Rousse apunta que “encara que diguin que utilitzaran les millors tècniques disponibles per limitar les olors a 700 metres al voltant de Can Balasc, sabem que s’escaparan i que arribaran al centre”.

Per impedir que la reconversió de Can Balasc es posés en marxa, la plataforma va impulsar una campanya on proposaven un seguit d’al·legacions en contra del projecte i a través de la qual van rebre el suport de centenars de persones. L’Ajuntament de Sant Cugat va anunciar al març de 2019 que tenia la intensió de presentar-ne també tot i que ho fa fer fora de termini i finalment no van tenir validesa administrativa.

Una planta de termòlisi, deute per un possible favor polític?

Durant el govern de Jordi Pujol a la Generalitat es va proposar fer un Centre Integral de Residus, seguint un model alemany, per construir una planta de termòlisi a Rubí. La instal·lació tenia l’objectiu d’escalfar els residus urbans i industrials a altes temperatures per obtenir productes aprofitables.

Vicenç Rabadán, exregidor de Rubí per l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP), va participar en els moviments per aturar el projecte: “Hi havia un alt risc de toxines i que es generessin uns residus molt més perillosos que necessitaven un abocador especial”. El projecte es va idear durant el mandat d’ICV, sota l'alcaldia d’Eduard Pallejà. “La Generalitat i l’Ajuntament estaven encantats, perquè a més tenien el forat de Can Balasc, propietat TMA, a punt”.

Gràcies a la pressió veïnal es va aconseguir aturar d’una manera “molt política”, diu Rabadán, “tenim constància que des dels despatxos de Convergència es va aturar degut a la proximitat d’unes eleccions al Parlament de Catalunya”. El projecte no va seguir endavant quan el contracte per a la gestió de la planta, derivat d’un concurs públic, ja estava firmat amb la Unió Temporal d’Empreses (UTE) on hi participava TMA. “Com a compensació, li van donar la planta de triatge a Sant Cugat, li devien un favor”, valora l’exregidor.

Can Carreras, el precedent

El gran temor dels veïns de Rubí és que Can Balasc es converteixi en un “Can Carreras IIˮ. Aquest és un altre abocador sota la gestió de l’empresa TMA. Es va tancar per sentència el 2016 ja que havia sobrepassat el límit de la seva capacitat en 78.000 tones. La denúncia va ser promoguda pels veïns de la plataforma Rubí Sense Abocadors, que també va descobrir que l’empresa TMA estava duent a terme les obres de reconversió de Can Balasc sense llicència.

Tal com recull Ràdio Rubí, amb la voluntat d’evitar la tramitació d’una nova autorització ambiental, TMA va demanar mitjançant modificacions no substancials l’entrada de 53 nous tipus de residus que la Generalitat va acceptar. Rousse ho recorda: “A l’abocador de Can Carreras es llançava de tot, i ho vam veure, des de material sanitari fins a taüts”.

La plataforma va instar l’Ajuntament a denunciar-ho. A l’octubre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia Catalana (TSJC) va donar la raó a l’Ajuntament argumentant que hi va haver frau a la llei. Per complir la sentència literalment caldria tornar a obrir Can Carreras i extreure milers de tones de residus i separar tot el que s’hagi pogut abocar dels 52 tipus de residus no permesos. Davant la impossibilitat de fer-ho, Rousse considera que “tothom sap que no es podrà executar aquesta sentència, però això no pot quedar en un no res o en una mera sanció econòmica”.

Per a l’elaboració d’aquest reportatge, elCugatenc ha contactat amb l’Ajuntament de Rubí i amb el grup empresarial, que han rebutjat fer cap declaració al respecte. També ha demanat el posicionament del govern de Sant Cugat, que hores d’ara no ha respost a la petició d’aquest diari.

Un abocador a 350 metres de les cases més properes

Més enllà de la relació històrica de TMA amb Rubí, l’abocador de Can Balasc preocupa per la seva proximitat amb els barris de Can Serrafossà, la Perla del Vallès, els Avets i Can Fatjó. Hi ha una granja a 250 metres mentre les cases més properes es troben a 350 metres del perímetre que delimitaria l’abocador, la trama urbana consolidada a 500 metres i l’escola pública Rivo Rubeo a 700. Molt a prop, explica Rousse, també hi ha l’abocador de Mas Jorner, clausurat i en procés de restauració durant els propers 20 anys.

Per a la plataforma un dels problemes afegits de fer un abocador a Can Balasc és, precisament, la proximitat dels barris consolidats. Per això recorda els problemes per a la salut que pot generar l’abocament de residus no només inerts i fa èmfasi en la proximitat del centre educatiu. La seva directora, Marina Llonch, va explicar en la manifestació del 14 de febrer que l’abocador afectaria al projecte educatiu del centre, “molt vinculat a l’entorn i a la sostenibilitat i la salutˮ. L’escola ha instat el Departament d’Ensenyament a posicionar-se però, lamenta la directora, no han tingut més resposta des que els serveis territorials es van comprometre a traslladar l’afer als serveis centrals.

Un altre dels afers a tenir en compte és que sobre Can Balasc hi ha planificat el pas d’una via de tren d’alta velocitat que, diu Rousse, segurament mai s’arribarà a fer però que, en cas que sí s’impulsés, també podria beneficiar TMA com a propietària dels terrenys. Als voltants de Can Balasc hi ha un altre forat d’una antiga extractiva, Cova Solera, que s’utilitza per a la gestió de runes i altres residus de la construcció, segons recull l’Agència de Residus de Catalunya. L’empresa Puigfel SA, coneguda per la gestió de diversos abocadors del Centre Direccional de Cerdanyola, n’és la titular.

Una veta d’argila en comú

El vincle de l’eix Rubí - Cerdanyola no és casual ja que és un territori travessat per una veta d’argila que va servir per a activitats extractives que un cop acabades han acabat transformant-se en abocadors. Míriam Robles, del col·lectiu Refem el Centre Direccional, explica que Puigfel concentra molts interessos a Cerdanyola no només per l’activitat extractiva inicial i l’actual abocament sinó també per projectes com la possible generació d’energia amb els gasos sortints de l’abocador Elena i les possibilitats urbanístiques que se li poden obrir en la tramitació del nou Pla Director Urbanístic (PDU) de la zona.

S’estableix així un paral·lelisme clar entre Rubí i Cerdanyola, el que ha permès generar vincles entre els moviments en contra dels abocadors de totes dues ciutats. Refem el Centre Direccional, explica Robles, s’ha sumat a la pressió ciutadana per evitar Can Balasc amb la presentació d’al·legacions al PAE conjuntament amb altres entitats d’arreu del país.

Sant Cugat també té l’exemple de dues antigues extractives que, en aquest cas, s’han conservat tenint en compte els nous valors naturals generats arran de l’activitat anterior. Una és l’estany dels Alous, al límit entre Sant Cugat i Rubí, que no només ha estat naturalitzat sinó que ha estat defensat per l’administració pública local quan al 2015 es va projectar un ramal ferroviari que l’envoltava i posat en valor per part dels dos consistoris amb la millora de l’accés al 2017.

L’altre exemple santcugatenc és la pedrera Berta, entre Sant Cugat i el Papiol i durant anys amenaçada d’esdevenir un abocador. Al novembre del 2018 els Plens de l’EMD de Valldoreix i de l’Ajuntament de Sant Cugat van aprovar sengles resolucions per demanar a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat que no acceptés el rebliment de terres per mantenir els valors geològics i miners de l’entorn. El seu pronunciament va ser determinant per forçar el tancament de la pedrera al juny passat davant el rebliment de terres per part de l’empresa Jaime Franquesa SA i iniciar la projecció d’actuacions per convertir l’antiga cantera en un espai visitable per a la ciutadania.

Amb un terreny argilós i molts interessos econòmics pel mig, el futur del nostre entorn resta en un interrogant; el més immediat si avançarà la tramitació del PAE de Can Balasc i, en conseqüència, si Rubí acabarà esdevenint la ciutat catalana amb més abocadors. La reivindicació veïnal ha aconseguit posar pals a les rodes a l’atorgament de la llicència i el recorregut urbanístic però TMA es mostra convençuda que ho aconseguirà.

Notícies relacionades