La tercera modificació urbanística de Torre Negra ja és als tribunals en un nou litigi que es pot allargar anys

Foto: Jordi Pascual

L’Associació de Propietaris de Torre Negra ja ha portat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM), aprovada al març d'aquest mateix any pel Ple municipal. L’entitat continua considerant que, en base a diverses de les sentències que han anat acumulant-se durant els més de 20 anys de conflicte, s’han de reconèixer els drets d’edificació dels propietaris i, en conseqüència, compensar-los si es decideix que no s’ha de construir a l’àmbit.

Aquest és el punt de desacord principal entre el govern i els propietaris, tant els petits com el grup Núñez i Navarro. L’equip de Carmela Fortuny, que prefereix no dir res de nou davant l’anunci de l’associació, considera que cap dels propietaris té dret a edificabilitat i, per tant, un cop desestimats els intents de protecció per motius ambientals i paisatgístics, una tramitació ordinària d’una modificació urbanística és suficient per evitar la construcció a la zona. Els propietaris, per la seva banda, consideren que de les darreres sentències es deriva el seu dret a l’edificabilitat, que ha de ser respectat o compensat.

“No diem res de nou, és el mateix que ara fa 22 anysˮ, explica Pere Feliu, president de l’Associació de Propietaris, “hem proposat diversos cops concentrar l’edificabilitat a la zona del passeig de Calado i deixar el centre de l’àmbit lliureˮ. L’Ajuntament, però, sempre ha fet enrere els intents de desenvolupament del sector ja que des dels anys 90 hi ha unitat política en favor de la conservació de la zona com un espai natural, el que ha suposat, a ulls dels propietaris, un greuge per als seus drets i una manca de serveis per a les persones que viuen en alguns dels nuclis habitats, que a la darrera modificació reconeix en part com a zones urbanes (l’Avenç, el Club Tennis Natació i la urbanització de l’entorn del carrer d’en Gordi).

Feliu, a més, diu que mentre avança el pas pels tribunals, l’associació ha demanat un nou peritatge expert que haurà de valorar els terrenys “per demanar responsabilitatsˮ. Al març ja va advertir que, segons el darrer peritatge que havien encarregat, calculaven que l’Ajuntament hauria d’acabar pagant 400 milions d’euros (quasi tres cops el pressupost municipal del 2018) com a indemnització en cas de no arribar a un acord amb ells. “Si haguessin mogut l’edificabilitat a un altre indret de la ciutat ara fa 20 anys, avui no estaríem aixíˮ, argumenta, “van fer una mala distribució i ara volen que nosaltres siguem els culpablesˮ.

Ja al maig, quan l’associació va advertir un cop més de l’oposició dels propietaris a la proposta del govern, tant els petits propietaris com Núñez i Navarro van apuntar a la via judicial. Totes les parts es mostren disposades, almenys de moment, a seguir endavant i recórrer les sentències que els siguin desfavorables. Això podria portar novament un recorregut de més d’un lustre des de l’inici del procediment al TSJC fins a la sentència del Suprem. Mentrestant, la ciutat seguirà edificant a les seves darreres zones lliures –tal com recull el Pla d’Acció de Promusa 2030–, fent més difícil el possible trasllat de l’edificabilitat.

Núñez i Navarro va explicar ara fa gairebé mig any que la seva voluntat és dialogar en base a les propostes dels plans ja presentats, rebutjant així mateix qualsevol opció que no sigui la construcció, mentre els petits propietaris també fan una crida a asseure’s a negociar posant èmfasi en el dret a l’edificabilitat i el seu trasllat o compensació en cas que es rebutgi la construcció a la zona. “Ara podem programar o no programar el sector i hem optat per no fer-ho. No estan definits els aprofitaments i, per tant, no hi ha drets indemnitzatorisˮ, deia el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, poc després d’aprovar-se la darrera modificació del PGM.

Ara per ara segueix vigent el PGM amb la modificació aprovada aquest any, en què es recull gairebé el conjunt de l’àmbit com a zona no urbanitzable, però la justícia, com ha passat en els planejaments aprovats anteriorment, pot deixar-ho sense efecte i tornar l’àmbit a la previsió que es va fer als anys 80 després de la revisió del PGM del 76, és a dir, quan es va passar de sòl urbanitzable programat a sòl urbanitzable no programat –l’única diferència entre les dues classificacions és que en la segona cal un Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i un Pla Parcial d’Ordenació (PPO) mentre en la primera només cal un PPO.

L’allargament de l’afer ha provocat un ampli debat polític sobre quines altres mesures es poden prendre per garantir la protecció de Torre Negra. Durant aquest mandat han augmentat les veus crítiques amb l’acció del govern i, tot i que només el PP va votar en contra de la modificació del PGM, ha suposat la ruptura de la unitat d’acció a ulls dels partits que continuen convençuts que la via empresa és l’adequada.

Notícies relacionades