Tala d’arbres a l’Eixample Sud, història d’una resistència veïnal

Fotos: Jordi Pascual

Dos quarts de vuit del matí. Quatre dones s’encadenen als cirerers japonesos del carrer Sant Eduard. No saben res segur, només que és el dia que els talaran. És 19 de juliol i l’única constància que tenen de l’assumpte és que uns dies enrere van aparèixer cartells de prohibit aparcar als carrers indicant primer una poda i després una tala. Van fer acte de presència al Ple de dilluns, conjuntament amb altres veïns que lamenten la pèrdua de llocs d’aparcament. La resposta de la tinenta d’alcalde encarregada, Cristina Paraira, va ser que era una actuació pactada.

Es referia a una reunió que van mantenir veïns, tècnics i polítics mesos enrere per replantejar un projecte ja aprovat que preveia talar desenes d’arbres per ajustar les voreres a l’ample necessari perquè, segons la normativa, poguessin passar carrets i persones amb mobilitat reduïda. Les primeres crítiques veïnals, expressades en l’Audiència pública del febrer per Marta Andreu, van fer que el govern aturés l’actuació momentàniament per buscar el diàleg, tot indicant que ja s’havia avisat els veïns en una reunió en què molts dels residents que ara s’hi oposen no van acudir perquè, diuen, no en tenien constància.

Al mes següent, la mateixa Andreu va entregar una carta amb 81 signatures demanant revisar el projecte del carrer Sant Eduard amb la voluntat que es talessin menys arbres. A diferència del mes anterior, Paraira no va canviar de parer i va mantenir el projecte parlat a la reunió del mes anterior amb els veïns, fruït de la primera intervenció al Ple. Per a Andreu, però, aquell document no recull les propostes veïnals ja que plantejava igualment la tala d’arbres i l’eliminació de llocs d’aparcament.

Passen els minuts, no arriba ningú; sembla que l’espera serà llarga. Diversos veïns passen i s’assabenten en aquell moment que potser els arbres desapareixeran. Desapareixeria aquella flor rosa que destaca per sota de les grans alzines que sobresurten de les parcel·les privades cada primavera, el que fa treure pit als residents d’aquella zona residencial de baixa densitat que combina edificis plurifamiliars amb zones comunitàries i cases individuals amb jardí propi.

De sobte, arriba una furgoneta. Salten les alarmes. Són els dos treballadors que havien acudit a començar la tala. Es troben un grup de veïns que va a parlar amb ells mentre les quatre dones segueixen irreductibles lligades als troncs dels cireres del Japó mentre comenten la jugada. Els treballadors, acompanyats d’una tècnica de l’Ajuntament, no poden dir res que acontenti els veïns, segueixen ordres. Però la resistència veïnal acaba fent que arribin més tècnics amb càrrecs més alts, els que poden prendre alguna decisió.

Les quatre veïnes porten més d’hora i mitja encadenades però amb l’arribada dels tècnics és el moment de negociar. S’obre un ampli debat entre la mobilitat, l’arbrat i el seu efecte visual i en contra de la contaminació, la representació veïnal, les instàncies d’aquells veïns que demanen ampliar les voreres... La convicció de l’existència del desacord és l’únic acord tangible. Mentre s’inicien les negociacions, els treballadors comencen a talar els arbres morts que sí ho sí s’havien d’eliminar per motius de seguretat.

Comença un passeig pel carrer Sant Eduard. Els veïns mostren la seva decepció pels arbres ja perduts al carrer Mariné en l’actuació que els va fer adonar-se que alguna cosa passava. Alguns d’ells seran replantats però, lamenten, no en seran tants com els que hi havia. També recorden que han acceptat perdre llocs d’aparcament per eixamplar algunes voreres sense afectar l’arbrat. Una de les voreres de Sant Eduard n’és el clar exemple i per això no volen que es toqui ni un arbre de l’altra.

Els operaris continuen fent fora els cinc arbres que, ofegats pels escocells petits, no han suportat les altes temperatures. Els tècnics expliquen als veïns que poden intentar trasplantar algun exemplar i talar la resta per fer una actuació per, amb la col·locació d’orelles –escocells que sobresurten de la vorera cap a l’asfalt–, plantar tres arbres al primer tram afectat i tres al segon, el que suposa una reducció d’arbrat massa gran per als veïns.

Els residents mobilitzats no ho veuen clar. Amb les orelles es perdien més places d’aparcament a les quals no poden renunciar perquè viuen ofegats, diuen, pels estudiants d’ESADE Creapolis que, per no pagar l’aparcament del centre universitari, proven sort als carrers del seu barri. Víctor Martínez, director de Gestió de Qualitat Urbana i Mobilitat, acaba prenent la decisió: no es tocarà cap arbre més, a excepció dels morts, fins que els veïns facin una nova reunió amb Paraira. Segona victòria momentània dels ciutadans mobilitzats de l’Eixample Sud que aconsegueixen un nou baló d’oxigen tot i que amb un projecte marcat pel consistori encara sobre la taula.

Sumant totes les actuacions del Pla d’Accessibilitat plantejat actualment i tenint en compte les ja realitzades, al carrer Sant Eduard es poden perdre, en funció de quina de les opcions plantejades s’apliqui, entre 5 i 22 arbres i entre 7 i 18 llocs d’aparcament. En el primer format del Pla es preveia la retirada a tot el barri de 111 arbres i 26 places d’aparcament, 31 i una al carrer Sant Eduard respectivament. Cal esperar encara, però, el resultat de la reunió dels veïns amb Paraira que podria alterar de nou els números.

Pel que fa a l’aparcament, tal com va explicar la tinenta d’alcalde al darrer Ple, el consistori prepara un estudi per aplicar la zona d’aparcament preferent per als veïns (zona verda) que estarà enllestit al setembre. És a partir d’aquell moment quan es podrà prendre la decisió de si és factible que la zona verda arribi o no a l’Eixample Sud o si cal acompanyar-la d’alguna altra acció de mobilitat amb vehicle privat.

El que inicialment era un projecte per garantir la mobilitat a l’Eixample Sud s’ha convertit en una pedra a la sabata per als membres del govern, que veuen com una intervenció sobre l’arbrat és interpretada com un atac al model de ciutat que ells mateixos pregonen, el del Sant Cugat verd. I aquest atac és respost per una organització fins el moment inèdita a un barri on ni tan sols hi ha associació de veïns pròpia.

Notícies relacionades