L’Ajuntament tomba dos projectes per construir a Torre Negra en una setmana

Fotos: Tino Rubio

El Ple ordinari de passat dilluns i un extraordinari dijous al matí han servit perquè l’Ajuntament rebutgi dues propostes d’urbanització a l’àmbit de Torre Negra, la primera d’elles presentada pels petits propietaris i amb una previsió de 3.300 habitatges; la segona d’elles per Josel (empresa del grup Núñez i Navarro) amb una previsió de 1.854 habitatges. La primera de les desestimacions es va aprovar dilluns amb les úniques abstencions dels grups municipals de Ciutadans i el PP. La segona, amb l’abstenció dels populars i l’absència dels taronja, que han decidit marxar del Ple tot denunciant el que consideren una mala actuació del govern municipal.

Més enllà de la denegació o aprovació de sengles plans, cap dels dos s’hagués pogut desenvolupar tenint en compte que la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) que declara la majoria del sòl com a no urbanitzable ja està vigent després del vist i plau de la Generalitat. És per això que la regidora de Ciutadans Munia Fernández-Jordán ha demanat un informa al secretari sobre si posicionar-se davant la proposta de Núñez i Navarro podria considerar-se prevaricació. El secretari, Josep Maria Rigau, en el que ha estat el seu darrer Ple, ha esclarit que l’aprovació seria nul·la de ple dret però en cap cas una prevaricació.

Ciutadans es nega a votar

Tot i l’esclariment, els taronja han decidit abandonar la sala de plens just en la votació de la denegació del Pla del propietari majoritari. Segons la seva regidora, hi ha llacunes en l’estratègia del govern. En el cas concret de Núñez i Navarro, considera que no està prou justificada la denegació via plenari quan es podia tramitar a través d’un decret d’alcaldia i, alhora, assegura que manca un informe jurídic que acrediti la decisió: “Els informes jurídics externs s’han de posar a disposició de tothom”.

Això ha comportat un debat entre l’alcaldessa, Carmela Fortuny, i la regidora taronja ja que, segons l’equip d’alcaldia, la decisió està basada en una recomanació jurídica que posa en valor la unitat d’acció del Ple en el marc de l’estratègia de defensa dels interessos municipals als jutjats. És per això que Fortuny ha decidit delegar les competències en aquest afer: “Poden votar tant sí, no com abstenir-se, és la seva voluntat de defensar Torre Negra o no”. Per a Fernández-Jordán, però, el camí triat per l’Ajuntament “pot portar més problemes que els que es podrien tenir si s’hagués gestionat d’una altra manera”. Per al grup de Ciutadans no hi ha prou seguretat jurídica.

L’intercanvi d’opinions també ha vingut de mans del secretari, que valent-se de la seva darrera intervenció abans de jubilar-se, s’ha mostrat més taxatiu que mai: “Em sembla lamentable que uns regidors marxin sense el consentiment de la presidència”. Rigau ha dit que la llei s’ha de respectar també en els procediments ja que, segons explica, els regidors no només tenen l’obligació d’acudir a les sessions plenàries sinó també la d’emetre el seu vot en qualsevol dels tres sentits possibles: “Per això es recull la possibilitat d’abstenir-se”. L’alcaldessa ha aprofitat la intervenció del secretari per acabar el recompte del vot amb un toc d’atenció als tres regidors de Ciutadans ja absents: “Que consti en acta que el grup de Ciutadans no ha emès l’obligació del seu vot”.

Trencament de la unitat d’acció?

A banda de Ciutadans, amb l’abstenció en la primera de les votacions i l’absència en la segona, també el PP s’ha diferenciat de la resta de formacions polítiques abstenint-se en totes dues sessions. El portaveu popular, Álvaro Benejam, ha lamentat que s’hagi hagut de fer un Ple extraordinari quan s’hagués pogut incorporar la votació d’urgència en la sessió ordinària de dilluns, el que ha dit com a toc d’atenció a l’anterior tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet.

Tot i així, la seva principal preocupació és que “l’Ajuntament juga al gat i el ratolí amb Josel”, lamentant que es decideixi suspendre llicències per modificar el planejament cada cop que la justícia el tira enrere en lloc de “tenir cintura per arribar a acords amb els propietaris”. Ha recordat que aquest afer es remunta al segle passat i que continua judicialitzat amb els propietaris demanant uns drets d’edificabilitat que el govern nega però algunes sentències han començat a apuntar.

La resta de grups, però, han mantingut la unitat d’acció també en el vot, a la qual s’ha sumat el regidor no adscrit i representant d’Units per Avançar, Xavier Cortés. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Puigdomènech, ha fet un breu repàs al litigi que ha acabat, de moment, amb la declaració del sòl com a no urbanitzable. També el secretari ha recordat que, en base a les sentències, “és legítim que l’Ajuntament declari el sòl com a no urbanitzable ordinari” i que el debat està, en tot cas, en si els propietaris tenen drets d’edificabilitat.

A aquest fil s’ha agafat el regidor d’ERC-MES, Ferran Villaseñor, per contestar el posicionament dels populars. El republicà considera que, si hi ha drets edificatoris, no són els totals que al·leguen els propietaris. Davant això, demana “paciència i unitat” i ha posat sobre la taula la incoherència de votar en contra o abstenir-se en un punt en què el planejament vigent impossibilita la tramitació. Tant Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC; Roser Casamitjana, regidora d’ICV-EUiA, com Pere Soler, portaveu del PSC, han defensat la unitat d’acció pactada ara fa 24 anys i l’aprofitament de qualsevol oportunitat per protegir definitivament l’espai. Encara que sense intervenció, el regidor no adscrit Dimitri Defranc també ha votat a favor de la denegació de la tramitació del Pla de Núñez i Navarro.

Malgrat els dubtes i preguntes retòriques sobre la unitat d’acció sorgides en les dues sessions plenàries, els representants de Ciutadans i del PP fan les seves intervencions defensant la protecció de l’àmbit però criticant que l’estratègia seguida pel consistori fins el moment no ha estat adequada i, a més, s’ha mostrat ineficaç. “No ens hem baixat del carro”, va dir Benejam el passat dilluns, “però s’ha d’entendre que els propietaris també són ciutadans de la ciutat i se’ls ha d’escoltar”.

Un breu repàs a la història del conflicte de Torre Negra

L’àmbit de Torre Negra es va recollit al PGM de l’any 1976 com una zona urbanitzable programada, el que canvia l’any 88, quan passa a ser sòl urbanitzable no programat; és a dir, abans de l’atorgament de llicències de construcció inicialment calia un Pla Parcial d’Ordenació (PPO) i posteriorment també un Programa d’Actuació Urbanística (PAU). Enmig del canvi, Núñez i Navarro va comprar més d’un 50% dels terrenys.

L’any 1997 l’empresa impulsa el primer projecte d’urbanització, quan ja hi havia hagut un primer pas pels tribunals i s’havia constituït la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra que el mateix 97 té el seu punt àlgid arran de l’atac al Pi d’en Xandri i aconseguint la unitat d’acció política. Des de llavors, l’Ajuntament ha impulsat propostes per a la protecció del sector. Amb la constitució del Parc Natural de Collserola, l'àmbit va quedar inclòs a la zona de protecció, amb una sentència ferma desfavorable al 2016, mentre els propietaris van seguir litigant i presentant altres projectes per a la urbanització.

Durant els darrers mesos hem viscut els últims episodis, fins el moment, del conflicte. Després que al 2016 una nova sentència deixés el planejament com havia estat recollit al PGM original, el consistori va iniciar els tràmits per a la tercera modificació del Pla mentre denegava la tramitació del PAU i PPO presentats per Núñez i Navarro amb una suspensió de tràmits de dos anys. Tot i que la modificació del PGM ja ha estat aprovada definitivament, el pas pels tribunals està assegurat de nou ja que tant els petits propietaris com el majoritari han acudit als tribunals.

Notícies relacionades