“Les solucions al canvi climàtic hi són, la qüestió és com generem la pressió política suficient”

Foto: Jordi Pascual

Acabada la manifestació setmanal de Fridays for Future, diverses de les persones que havien acudit a la convocatòria han anat a Cal Temerari per parlar de la crisi climàtica. Allà, amb altres assistents vinguts també de fora de Sant Cugat, han pogut constatar –dades en mà– que l’escalfament global és un repte urgent, segurament el més urgent de la humanitat ja que si se superen els 3 graus centígrads d’increment mitjà de la temperatura del planeta els desplaçaments i morts vinculats al clima seran inevitables i si l’augment encara és major l’extinció massiva d’espècies, incloent la humana, serà una possibilitat ben plausible.

Així ho han explicat Llorenç Witty i Isidre Castañé, activistes del moviment Extinction Rebellion, adaptant una de les primeres conferències que va fer el col·lectiu al Regne Unit. Si les polítiques no canvien, el futur pot ser realment catastròfic: desertificació, incendis, cultius fallits, augment i acidificació del mar –reduint així la generació d’oxigen i posant en risc la vida marina–, desgel total –a l’Àrtic podria arribar en un lustre– i, en última instància, una nova extinció d’espècies a causa d’un excés de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Segons Extinction Rebellion, en base a l’anàlisi de diversos textos científics, la probabilitat de complir l’augment màxim d’1,5 graus centígrads plantejats pels Acords de París (COP21) és de només un 1% mentre l’augment de 2 graus és més factible, un 5%. Temen, però, que de cara al 2050 és possible que s’hagin superat els 2 graus, deixant un escenari molt imprevisible a nivell climàtic i amb desplaçaments forçats arreu del planeta per la desertificació i la inundació de ciutats costaneres.

És per això que el col·lectiu planteja passar a l’acció i augmentar la pressió política amb la desobediència civil pacífica. Witty explica que s’ha de tenir en compte el grau de sacrifici en funció de l’impacte que es vol aconseguir i, per això, explica que s’ha arribat a plantejar si acabar a la presó per actes de desobediència pot ser una bona estratègia per al canvi: “Quan més gent estigui disposada a sacrificar-se menys probable serà acabar a la presó”.

 

Criden a una rebel·lió ciutadana que demani accions i desplaci l’atenció mediàtica i política des de la legitimació de discursos racistes i xenòfobs que s’ha produït durant els darrers temps cap al debat de l’emergència climàtica. Castañé considera que seguir el ritme d’emissions actual és com gasejar la població de tot el planeta i per això diu que “el canvi climàtic no és un assumpte polític, sinó moral”, tot i que la solució també passa per la pressió als polítics i a les institucions.

Sant Cugat no té grup propi d’Extinction Rebellion tot i que diversos santcugatencs participen al de Barcelona. Diuen que en funció del municipi es planteja una acció més o menys directa però que, en qualsevol cas, sempre es busquen tres grans objectius: explicar la veritat climàtica, forçar la reducció d’emissions i establir assemblees ciutadanes per a la supervisió de la revolució. També teixeixen aliances amb Fridays for Future ja que hi ha moltes persones, començant per la pròpia Greta Thungberg, màxima exponent del moviment, que comparteix militància als dos espais.

Els i les joves de Fridays for Future Sant Cugat han aprofitat la trobada per explicar el seu camí, de moment centrat en la sensibilització i no tant en la realització d’accions concretes més enllà de les concentracions de cada divendres a dos quarts de sis de la tarda –la propera directament al davant de l’Ajuntament–. Un dels propers passos a fer en clau local, diuen, és reunir-se amb el govern per recollir informació de les polítiques sobre canvi climàtic que es fan en clau municipal per després fer una anàlisi i demanar més accions si és necessari.

Tenen clar que, de moment, intenten ampliar la base del moviment, el que tard o d’hora ha de servir per afrontar grans debats com ara el veganisme com a opció alimentària tenint en compte els efectes de la indústria càrnia i pescatera sobre el territori i el medi ambient. Ara per ara, però, no tenen un pla d’acció definit i es mantenen en contacte amb la resta d’iniciatives juvenils de l’Estat a través de Juventud por el Clima.

Notícies relacionades