L’Ajuntament pagarà un 40% de l’obra de la Mirada, a l’espera de la presentació del contenciós de les entitats ecologistes

Fotos: Projecte i Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; l’alcaldessa, Mireia Ingla, i el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, han presentat el projecte arquitectònic de l’escola la Mirada, que preveuen aprovar al Ple municipal del 19 de juliol. Acompanyats de representants de la comunitat educativa del centre –en mòduls des del 2016– i per altres membres de l’equip de govern i de l’oposició, els representants polítics han anunciat que l’obra ascendirà a 8.865.203,75 euros.

Tot i que el conveni anunciat el mandat passat, pel qual l’Ajuntament avançava el pagament de tota l’obra i el Departament d’Educació durant els anys posteriors retornava un 80% del cost, aquest nou càlcul suposa un canvi en els percentatges. Així ho ha explicat Ingla preguntada per aquest mitjà: “L’aportació de la Generalitat és fixa i, per tant, l’Ajuntament ha de posar-hi més diners”. Amb el projecte presentat, està previst que el Departament pagui 5,2 milions i l’Ajuntament 3,6, és a dir, aproximadament un 60-40%; contradient declaracions polítiques anteriors, com la que va fer l’exconseller Bargalló en una visita a la Mirada al febrer passat.

Ingla també ha explicat que el conveni s’ha anat actualitzant amb addendes tenint en compte els canvis que s’han produït d’ençà la seva signatura: el canvi de cost, l’alteració dels terminis i la nova ubicació. Al febrer passat Ingla va dir que haver de fer modificacions al projecte havia suposat 100.000 euros més de despesa, fins arribar al milió d’euros acumulat, tot i que l’encàrrec inicial es va adjudicar per 430.000 euros (amb IVA).

Aquesta vegada l’alcaldessa no ha concretat la xifra del sobrecost –tot i la pregunta explícita d’aquest mitjà– i ha passat la paraula als arquitectes que han preparat el projecte, que han dit que l’increment del cost de l’obra es deu al canvi de l’orografia de l’emplaçament. Cal recordar que la primera modificació pressupostària en què es recollia la despesa de la Mirada es preveia un cost total de 6,5 milions d’euros, superats amb escreix pels 8,8 actuals recollits al projecte actual.

A l’espera del contenciós d’ADENC i SOS Bosc

Ingla i Duch han dit que hores d’ara no saben res del contenciós-administratiu anunciat per l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i el col·lectiu SOS Bosc Volpelleres en contra de la modificació del planejament que permet canviar l’emplaçament de l’escola tot i que es mostren confiats en l’avanç del projecte. El govern manté que és compatible fer l’escola i preservar l’entorn natural, recordant que es prepara un projecte de restitució de la parcel·la on s’havia de construir inicialment la Mirada, descartada davant d’un estudi de Protecció Civil que ho impedia per estar inclosa dins de la franja de protecció de Renfe.

Més enllà de l’informe desfavorable de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA), l’ADENC i SOS Bosc actualitzen els seus estudis sobre la flora i la fauna del bosc de Volpelleres per tal de guanyar arguments en el contenciós. Lurdes Marimon, representant de SOS Bosc, explica a elCugatenc que segueixen treballant en la documentació un cop s’ha acceptat a tràmit el contenciós, a l’espera de les notificacions per iniciar el procés, en el qual demanaran mesures cautelars per evitar que es comenci l’obra.

La representant ecologista també explica que la reunió amb la direcció general de la Generalitat no va ser fructífera i que hores d’ara no s’han pogut reunir amb Protecció Civil per parlar de possibles solucions davant la presència d’altres centres educatius ja construïts a la franja de protecció de Renfe. Amb la via administrativa esgotada, Marimon diu que es mantenen ferms en l’obertura de la via judicial i en la pressió ciutadana.

Sense negociacions per cobrir les vies ni per protegir la resta del bosc

El canvi d’emplaçament de la Mirada venia marcat per la impossibilitat de construir-la a la ubicació proposada pel govern anterior ja que, segons un informe de Protecció Civil, estava afectada per la franja de protecció de Renfe, on també hi ha altres centres educatius com ara l’institut Leonardo da Vinci. Aquest mateix informe apuntava la possibilitat de soterrar les vies, una opció que el govern va descartar com a solució immediata ja que tindria un cost de 500 milions d’euros, més de tres vegades el pressupost municipal.

Per ara el govern no ha iniciat negociacions amb la Generalitat ni amb el govern espanyol per intentar aconseguir finançament per soterrar les vies i evitar així l’impacte de la franja de protecció. “Per ara es dona resposta a l’escola”, ha dit l’alcaldessa, reforçant el que ja havia dit el tinent d’alcaldia: “Vam estudiar ubicacions alternatives però no en vam trobar”. Així ho van justificar en resposta a l’informe de l’OTAAA tot i que tots els emplaçaments apuntats tenien ja la qualificació d’equipament, és a dir, no es va proposar una modificació urbanística com a alternativa a la modificació proposada per fer l’escola al bosc, segons Ingla perquè “aquesta és la zona d’equipaments del barri”.

Tampoc s’ha fet cap pas encara per requalificar la pastilla d’equipaments que roman al nord del bosc, un compromís pres per Duch però que no s’ha prioritzat per poder avançar en el desbloqueig de la Mirada. Cal tenir en compte que al 2017 es va aprovar una moció institucional en què, mantenint-se la Mirada a l’emplaçament previst llavors –no l’actual–, es prenia el compromís de no fer cap edificació a cap altre emplaçament del bosc. El canvi d’ubicació de la Mirada suposa incomplir aquest acord pres arran de la pressió del col·lectiu Volpelleres Viu, que es va organitzar en contra de la construcció del Leonardo da Vinci i de la proposta de parc metropolità. No canviar la qualificació de la pastilla del nord del bosc suposa deixar la construcció o no en mans de la voluntat política del govern de cada moment.

Una proposta arquitectònica que té en compte el projecte pedagògic

El projecte presentat aquest divendres incorpora nou aules d’infantil i un espai de psicomotricitat, 18 aules de primària, una sala polivalent de 300 metres quadrats –en forma d’atri i envidrada–, una biblioteca, aules de desdoblament, una pista poliesportiva a la coberta i amb pèrgola, vestuaris, un menjador de 300 metres quadrats, una cuina de 100 metres quadrats, un espai de fòrum amb porxos de 500 metres quadrats i un espai d’administració i direcció. Els espais comunitaris s’instal·laran al tocar del carrer Alfons d’Aragó mentre els aularis seran a la part del darrere, amb construcció de fusta i una estructura dentada per relacionar-se amb el bosc.

Amb aquesta proposta, que també incorpora criteris d’eficiència energètica que van més enllà del mínim exigit legalment, el govern qualifica el projecte de sostenible, una idea reforçada pel conseller Gonzàlez-Cambray quan ha dit que el projecte compleix tots els criteris ambientals. Els arquitectes, a més, han recordat que es trasplantaran els roures i les alzines i que la resta d’arbrat talat serà replantat en un altre indret del bosc.

L’equip redactor qualifica la proposta de versàtil, posant l’arquitectura al servei del projecte pedagògic. Aquesta mateixa mirada ha fet el conseller, que considera la Mirada un projecte pioner que té en compte “la nova mirada del Departament en la construcció d’escoles”: que el projecte arquitectònic estigui condicionat per la pedagogia i s’adapti a les realitats de cada centre. Per això defensa que la Mirada és una escola més social, sostenible i feminista.

El risc de la segregació escolar

Amb un projecte pedagògic i arquitectònic atractius, la Mirada, com a escola de tres línies que el govern espera que pugui començar el curs 2023-24 al nou edifici, pot esdevenir un punt d’atracció per a moltes famílies. Amb una zonificació escolar que divideix el municipi en dues zones, potencialment hi ha molts infants que poden demanar aquest centre educatiu a la preinscripció i que tenen moltes opcions d’accedir-hi, podent donar-se la situació de tenir més demanda que oferta, com ha passat anys enrere amb altres centres educatius, amb el cas del Collserola al 2018 com a més flagrant perquè prop de 50 famílies van ser derivades a altres centres, desdibuixant-se així la idea d’escola de barri.

Davant d’aquesta possibilitat i preguntada per aquest diari, Ingla ha explicat que hores d’ara es mantenen les dues zones escolars tot i que es té el compromís d’obrir el debat en el marc del Consell Escolar Municipal (CEM) per prendre una decisió al respecte. “Enguany la majoria de famílies han entrat a la primera opció”, defensa l’alcaldessa, “així que ho parlarem però hores d’ara no tenim la necessitat de fer un canvi”.

També el conseller ha fet referència a la possible segregació escolar com un tema central al Departament. “Preveiem que al curs vinent hi haurà 3.200 infants menys a les inscripcions però mantindrem l’oferta educativa per rebaixar les ràtios, el que ens ha de permetre tenir una distribució més equilibrada”, defensa Gonzàlez-Cambray, “es preveuen escenaris de baixada demogràfica i la nostra aposta és abaixar les ràtios”.

Notícies relacionades