Una nova estratègia per salvar Torre Negra?

Torre Negra. Foto: Tino Rubio

Fins ara tots els partits havien anat a una en la defensa de Torre Negra. Fer que es declari sòl no urbanitzable és la gran lluita local davant d'un propietari majoritari, Núñez i Navarro, que vol edificar-hi. La constant topada per via judicial i les darreres sentències desfavorables al consistori han fet que aquest mandat la protecció urbanística torni a ser un tema central. En el Ple de desembre, que se celebra avui a partir de les quatre de la tarda, el PSC proposa un nou ingredient per a la defensa de l'espai, ser-ne el principal propietari.

D'aquesta manera, els socialistes presenten una moció per instar a la Generalitat a l'adquisició progressiva de l'edifici històric i dels terrenys que l'envolten. Demanen, alhora, que es reservi una partida pressupostària al 2017 per començar a fer aquesta operació. L'argumentació que fa Pere Soler, portaveu del PSC, és que convertint-se en el principal propietari pots evitar el desenvolupament urbanístic de la zona, el que no implica, al seu parer, deixar de banda el treball per declarar l'espai zona no urbanitzable.

ERC-MES no ha esperat al Ple i només un dia després que el PSC fes pública la proposta va emetre un comunicat criticant els socialistes pel que consideren un “canvi de rumb en l'estratègia conjunta de protecció de Torre Negra”. Els republicans consideren que els socialistes barregen conceptes entre la compra i la declaració del sòl com a no urbanitzable i, així mateix, no descarten l'adquisició de la masia, un fet que el govern va posar sobre la taula aquest mateix mandat però que va quedar descartat.

Així mateix, Convergència també ha anunciat el seu posicionament contrari a la proposta del PSC perquè consideren que la via per a la protecció de l'àmbit de Torre Negra ha de ser la declaració de sòl com a no urbanitzable. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, considera contraproduent des de la perspectiva jurídica que els grups municipals presentin mocions que acabin trencant la unitat d'acció que s'havia aconseguit fins el moment en aquest tema.

Soler, conscient que la moció no prosperarà, diu que “cadascú s'ha buscat una excusa diferent” però que en realitat es tem que la reacció de la resta de partits ve donada perquè “no se'ls ha ocorregut a ells”. Alhora defensa que la seva proposta no és un impediment per a la via judicial sinó que representa un complement a la via purament urbanística que s'havia seguit fins el moment. Alhora, creu que la resta de grups s'han mostrat més interessats per la finca que pels terrenys. De fet ERC-MES ha demanat conèixer els motius pels quals el govern va desestimar-ne la compra. Soler també diu que, davant de la manca de consens, estan pensant què fer amb la moció, sense avançar si la retiraran.

La proposta de compra i els intents de construcció

 

La qüestió de Torre Negra ve de lluny. Tal com va explicar elCugatenc, el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 considerava la zona com a sòl urbanitzable programat, tot i que quan Núñez i Navarro va entrar a escena amb l'adquisició del 56% dels terrenys, la zona estava considerada urbanitzable no programada. Ja aquell canvi de qualificació va implicar el primer passeig de Torre Negra pels tribunals tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dir que tot era correcte.

Als anys 90 es va constituir la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i al 1997 va arribar el primer intent de Núñez i Navarro d'edificar-hi. La negativa va entrar al nou mil·lenni i es va constituir una comissió al consistori per tal d'abordar-ne la protecció. Al 2001 va arribar un moment de tensió quan el PSC va advertir que potser es podria construir un hotel de luxe, una escola i la ronda sud travessant l'espai mentre Lluís Recoder, llavors alcalde, deia que la voluntat del govern era la protecció.

Entrat el 2003 arriba la primera declaració del sòl com a no urbanitzable i l'inici dels litigis per la qualificació urbanística tot i que abans hi havia hagut per tombar els projectes que presentava Núñez i Navarro. De fet, el pas pels tribunals no ha parat des de llavors. Al 2013 es van rebre diverses sentències en contra de la declaració com a sòl no urbanitzable, tot i que l'Ajuntament el va tornar a declarar així.

Al 2014 el TSJC va emetre una sentència en contra de la inclusió de l'espai al Parc Natural de Collserola i aquest mateix any el Tribunal Suprem (TS) ha donat la raó al TSJC després d'un recurs. Poc després una nova sentència del TSJC tornava a deixar Torre Negra com a sòl urbanitzable. Tot i el recurs presentat al Suprem, l'Ajuntament va aturar, llavors, un nou intent de Núñez i Navarro d'edificar-hi i va iniciar de nou el procés per declarar l'espai com a no urbanitzable.

Abans, però, a finals del 2015 Cugat.cat va avançar que el govern estudiava la possibilitat de comprar la masia de Torre Negra ja que estava en venda per 4,2 milions d'euros. Si bé, finalment no s'ha optat per aquesta opció que, en qualsevol cas, no afectaria a la qualificació urbanística de l'espai.

Notícies relacionades