L’Ajuntament licitarà les esterilitzacions de gats i prepara el projecte d’una gatera

Fotos: Cedides pel Cau Amic

La tasca d’esterilització de gats de colònies que fins ara feien amb la col·laboració d’entitats com el Cau Amic, la Plataforma Animalista (PAS) i la Ciutat dels Gats per capturar els animals i portar-los al veterinari passarà a fer-se a través d’una licitació pública. Així ho va explicar el regidor de Benestar Animal, Francesc Carol, en la darrera reunió de la taula de benestar animal. Segons fonts institucionals, es tracta d’un concurs pluriannual que permetrà la subcontractació de les captures.

Aquest canvi ha posat en alerta la PAS, que, tot i celebrar que la partida pluriannual passi de 20.000 a 40.000 euros, tem que la subcontractació suposi una davallada en la qualitat del servei des d’una perspectiva de benestar animal. Des de l’entitat expliquen que la justificació del canvi que els han fet és que, en considerar-se un servei que té atenció veterinària i, per tant, pagaments a empreses, els serveis jurídics de l’Ajuntament impedeixen seguir amb els convenis i demanen una contractació pública.

Marta Guàrdia, membre de l’entitat, diu que sotmetre a contractació pública aquesta activitat suposa deixar que les empreses ajustin els preus i adverteix que això pot anar en detriment de la qualitat del servei, afectant sobretot al moment de la captura: “Les captures, si es fan amb criteris de benestar animal, suposen una inversió d’hores brutal que mai són econòmicament rendibles”.

“L’oferta econòmica presentada pels licitants s’analitza quan s’obre l’oferta, i en cas de detectar baixes temeràries [un preu inusualment baix que cal justificar], es pot demanar al licitant la justificació del preu d’acord amb la Llei de contractes del sector públic”, responen des de l’Ajuntament, “el benestar animal ha d’estar assegurat en tot el servi i és d’obligat compliment d’acord amb la Llei de protecció dels animals”.

Lluís Vidal, representant de la Ciutat dels Gats, considera que licitar el servei pot servir per organitzar millor l’esterilització ja que ara l’Ajuntament paga les esterilitzacions però no les captures –tot i que algunes entitats reben una subvenció, cap és per les captures–. Vidal també apunta que l’Ajuntament no es fa càrrec d’altres despeses veterinàries ni d’alimentació, que recauen sobre les persones i les entitats: “A la Ciutat dels Gats portem gastats uns 20.000 euros en dos anys”. A més, demana controlar millor les colònies ja que en molts casos les persones encarregades no es poden comprometre a fer un seguiment diari, o bé perquè es cansen o bé perquè són persones majors.

Àngela Balcells, membre del Cau Amic, diu que és important saber abordar aquesta situació perquè hores d’ara hi ha 140 colònies de gats registrades arreu del municipi, 15 de les quals tenen el seguiment de la seva entitat. En total, segons les dades que els facilita el consistori, hi ha 1.377 gats en colònies, 376 dels quals es van esterilitzar durant el 2020. “És una xifra molt baixa en comparació amb anys anteriors perquè la pandèmia ho va aturar tot i, de fet, al desembre del 2020 i el gener i el febrer del 2021 també es van aturar les captures”, explica, “és important fer esterilitzacions en aquesta època perquè sinó a la primavera es multipliquen els embarassos”.

Des del Cau Amic posen en valor el model Captura, Esterilització i Retorn (CER) que té l’objectiu d’esterilitzar tots els exemplars de colònies abans del primer zel i amb revisions clíniques. Aquest control, i també la captura per portar els animals al veterinari, depenia fins ara de les alimentadores o de les entitats. Segons Balcells, hi ha hagut canvis durant els darrers anys i hores d’ara l’única clínica veterinària que treballa amb l’Ajuntament es troba a la Floresta.

Les entitats animalistes són conscients de la importància de controlar les colònies per garantir el benestar animal, poder fer seguiment de les possibles malalties i evitar les baralles i els marcatges que es produeixen en època de zel si els animals no estan esterilitzats. “Tenir les colònies controlades té molts beneficis perquè s’eviten malalties i es redueix la possibilitat de tenir plagues de paneroles, rates i ratolins”, defensa Balcells, “però hi ha un rebuig veïnal a les colònies i això fa que moltes alimentadores hagin d’anar de nit i amagant-se, vigilant que no enverinin el menjar”.

Tot i això Balcells lamenta que les alimentadores no tinguin cap tipus d’ajut econòmic de l’Ajuntament, només un carnet que les identifica com a encarregades d’una colònia. En aquest sentit, des de l’entitat consideren que cal molta feina per normalitzar i visibilitzar les colònies de gats com una cosa positiva i plantegen propostes com l’adequació de contenidors en desús per acollir colònies, com ja s’ha fet en altres municipis.

Una projecte per a una gatera

Paral·lelament, les entitats animalistes resten a l’espera de la construcció de la gatera municipal, compromesa pel govern municipal després de descartar-se –almenys de moment– la construcció d’un refugi d’animals tant per a gats com per a gossos. Tot i que el govern municipal per ara no dona detalls a l’espera de fer la presentació pública del projecte definitiu, les entitats expliquen que hores d’ara es preveu una inversió de poc més de 47.000 euros (amb IVA) per comprar quatre casetes de fusta que s’instal·laran a una parcel·la de 362 metres quadrats al carrer Campanyà, al costat de la C-16.

És una partida força inferior als 100.000 euros que anualment s’havien reservat al pressupost municipal per al refugi d’animals, uns diners que segons la PAS han anat a parar al romanent de tresoreria i ja no es preveuen invertir en aquest projecte. Vidal explica com a representant de la Ciutat dels Gats que la gatera ha de ser provisional mentre no es faci el refugi d’animals. També es mostra crític amb la ubicació, que diu que és fàcilment vandalitzable, i per això presentaran una proposta alternativa. A més, recorda que la gatera s’hagués pogut fer fa anys, ja al mandat anterior: “En tres ocasions hem presentat un projecte de gatera que pagaríem nosaltres però no han volgut”.

Balcells celebra el pas tot i que considera que quatre casetes de fusta quedaran curtes i també reconeix que s’ha passat d’un refugi d’animals a una gatera petita. Tot i això, diu que és un primer pas que hauria de servir per ser conscients de les necessitats i ampliar la capacitat. També diu que tenir una gatera pròpia ha de permetre estalviar diners a l’Ajuntament pel contracte de captura que ara té amb Caldes Animal ja que, com a mínim, es reduiran els desplaçaments a la protectora de Caldes de Montbui dels gats capturats. Seguirà sent necessari el desplaçament dels gossos. A més, Balcells recorda que només es capturen els gats que poden ser adoptats.

Guàrdia diu que des de la PAS tenen alguns dubtes sobre el projecte, sobretot per la necessitat d’introduir un espai de quarantena per als gats que acabin d’entrar i per als que tenen malalties contagioses. També Balcells diu que cal garantir aquests espais d’aïllament per garantir el bon funcionament de la gatera. Les entitats demanen saber la capacitat de gats i els experts que s’han consultat perquè l’espai s’adeqüi a les condicions de benestar animal, unes informacions que per ara el govern no ha fet públiques.

Notícies relacionades