Pere Feliu: “Si l’Ajuntament no pacta amb els propietaris de Torre Negra, acabarà pagant més de 400 milions d’euros”

Fotos: Jordi Pascual

El govern municipal espera –i ho reconeix públicament– que la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) a l’àmbit de Torre Negra arribi als tribunals de la mà del propietari majoritari, el grup Núñez i Navarro, que porta dècades intentant construir a la zona. Però aquest no és ni de prop l’únic mal de cap pel qual s’hauria de preocupar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ja que la resta de propietaris agrupats a l’Associació de Propietaris de Torre Negra han advertit que ells també estan disposats a arribar a la justícia davant una operació urbanística que, asseguren, no els reconeix els seus drets, ni permetent-los construir ni permutant-los i compensant-los els drets edificatoris amb pisos o terrenys a altres zones del municipi. El president de l’entitat, Pere Feliu, diu que no se senten escoltats per l’administració local i adverteix que la tercera modificació, per contra del que intenta vendre el govern, només és una solució temporal que aproxima cada vegada més la construcció a Torre Negra.

Doncs ja tenim una nova escena al conflicte.

– És un històric de 30 anys. Aquella era una zona reconeguda com a edificable però el poble va anar creixent per altres bandes. S’hi van presentar dos projectes, un de Núñez i Navarro i un altre seu amb altres propietaris, que van ser tombats per l’Ajuntament al·legant aspectes mediambientals. D’aquí neix l’associació, perquè ens sentíem indefensos per unes regles del joc que no acabàvem d’entendre. D’aquesta manera també ens protegíem d’un gran propietari que té tots els mitjans.

Amb l’objectiu de..?

– Defensar els nostres interessos legítims, és a dir, que en el moment oportú s’hagués pactat amb nosaltres per moure l’edificabilitat de la zona a una altre indret de la ciutat pactant amb nosaltres. És justament el que s’acaba de fer a Can Cortés, el que demostra que hi ha una triple o quàdruple vara de medir.

A què et refereixes?

– La primera vara de medir és la Companyia de Jesús, que va cedir una finca a l’Ajuntament a canvi d’edificabilitat a la zona d’ESADE. La segona, Can Cortés, tot i que diguen que la diferència entre allà i Torre Negra és que a un lloc s’ha arribat a desenvolupar urbanísticament. Però no cal oblidar que si no s’ha urbanitzat a Torre Negra és per raons mediambientals tombades al Suprem. La tercera, que el grup Núñez i Navarro té una mica més del 50% dels terrenys però la resta és de petits i mitjans propietaris als quals no s’escolta.

Hem anat moltes vegades a l’Ajuntament i hem proposat solucions. Al novembre vam fer la darrera, amb una roda de contactes prèvia amb tots els partits. Els tribunals ja han dit que se’ns han de respectar els drets, que l’Ajuntament ha actuat en mala fe i, fins i tot, que hi ha situacions de compensació. No entenem com no fan cas d’això i no ens escolten quan els proposem traslladar part de l’edificabilitat a l’entorn del Club de Tennis i el col·legi Avenç on hi ha cases desorganitzades i desurbanitzades. Ara les volen fer urbanes sense cap sentit perquè no tenen ni clavegueram.

Al darrer Ple Calvet, quan algun grup polític li va demanar asseure’s de nou amb els propietaris, va dir que no es pot parlar amb qui no vol.

– Menteix. En tot cas, parla de Núñez i Navarro. Tant el govern com els partits de l’oposició saben que hem fet propostes. Però no és recent, jo mateix he fet reunions amb l’alcaldessa quan era regidora de Territori plantejant-li justament la compensació. El problema és que arriba un moment que quasi no queden terrenys per compensar. Haurem d’anar als tribunals.

No us convenç res de la tercera modificació?

– Ja vam presentar les noves al·legacions. No poden modificar per real decret unes finques edificables per convertir-les en no edificables si no compensen els drets.

No voleu construir a Torre Negra?

– Tenim uns drets adquirits i sancionats. Si la ciutat decideix que la zona s’ha de preservar i no ens va compensar quan podia amb els creixements a Can Mates, Mira-sol, Can Trabal..., la situació s’estanca. Com no volem alterar l’economia del poble amb compensacions econòmiques, els proposem deixar verge la part central de Torre Negra i deixar una edificabilitat discrecional a les pastilles no ordenades, el que també serviria per tancar la ciutat.

En el cas de Can Cortés, al moure’s l’edificabilitat, la compensació no es fa en terrenys sinó amb pisos construïts per Promusa. Com ho veieu?

– Ja ens aniria bé aquesta fórmula. L’anterior regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, m’ho va proposar i vaig demanar que ens ho expliqués a l’associació. Van haver moviments a l’Ajuntament i es va anul·lar la proposta.

Al desembre de 2016 el PSC va portar una proposta al Ple, que no va reeixir, perquè l’Ajuntament i la Generalitat anessin adquirint a poc a poc els terrenys de Torre Negra fins ser públics i així tenir el control directe del desenvolupament. Com la veieu?

– Molt bé, de fet, també l’hem plantejada. És més, ara per ara tenim suspesa, a l’espera de veure l’aprovació definitiva de la modificació del PGM, una reclamació compensatòria. Hem consultat experts i, amb un estudi, ens van dir el valor de tots els terrenys de Torre Negra, 400 milions d’euros. Com l’Ajuntament mai tindrà aquests diners, ha de pactar; sinó acabarà pagant. Com som individuals i no som actius presentant projectes de desenvolupament, ens miren amb recel; van de prepotents.

Ara que el Ple ja ha aprovat provisionalment la modificació i només falta el vist i plau de la Generalitat, anireu als tribunals?

– Lògic.

El mateix recorregut que fins ara?

– Clar. Què fa l’Ajuntament, de moment? Pilotes fora. Li vaig dir a Calvet que tard o d’hora s’haurà de fer una ronda i que haurà de passar per allà. Em va dir: “Tens raó però no ho farem nosaltres”. Compte també si al final es fa el túnel ferroviari que va a parar a Torre Negra. Mirem de compatibilitzar-ho tot. No es tracta de fer una mobilitat de caos urbà però la ciutat creix i creixerà més perquè Barcelona té uns límits que fan que vingui molta gent cap al Vallès. Sant Cugat és el primer poble d’aquesta expansió i on li queda per créixer? Torre Negra. Potser triguem 20 anys però passarà.

Fins que la justícia els ha tombat el raonament, l’Ajuntament al·legava que a Torre Negra hi ha valors naturals. Més enllà del que diu una sentència, no veieu aquests valors?

– Bé, als anys 70 no hi havia aquests valors. La meva família mateixa tenia uns camps que, en deixar-los de cultivar, es van omplir de bosc que abans no existia. Els camins i senders també s’han anat definint així. Han passat els anys, s’han presentat plans i han anat al·legant això tot i que la justícia els ho ha tirat. Se’ns ha acusat fins i tot de l’intent de tala del Pi d’en Xandri però no ens interessa fer màrtirs. Si ens hagués interessat, l’haguéssim, l’haguéssim arrencat amb un tractor! Van fer un Parc Rural que va ser aturat, van incloure la zona al Parc de Collserola i ha quedat fora... D’acord, si malgrat les sentències continuem sense voler créixer per aquí, canviem el terreny o l’edificabilitat dels propietaris.

Arribem tard, cada vegada hi ha menys terrenys.

– Per què no es va fer abans, llavors? El problema és que els governs no han fet la seva feina. Ara un tapa l’altre.

Notícies relacionades