L’agroecologia s’obre camí en un entorn urbà i de dificultats

Fotos: Jordi Pascual

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del tercer FOCUS, Menjar saludable i de proximitataquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Les cooperatives l’Ortiga i la Rural i iniciatives familiars com Can Bell demostren la voluntat de potenciar l’agricultura a nivell local, amb apostes agroecològiques que troben moltes limitacions, tant per l’entorn urbà com per l’orografia i l’alta presència de porcs senglars. Tot i les dificultats, els projectes es consoliden a poc a poc i uneixen esforços per compartir experiències, recursos i demanar accions, com ara el Contracte Agrari de Collserola que tot just es treballa, un sistema que ha de reconèixer i bonificar les bones pràctiques en el marc de la serra amb l’objectiu de preservar ecosistemes agraris i la seva contribució al manteniment del Parc Natural.

El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat), aprovat a l’abril, recull la voluntat de preservar i potenciar el mosaic agroforestal com una forma de protegir l’entorn. La combinació de l’activitat rural amb la protecció natural dels ecosistemes existents és positiva tant pel que fa a la biodiversitat com des de la perspectiva de prevenció d’incendis. Per això la conservació dels camps de cultiu és també una reivindicació dels col·lectius que s’organitzen davant la possibilitat d’un incendi de sisena generació que cremi Collserola en poques hores.

L’anàlisi del PEPNat recull que a Sant Cugat hi ha 47,1 hectàrees d’ús agrícola a l’àmbit del Parc Natural i el seu entorn immediat. També apunta que se’n podrien recuperar 25,8 més fins arribar a les 72,9, sent el quart municipi en potencialitat agrícola per darrere de Cerdanyola, el Papiol i Molins de Rei. És en aquest context de poques terres i molta pressió urbana que neixen i es desenvolupen les experiències santcugatenques.

L’Ortiga i la Rural, les iniciatives locals

Amb un perfil purament agroecològic –és a dir barrejant la mirada ecològica, la socioeconòmica i la política en un projecte col·lectiu–, la primera experiència local és l’Ortiga, una cooperativa de segon grau formada per tres cooperatives –una agrària, una de treball per als serveis socioeducatius i una per comercialitzar–. És l’encarrega d’explotar l’entorn de Can Monmany, a Valldoreix. Aquesta masia és de propietat pública –compartida per l’EMD de Valldoreix i l’Ajuntament– i, per tant, la concessió depèn d’un conveni que es va tancar al 2018 per a un període de 20 anys.

Ignasi Solà, soci fundador de De l’hort a casa, una de les empreses integrades a l’Ortiga, explica que actualment són vuit socis i hi treballen 25 persones. Es troben en un moment dolç: “Molts projectes educatius, formatius i socials en marxa són d’un alt valor comunitari, convertint-se en un referent dins el seu àmbit. L’explotació de la finca agrícola també ha arribat al seu punt més àlgid de producció, convertint-se en una de les finques agrícoles més importants de la comarca. L’empresa comercial, molt forta i ben posicionada, actualment mou un volum de 750 comandes setmanals servides a domicili, la majoria al mateix municipi de Sant Cugat”.

Per fer créixer l’agroecologia, Solà demana una aposta més clara de les empreses, entitats i projectes així com més pressupost i acció pública des d’àmbits educatius, socials, mediambientals, urbanístics, comercials... “És una aposta clara i transversal per vehicular una transformació social i ambiental del paisatge local i social immediat mitjançant l'enfoc d'aquesta disciplina que posa al centre les persones i l'activitat agrícola sostenible”, defensa. Des d’una perspectiva social, l’Ortiga també desenvolupa anualment, conjuntament amb els serveis socials de l’Ajuntament, un programa de formació i empoderament de col·lectius en risc d'exclusió social i d'aturats de llarga durada.

La Rural de Collserola va néixer quatre anys més tard que l’Ortiga amb uns camps llogats a Valldoreix on cultiven tot tipus d’hortalisses. A més, també tenen un projecte educatiu en forma de divulgació agroecològica i que pretenen potenciar encara més amb la concessió de la masia de Can Farriol, per a la rehabilitació de la qual han demanat subvencions i han aconseguit els diners necessaris restants a través d’una campanya de micromecenatge. A Can Farriol tindran 85 hectàrees, tot i que majoritàriament són forestals, i també rehabilitaran la masia per donar-li ús d’habitatge. Actualment tenen 2,5 hectàrees d’horta i mitja de plantes aromàtiques.

“Vam passar a fer cistelles i vam comprar maquinària”, explica Víctor de Castro, membre de la Rural, recordant que als inicis només hi treballaven dues persones i feien venda directa als horts, “al 2017 vam agafar el camp d’aromàtiques a Molins i paral·lelament vam créixer en vendes”. Tot i això, la pandèmia se situa com un moment clau ja que moltes persones es van interessar en el consum de proximitat, el que els va permetre agafar una hectàrea més de camp i obrir una botiga a Valldoreix, que se suma a les cistelles i la presència als mercats.

Amb la vessant de conscienciació i educació mig aturada per la pandèmia, la Rural es proposa engegar un Ateneu Rural a Can Farriol amb l’objectiu de seguir creant consciència amb xerrades i tallers. També es proposen obrir una escola bosc que segueixi el model de pedagogia verda: “Intenten generar espais en què els infants puguin jugar a l’aire lliure considerant que és un element essencial per al seu desenvolupament i aprenentatge, amb unes ràtios baixes i amb implicació de les famílies. De moment començarem amb infants d’un a sis anys. Mentre no aconseguim l’homologació, serà una escola lliure no reglada”.

Can Bell, una recuperació agrària familiar

Sense una organització cooperativa, la família Bell també treballa en la recuperació agrícola de la finca i es marca l’objectiu de poder rehabilitar la masia medieval, propietat dels Bell des del segle XVI i actualment amb problemes d’estructura importants. Tenen 30 avellaners i fan bossetes d’avellanes. Al 2008 van plantar prop de 90 exemplars d’oliveres, que l’any passat van produir 437 quilos d’olives que van aprofitar per fer oli. “És una quantitat molt baixa i en total vam poder fer 87 litres d’oli, unes 200 ampolles de diferents mides”, explica Clàudia Bell, “tot i això ens agrada jugar amb l’etiquetatge per si més endavant el podem comercialitzar”.

La seva darrera aposta ha estat la recuperació de la vinya –com també ha fet l’Ortiga a Can Monmany–. Van plantar mitja hectàrea de ceps al 2018 i l’any passat es van atrevir amb la primera verema, amb 67 quilos de raïm que va prestar per fer casolanament 40 ampolles de vi xarel·lo –la varietat històrica de Sant Cugat, anteriorment coneguda al poble pagès com a pansalet–. De moment es tracta d’una producció d’autoconsum però la família Bell pretén seguir creixent el projecte i l’any vinent plantaran 1,5 hectàrees més.

Crida per un canvi de consciència

Dedicar-se a la pagesia a l’àrea metropolitana no és fàcil i menys encara a una Collserola massificada de visitants i amb molts porcs senglars que fan malbé els cultius. També hi ha el repte afegit de tenir la propietat de terrenys forestals, que suposa haver de fer una gestió acurada. Les dificultats afegides de la pagesia local respecte a la d’altres indrets de Catalunya són evidents i per això cada vegada hi ha més projectes paraigua de moltes iniciatives d’agroecologia com ara Arran de Terra a nivell nacional o Collserola Pagesa per al massís.

Propostes com el Contracte Agrari o les referències del PEPNat a l’ús agrícola dins del Parc Natural són passos però la pagesia demana anar més enllà. A l’igual que Solà demana més consciència empresarial i institucional, de Castro també fa un toc a la institució: “Tot sovint els diàlegs es troben entre els consumidors i les administracions però els productors no troben el seu espai, ni a l’administració ni als espais de lluita agroecològica”. La idea de tenir menys visites de polítics i més accions és compartida en el sector.

Per ara l’Ajuntament fa suport al projecte Alimentem Collserola, que depèn del Consorci del Parc Natural i pretén aconseguir una transició agroecològica al massís. “Cada any donem subvencions ambientals de suport a la pagesia i als horts urbans perquè puguin tancar els seu camps, comprar maquinària, millorar el sòl de cultiu, etc.”, expliquen fonts del consistori. L’EMD de Valldoreix té més deures per fer tot i que es proposa crear una línia d’ajuts per a l’activitat agrícola local així com agilitzar l’atorgament de llicències per fer activitats agrícoles i de formació i sensibilització en agroecologia.

L’organització dels consumidors

Més enllà de la producció, Sant Cugat compta amb dos col·lectius organitzats de consumidors de productes ecològics. El Cabàs, fundat al 2006, està format per prop d’una vuitantena de famílies que poden demanar la seva cistella a través del web de l’entitat. S’hi preparen productes frescos i també d’estoc, tant d’alimentació com de neteja i higiene. “Al Cabàs hi ha tres persones que hi treballen perquè el funcionament i el tracte amb els proveïdors i amb les famílies sigui el més proper possible i de tota confiança”, explica Núria Crivillers, membre del col·lectiu, “treballem amb diversos proveïdors, sempre prioritzant la proximitat i que sigui producte ecològic”. Un dels reptes és aconseguir la reducció d’envasos.

La Civada, amb l’Ortiga com a proveïdora dels productes d’horta, és un grup de consum autogestionat que permet que cada unitat familiar faci la seva comanda un cop a la setmana i s’entrega una cistella amb fruites i verdures de temporada d’entre tres i quatre quilos. També incorporen altres productes com lactis o d’estoc. A més, puntualment fan comandes directes a proveïdors. Tenen el local i punt de distribució a Cal Temerari, on es troben cada dimecres per recollir les comandes.

També cal tenir en compte iniciatives com la de l’EcoAteneu, la pota que fomenta l’agroecologia i el consum responsable de l’Ateneu Santcugatenc. Té el Mercat de Pagès com a activitat principal. Es fa cada segon i darrer dissabte de mes de 9 del matí a 2 de la tarda a la plaça de Sant Pere en forma de trobada entre productors i clients sense intermediaris. Preveuen incorporar esmorzars de pagès en col·laboració amb la restauració de l’entorn, descobertes sostenibles –visites puntuals de productors i artesans–, venda de llavors i cistelles de pagès a partir del setembre al pati de l’Ateneu.

Horts urbans, ocupats i a casa

Més enllà dels grans camps, la mirada ecologista sobre l’agricultura s’obre pas a les cases de moltes persones, que aprofiten el patí o la terrassa per tenir un petit hort; amb propostes paral·leles com la de fer compostatge a casa, una iniciativa que té una presència important a Sol i Aire gràcies al grup de natura de l’Associació de Veïns del barri. “Hem proposat a l’Ajuntament la creació de la figura de mestre compostaire, veïns i veïnes de referència amb formació al respecte que puguin acompanyar altres ciutadans en l’autocompostatge”, explica Silvia Crespo, membre de l’entitat.

A través del programa Cultiva’t de l’Ajuntament té horts urbans concedits a entitats a Can Canyameres, el carrer Amposta (en dues parcel·les), Mira-sol, al parc Ildefons Cerdà, al Turó de Can Mates i al carrer Andana. Se’n beneficien prop de 200 persones. Paral·lelament hi ha gent que fuig de la lògica institucional i participa en espais ocupats com ara els horts de la carretera de Rubí o l’Horta Alliberada. Tant els projectes públics com els comunitaris, amb dinàmiques diferents, esdevenen espais de sociabilització i un suport a l’alimentació domèstica però queden molt lluny d’iniciatives com l’Ortiga i la Rural. Aquest dimecres els dedicarem un article específic en el marc de FOCUS.

Notícies relacionades