Les al·legacions de l’Ajuntament a l’abocador de Can Balasc no tenen validesa administrativa

Foto: Plataforma Rubí sense Abocadors

El passat 15 de març el govern de Sant Cugat explicava a través d’un comunicat de premsa la presentació d’al·legacions al procés engegat per l’Ajuntament de Rubí que podria acabar amb la instal·lació d’un dipòsit controlat de residus a la zona de Can Balasc, a un quilòmetre de distància del terme municipal santcugatenc, a prop de Mira-sol i l’Hospital General i podent afectar l’aqüífer que nodreix el Torrent i l’Estany dels Alous. El consistori, però, fa tard perquè ja ha acabat el període d’exposició pública i, per tant, cap de les aportacions tindrà validesa administrativa.

Així ho expliquen fonts de l’Ajuntament de Rubí, que diuen que no es va informar altres municipis perquè el que està en tramitació és un Projecte d’Actuació Específica (PAE), una figura urbanística que no és de plantejament general ni derivat. Tot i això es comprometen a tenir en compte les aportacions santcugatenques “quan es redacti la proposta d’aprovació prèvia o denegació del PAE”. La darrera paraula la té la comissió territorial d’urbanisme de Barcelona, que com en la majoria d’afers urbanístics ha de donar el vist i plau després de l’aprovació provisional dels ajuntaments.

El comunicat del govern reconeixia que es presentaven les al·legacions fora de termini i recriminava al consistori del municipi veí no haver informat de la tramitació de l’expedient. També es demana que abans de l’aprovació definitiva es tingui en compte la veu dels municipis veïns per a l’avaluació de l’impacte ambiental. Segons l’Ajuntament de Rubí, encara cal que la junta de govern aprovi o denegui el PAE i que la comissió d’urbanisme en doni el vist i plau. Ara per ara, expliquen, no tenen tots els informes sol·licitats als organismes afectats.

Tot el moviment està impulsat per AJK Inversiones Cantábricas y Portuarias (TMA - Grupo Sánchez), una empresa santcugatenca del mateix grup que Arrins SL, titular de la llicència d’activitat d’abocador concedida l’any 2012 en compliment d’una sentència judicial. La sentència, però, no suposava saltar-se el tràmit de la llicència urbanística. El grup empresarial també explota l’abocador de Can Carreras, també a Rubí.

El govern de Rubí es va comprometre al desembre a suspendre temporalment el procediment fins aconseguir els informes perceptius. Si bé, l’aturada com a màxim es pot allargar tres mesos, que acaben a finals de març tant si s’han rebut tots els informes sol·licitats com si no. En la darrera mesa d’abocadors de la ciutat veïna, el govern rubinenc va explicar que hi ha un informe desfavorable d’ADIF tot i que, ara per ara, no és públic. Malgrat que la tramitació de l’expedient es va acceptar el passat 21 de desembre, l’informe podria frenar l’aprovació definitiva.

No és el primer entrebanc de la tramitació ja que, tot i que les al·legacions de l’Ajuntament de Sant Cugat han arribat fora de termini, s’hi van presentar 2.700 dins del termini. Tal com van explicar a elCugatenc i, segons Rubí tv, el govern rubinenc va informar a la darrera reunió de la mesa d’abocadors que encara no tenen tots els informes sol·licitats i que l’informe desfavorable derivat de la Secretaria General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment pot impedir la tramitació “fins que el Ministerio de Fomento emeti un nou informe, a la vista de la documentació sol·licitada en el seu informe inicial al promotor”, per al que disposa d’un període de dos mesos des de l’entrega de la documentació per part de TMA.

L’oposició del veïnat

Seguint de prop cadascun dels passos burocràtics però superant amb escreix la tasca institucional, la Plataforma Rubí sense Abocadors s’ha situat com el principal actor veïnal en contra de la construcció de Can Balasc. Segons Montse Rousse, membre del col·lectiu, la lluita es remunta a l’any 1994 i la data clau de Can Balasc és el 2011, quan es va suspendre el Pla Especial que havia de permetre’n el desenvolupament.

Davant l’avançament de la tramitació, Rousse recorda que l’Ajuntament està obligat a fer la tramitació però no a aprovar el tràmit. Entre les objeccions que posen al projecte hi ha la proximitat d’habitatges (a 200 metres) i fins i tot d’un centre educatiu. A més, consideren que Can Balasc pretén ser una mena d’ampliació de Can Carreras tot i que passant de 13 elements que es preveien al 1994 als 224 que es permetrien en l’actualitat segons la tasca de recerca feta per la Plataforma. També temen que el projecte es prepara deixant la porta oberta a una possible ampliació posterior, a més de tenir afectació sobre l’aqüífer.

“Al 2015 es va començar a construir sense el permís d’obres”, denuncia Rousse. Ara resten a l’espera de l’autorització ambiental i de la regulació urbanística, un tràmit en el qual tenen una certa esperança ja que, segons l’activista, ara calen més justificacions que anys enrere. Temen, però, que al darrere dels entrebancs hi pugui haver un pacte a tres bandes entre l’empresa, l’Ajuntament i la Generalitat per acabar impulsant l’abocador.

Mentrestant, treballen de la mà de l’Alternativa d’Unitat Popular de Rubí per presentar una denúncia o al jutjat penal o a la Fiscalia de Medi Ambient. És el mateix pas que ja han realitzat en un recurs judicial per l’abocador de Can Carreras. “Si tenen por a una querella, han de saber que no només la pot presentar l’empresa”, argumenta Rousse.

Per la seva banda, Jordi Muntan, de l’AUP, lamenta que la resta de partits es mostren favorables a la Plataforma “de cara a la galeria”. Considera que el govern va amb peus de plom per temor a possibles irregularitats que poguessin acabar en forma de querella per prevaricació però defensa que s’han de deixar de banda la por a la inhabilitació per actuar de la mà del veïnat: “Potser no és prou important socialment i ningú s’ha parat a estudiar el recorregut de les conseqüències”. També apunta TMA com una empresa amb molt poder contra la qual és difícil prendre accions.

Notícies relacionades