L’Ajuntament ordena el desmantellament de les edificacions d’uns horts ubicats a uns terrenys ocupats

Fotos: Cedides pels horticultors

Diverses de les persones que exploten uns horts ubicats al darrere de l’institut de Formació Professional –l’antic Leonardo da Vinci– alerten del seu possible desallotjament d’uns terrenys ocupats des de fa dècades. En total hi ha, segons els ocupants, 86 horts, els explotadors de 60 dels quals s’han unit en una assemblea en resposta a la recepció d’una notificació de l’Ajuntament que els obliga a desmantellar totes les tanques, construccions i barraques que s’han fet a l’indret.

La resolució emesa per l’Ajuntament el passat 22 de febrer i entregada als horticultors apunta que es registra una situació de risc per l’existència d’instal·lacions de subministrament elèctric sense protecció homologada, un abastament d’aigua per als horts no homologat i la inexistència d’instal·lacions d’evacuació d’aigües fecals amb garanties sanitàries.

També es fa un petit esment al carril bici que s’ha de construir per connectar Sant Cugat i Rubí com a “situació objectiva de risc objectiu per a les persones” que ha de fonamentar la reordenació immediata i urgent de l’espai. “L’estat en què es troba el terreny suposa un incompliment dels deures de conservació a què estan obligats tots els propietaris dels béns immobles”, argumenta la resolució per demanar actuacions per garantir “el restabliment de la seguretat, la salubritat i ornaments públics”.

Tot i que la notificació, expliquen els horticultors, va ser entregada per la Policia Local als ocupants, també està dirigida a l’empresa Inmobiliaria Mar SL, propietària dels terrenys, amb seu a Barcelona i que es coneix públicament amb la marca comercial La Llave de Oro. És aquesta l’obligada a complir l’ordre d’execució de l’Ajuntament. Fonts de l’empresa han rebutjat fer declaracions a aquest mitjà.

Al marge del desmantellament de les construccions irregulars, que l’Ajuntament contempla com a mesures cautelars, també s’ordena el cessament del vessament d’aigües fecals a la llera de la riera i de les extraccions il·legals d’aigua de la mateixa riera. Fonts de l’Ajuntament expliquen que s’ha elaborat un expedient per recuperar el domini públic de la part pública dels terrenys i una instància a l’empresa propietària de la part privada, posant èmfasi en les prop de 60 edificacions que hi ha a la zona.

Segons aquestes mateixes fonts municipals, hores d’ara està permès l’ús agrícola en aquell indret però hauria de desenvolupar-se, com passa a l’altra banda de les vies d’Adif, com a horts o camps amplis sense cap edificació. Segons el Mapa Urbanístic de Catalunya, es tracta d’un àmbit qualificat de sòl urbanitzable delimitat amb ús d’equipament comunitari –i una petita franja de zona verda– i inclòs en un sector de desenvolupament residencial. Si bé, està dins dels àmbits de Can Fontanals i Can Mates Oest, pendents dels estudis de l’Àrea Metropolitana i Barcelona Regional per definir el seu desenvolupament, que seria el darrer de la ciutat.

De deixalleria a hort urbà”

Cristina López i Washington Pinargote, dos dels representants dels horticultors, defensen una mirada totalment diferent a la de l’Ajuntament. Des del seu punt de vista no només no hi ha manca de salubritat sinó que, a més, gràcies a la seva presència continuada a l’indret s’ha aconseguit la dignificació de l’espai, que anteriorment s’havia emprat com a abocador i encara ara es troben amb abocaments constants que ells mateixos s’encarreguen de treure.

Davant la notificació de l’Ajuntament, han contractat una advocada que ha preparat una al·legació. Consideren que estar en ple procés de sembra i no tenir on portar els animals de granja que hi ha als horts els pot donar un cert marge de maniobra. Organitzar-se de forma assembleària i preparar els passos per constituir-se com a associació, diuen, ha de servir per negociar i avançar amb propostes com limitar els cultius a productes ecològics o iniciar el control veterinari dels animals.

A més, posen en valor el caràcter social dels horts ja que, diuen, esdevenen un lloc de desconnexió i contacte amb la natura per a infants, gent gran i persones amb diversitat funcional. “Hem intentat parlar amb l’Ajuntament però de moment no ens atenen físicament”, explica Pinargote, que diu que la presentació d’al·legacions ha de servir tant per aturar l’arribada de màquines que desmantellin les edificacions com per intentar iniciar una negociació.

Per sumar forces, els horticultors han acudit a Proposem per les minories, la formació política de l’exregidor no adscrit –que va deixar el grup de la CUP-PC sense retornar l’acta de regidor durant el mandat passat– Dimitri Defranc. En el comunicat de la formació es parla de “pelotazo urbanístic” i s’apunta també al Banc Sabadell: “En l’Assemblea es va assumir la lluita contra els fons voltors, ja que es tracta de persones amb experiència puix en el passat, algunes d’elles, van ser desnonades de casa seva per entitats relacionades amb aquests fons”.

Defranc se suma a les crítiques dels horticultors, assegura que l’Ajuntament no ha volgut dialogar. A més, demana que es requalifiqui l’espai com a equipament ecològic per permetre la conservació dels horts. En l’assemblea dels horticultors celebrada es passat 20 de març també es va aprovar visibilitzar el projecte, reforçar la neteja de l’espai, demanar la documentació per esclarir la situació urbanística, preservar els terrenys com a valor natural per davant de possibles promocions residencials i demanar una via de contacte directe amb la Policia Local per denunciar les activitats il·legals com els abocaments.

Notícies relacionades