Josep Pros: “Si hem de tornar a fer una mobilització per defensar Torre Negra, la farem”

Josep Pros orgullós de l'exposició. Fotos: Miquel Margalef. 

El 2 de febrer de 1997 el Pi d'en Xandri va patir un atac i per mostrar la indignació ciutadana davant d'aquesta agressió, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra va organitzar una recollida de dibuixos del Pi de totes les escoles de Sant Cugat. En poques setmanes l'organització va rebre més de 3.000 dibuixos. Un cop recollits, es va fer la marxa en defensa de l’entorn i el pi i també es va realitzar l'exposició de les il·lustracions. 

És aleshores quan la Plataforma va tenir el seu moment més àlgid abans de passar el relleu a l’administració. De fet, abans de 1997 la Plataforma ja feia temps que defensava tot l'entorn natural al voltant del Pi d'en Xandri, anomenat Torre Negra, de les possibles agressions urbanístiques dels propietaris de les terres. Però l'agressió a l'arbre emblemàtic de Sant Cugat va ser la gota que va fer besar el got. Ara, malgrat tot, les amenaces urbanístiques que es temien en aquell moment continuen vigents. 

Actualment el consistori espera la resolució de tres sentències: la que ha de determinar si el consistori va fer bé o no denegant la reobertura del primer Programa d’Actuació Urbanística (PAU) presentat per Núñez i Navarro al 1998, la que ha de determinar si està ben anul·lada per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la segona modificació del Pla General Metropolità (PGM) per declarar la zona com a sòl no urbanitzable i la que ha de dir si l’Ajuntament ha fet bé suspenent el tràmit del darrer Pla Parcial de Delimitació (PPD) presentat pel mateix grup l’any passat mateix.

De fet, la història de Torre Negra és una successió d’intents de Núñez i Navarro de presentar PAUs per canviar el sòl d’urbanitzable no programat a programat i, fer després el Pla Parcial d’Ocupació que acabaria permetent la construcció mentre, d’altra banda, el consistori intenta canviar el sòl d’urbanitzable no programat a no urbanitzable. Tot i l’espera, ja s’ha iniciat el tràmit de la tercerà modificació del Pla General Metropolità (PGM) que intenta, novament, declarar el sòl com a no urbanitzable. 

Com que 20 anys després d'aquella mobilització el litigi entre l'Ajuntament i Núñez i Navarro, principal propietari de les terres, encara està als tribunals, el col·lectiu vol tornar a fer sentir la seva veu. La plataforma ha recopilat novament tots els dibuixos que es van fer al 1997 i els torna a exposar per reclamar el mateix que 20 anys enrere: La protecció total del sector de Torre Negra. elCugatenc ha parlar amb Josep Pros, organitzador de l'exposició i representant del col·lectiu Pi d'en Xandri + 20, organització hereva de la plataforma, durant el preparatori de l’exposició que s’inaugura avui a les 19:30h de la tarda al PAV3.

– Si finalment la tercera modificació del PGM s'encalla, penseu tornar al carrer?    

– Si cal sí, tornarem al carrer i farem el que faci falta, ho tenim molt clar. De moment ja hem organitzat l'exposició retrospectiva i tothom parla del Pi d'en Xandri i de Torre Negra. A més, la plataforma cada vegada torna a estar més viva i hem incorporat gent nova i jove per tirar-la endavant. Totes aquelles persones que identifiquin el seu dibuix i el vulguin recuperar podran fer-ho omplint una butlleta per només un euro, que és el que val la fotocòpia en model litografia, com ja hem fet amb el dibuix del Kilian Jornet. Volem que l'exposició quedi íntegra i que es segueixi conservant a l'arxiu municipal.

– Confieu que l'Ajuntament aconseguirà tirar endavant la tercera modificació del PGM que consolidaria Torre Negre com a espai no urbanitzable? 

– Després de la xerrada que vam tenir el dia 16 de març i, segons el que ens han explicat els tècnics del consistori, nosaltres hi confiem. Ells mateixos ens deien que estaven molt segurs dels seus passos. Nosaltres podem donar tot el suport i fer tota la pressió que sigui necessària, però el poble poc més podem fer. Ara tot està en mans dels tècnics i dels jutges. Això sí, ja ens han avançat que si finalment s'aconsegueix tirar endavant la modificació del PGM, s'hauran de realitzar compensacions als propietaris, però no sé de quin tipus ni de quines quantitats estaríem parlant. 

– Per què creus que la mobilització de 1997 va ser la més massiva a Sant Cugat i també vau aconseguir recollir tants dibuixos dels infants? 

– El detonant de tot plegat va ser, evidentment, tocar un símbol emblemàtic de la ciutat com ho és el Pi d'en Xandri. A la ciutat hi ha dos elements amb els quals s'identifica qualsevol santcugatenc, el Monestir i el Pi d'en Xandri. 

– Portem 20 anys de lluita judicial entre l'Ajuntament i Nuñez i Navarro, més de 30 contenciosos i 90 propietaris afectats. Quan anys més durarà aquesta batalla? 

– Pot durar uns quants anys més encara. Com bé has dit hi ha una pila de recursos presentats per ambdós actors i els jutges una vegada fallen a favor de l'Ajuntament i una altra a favor de Nuñez.

– Quina afluència de gent creieu que tindrà l'exposició? 

– No ho sabem, però la gent n'està parlant molt i estem molt contents per això. L'organització i creació de la mostra ha estat molt laboriosa. Primer els vam recopilar tots, després els vam contar i ens van sortir 2.992 dibuixos. Cal tenir en compte que alguns es van perdre en la primera exposició. Un cop fet el recompte, els vam endreçar per edats i van dissenyar la manera de distribuir-los tots perquè tothom que ho vulgui es pugui trobar. 

Notícies relacionades