Publicitat

L’Ajuntament adquirirà un 1,8% de l’àmbit de Torre Negra, inclosa la fortificació medieval

Fotos: Tino Rubio, Lali Puig i Jordi Pascual

Durant els propers sis mesos l’Ajuntament efectuarà la compra de prop de 86 hectàrees de terreny a l’entorn de la masia de la Torre Negra amb una proposta sobre la taula de 2,8 milions d’euros, inclosa la fortificació medieval. Així ho ha anunciat el govern aquest dimecres en una roda de premsa a la qual també hi han acudit dos membres de la família Rabadà, propietària dels terrenys.

De les 86 hectàrees, 83 estan excloses de l’àmbit urbanístic en disputa amb un contenciós presentat per Núñez i Navarro i els petits propietaris arran de la darrera modificació urbanística que va qualificar el sòl de no urbanitzable. Això suposa que l’Ajuntament passarà a ser propietari de 3 hectàrees dins de l’àmbit, és a dir, un 1,8% de les poc més de 165 hectàrees afectades per la modificació aprovada al març del 2018 i recorreguda als tribunals.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha fet l’anunci tot dient que aquest pas permetrà avançar en la protecció natural i patrimonial. Per ara ha descartat fer noves compres a l’àmbit, una de les posicions que ha defensat l’Associació de Propietaris de Torre Negra si l’Ajuntament no opta per compensar els drets d’edificació que consideren que tenen acumulats des d’abans de l’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) al 1976.

El govern ha defensat a la roda de premsa que la compra permet conservar un immoble que asseguren que està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), una qualificació que no està recollida a l'inventari del Departament de Cultura tot i que posteriorment l'Ajuntament ha facilitat una fitxa del catàleg on consta el registre com a BCIL i, en aplicació d'una declaració addicional d'una llei del 1993 i considerant-se com a castell, esdevé també BCIN. Aquesta no ha estat l’única imprecisió derivada de l’anunci del govern, tal com expliquem en més detall a un article a la secció de Sant Cugat Fake News.

El tinent d’alcaldia i portaveu del PSC, Pere Soler, ha dit que l’Ajuntament ha de valorar l’esforç econòmic que ha de fer però explica que tenint en compte el valor sentimental, el preu proposat és adequat. També ha explicat que els 2,8 milions que plausiblement s’hi invertiran constaran al pressupost municipal com a inversió, és a dir, no afectaran a les partides de serveis i despesa corrent.

Hores d’ara, ha explicat la tinenta d’alcaldia i portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, no s’ha previst un ús concret tot i que ha defensat que el valor patrimonial i l’explicació històrica hi hauran de tenir cabuda. Defensant que l’obligació de l’administració pública és conservar el patrimoni, també ha cridat a aprofitar l’espai com una zona de relació amb el Parc Natural.

La família, per la seva banda, ha defensar el valor històric la masia del segle XII. Ha assegurat que es troba en bon estat tot i que hi ha espais que necessitaran ser rehabilitats, unes obres que encara no s’han quantificat. Tot assegurant que no han accedit la venda a cap privat perquè cap interessat coneixia la importància històrica de l’immoble, tot i haver posat la masia a la venda en portals immobiliaris –de fet, encara hi consta–, han defensat que la propietat pública és positiva per a la ciutat.

La conservació de l’àmbit de la Torre Negra

El tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, ha fet una petita intervenció a la roda de premsa per defensar el valor patrimonial però també urbanístic. El conflicte per la protecció de l’àmbit de la Torre Negra comença arran de la compra del 56% dels terrenys per part de Núñez i Navarro a l’any 1985 i que va presentar el seu primer Programa d’Actuació Urbanística (PAU) per passar de sòl urbà no consolidat a consolidat al 1997. elCugatenc va explicar l’evolució del conflicte en un article a fons que repassa el conflicte des del 1976 fins al 2016, moment en què Torre Negra va quedar exclosa definitivament del Parc Natural.

Posteriorment l’Ajuntament va iniciar una nova modificació del PGM, que va tenir un avanç al febrer del 2017, una aprovació inicial al juny del mateix any i una de provisional (posteriorment definitiva) al març del 2018. Durant aquest procés, coincidint amb el 20è aniversari de l’atac al Pi d’en Xandri, tots els grups polítics van fer suport a un manifest en defensa de la protecció de la Torre Negra impulsat pel col·lectiu Pi d’en Xandri +20. L’efemèride també va servir perquè el col·lectiu celebrés una xerrada resum del conflicte.

La proposta impulsada pel llavors tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Damià Calvet, pretenia declarar les poc més de 165 hectàrees –incorporant una petita part de terreny a l’altra banda de l’Arrabassada– com a sòl no urbanitzable, a excepció de l’escola Avenç, el Club Tennis-Natació i el carrer d’en Gordi, que passarien a ser sòl urbà. Aquest és el plantejament vigent tot i que quan es va aprovar ja se sabia que acabaria als tribunals, perquè ho havien advertit els propietaris. L’aprovació va servir per tombar nous expedients de Josel SL (del grup Núñez i Navarro) per construir-hi tot i que el litigi es va presentar el mateix octubre del 2019, ni mig any després de l’aprovació.

La compra suposa que l’Ajuntament treu una mica de força als petits propietaris per passar a tenir un 1,8% de la propietat de l’àmbit. Domènec Miquel, membre de l’Associació de Propietaris, explica que Núñez i Navarro segueix mantenint més d’un 60% de la propietat, el que li donaria potestat a seguir presentant propostes urbanístiques sense tenir en compte la resta de propietaris en cas que hi hagués una nova sentència que retornés el sòl a urbanitzable no consolidat. elCugatenc ha contactat amb Núñez i Navarro, empresa que ha preferit no fer cap declaració sobre aquest nou pas del consistori.

Duch i Ingla defensen que no s’ha canviat l’estratègia per a la protecció de la Torre Negra tot i que Domènec explica que s’hi han fet reunions: “Els governs anteriors van tirar la pilota endavant però ara se’ls acaba el camp així que s’han assegut a parlar amb nosaltres”. El govern, però, no parla ni de compensacions, que l’Associació de Propietaris ha arribat a quantificar en 400 milions d’euros, ni de noves compres.

Canvi de parer respecte al 2016

Al 2016, l’Ajuntament va rebre la proposta de comprar la Torre Negra, que estava en venda per 4,2 milions d’euros, una opció que finalment el govern anterior va descartar. En aquell context, el PSC va presentar una moció al Ple de desembre per tal de proposar que s’adquirís l’edifici històric i gradualment els terrenys del seu entorn perquè l’Ajuntament i la Generalitat esdevinguessin els propietaris majoritaris i, per tant, més enllà de la qualificació del sòl, es tingués la potestat per no urbanitzar l’àmbit.

Soler, que era l’únic regidor socialista del moment, va optar per deixar la proposta sobre la taula després de rebre crítiques de la resta de grups, una de les més contundents la d’ERC-MES, que va emetre un comunicat dient que la proposta suposava un “canvi de rumb en l'estratègia conjunta de protecció de Torre Negra”. Tot i que no descartaven l’adquisició de la masia, feien èmfasi en diferenciar la propietat amb la qualificació urbanística.

Quatre anys més tard, els republicans han canviat de parer i, segons Ingla, ho fan tenint en compte el context: un preu més assequible, la complicitat de la família i ser al govern. “És obvi que la propietat sí es relaciona amb la protecció”, ha defensat l’alcaldessa. En aquest sentit, Soler ha valorat que no es tracta de buscar cap guanyador entre les forces polítiques i que, si ara s’ha optat per la compra, és per protegir els valors naturals i el patrimoni.

Un pla de l’Horta de València com a referent per no pagar indemnitzacions?

Lluny de la Torre Negra però amb una voluntat de protecció igual, el passat juliol el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va emetre una sentència històrica per a la protecció del territori. Una promotora va denunciar l’aprovació del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PATH), que afecta a 40 municipis diferents amb la voluntat de protegir els valors agrícoles de la comarca.

La part acusadora apuntava que aquest pla suposava la desclassificació del sòl de terrenys on pretenien urbanitzar i, en conseqüència, demanava indemnitzacions milionàries. El tribunal denega cap dret indemnitzatori tenint en compte que són sòls rústics i que no s’havia iniciat cap obra d’urbanització. “Vam demanar en les al·legacions al PATH la desclassificació d'eixe sòl d’Albalat dels Sorells i de tants altres perquè era una aberració territorial urbanitzar-los”, celebrava a través de les xarxes el col·lectiu ecologista Per l’Horta, “ara sabem que és possible fer-ho a cost zero per l’administració”.

Duch ha remès a elCugatenc la desestimació d’aquesta possibilitat a Sant Cugat. Segons l’equip d’urbanisme, l’exemple valencià “no és ben bé aplicable al cas de Torre Negra però serveix com a exemple de bona tècnica legislativa per salvar les indemnitzacions per desclassificació de sòl” perquè es troba sota el paraigua d’una llei valenciana per a la protecció de l’Horta, de la qual se’n deriva el Pla: “Es tracta de normes específiques de la comunitat autònoma valenciana que no tenen una correspondència directa en disposicions similars aplicables a Catalunya”.

Els petits propietaris es mostren prudents i Núñez i Navarro calla, per ara

Pendents del recurs contenciós-administratiu, l’Associació de Propietaris es mostra prudent ja que la compra d’un 1,8% dels terrenys no suposa un canvi substancial en la distribució de propietat i cap canvi en la qualificació urbanística. Miquel celebra que el govern actual hagi optat per reunir-s’hi però no avança cap concreció d’aquestes trobades. Sobre la compra, adverteix al consistori que la protecció ha de passar per un manteniment i per no deixar desperfectes com els que hi ha a Can Canyameres, Can Rabella o Can Monmany, o anys enrere a la masia de Torreblanca. Núñez i Navarro, com ja hem dit més amunt, a desestimat fer declaracions.

L’oposició veu amb bons ulls la proposta però lamenta no haver-ne sigut partícip

L’alcaldessa ha reconegut a la roda de premsa que no han comunicat la notícia a l’oposició abans de fer la roda de premsa tot i que ha dit que confia que es mantindrà la unitat d’acció. En aquest sentit, la portaveu de Junts per Sant Cugat, Carmela Fortuny, diu que s’han assabentat a través dels mitjans però li resta importància tot dient que es tracta d’una bona oportunitat. Apunta que s’hauria de tenir en compte el pla d’usos i les possibles rehabilitacions i per això dubta que aquest sigui el moment més adient per fer la compra: “Es podria haver fet aquest mandat però retardant la compra al 2022”.

Una mirada similar aporta el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, que considera que és una bona oportunitat però diu que s’han de tenir en compte les despeses que arribaran després de la compra. Tot i que no li sembla una despesa desorbitada, crida a fer un full de ruta amb les prioritats del govern. També demana al govern que tingui més en compte l’oposició en general i, especialment, en els temes de ciutat com ho és Torre Negra.

AMPLIACIÓ: En la primera versió d'aquest article, l'Ajuntament encara no havia facilitat la fitxa del catàleg.

Notícies relacionades