La requalificació d’una part del bosc de Volpelleres per fer la Mirada fa esclatar el debat sobre l’emplaçament de l’escola

Fotos: Ajuntament, Jordi Pascual i Localpres

L’avançament en els tràmits per construir el nou edifici de l’escola la Mirada a l’actual accés al bosc de Volpelleres des de l’avinguda Alfons d’Aragó ha suposat l’obertura d’un debat sobre la idoneïtat d’ubicar el nou centre educatiu, actualment en mòduls al costat de l’escola l’Olivera, en aquest indret. Per ara, el lloc en què es preveu construir l’escola és una zona verda reconeguda per l’Ajuntament com a parcs i jardins però el consistori va iniciar al març la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que ha de permetre requalificar la parcel·la com a equipament.

D’una banda, SOS Bosc Volpelleres, recuperant la lluita de Volpelleres Viu –col·lectiu que s’oposava a la construcció de l’institut Leonardo da Vinci on s’ubica actualment–, demana un emplaçament en què l’impacte ambiental sigui menor. D’altra, el centre educatiu i les famílies dels alumnes donen per vàlid l’informe ambiental i defensen la ubicació, que hauria de servir per acabar amb la provisionalitat que es manté d’ençà el 2016.

Una setmana després de la petició, el govern municipal no ha especificat a elCugatenc en quin punt es troba el tràmit urbanístic, que amb l’aprovació inicial del 5 de març entrava en un període d’exposició pública en què es podien presentar al·legacions. SOS Bosc Volpelleres en va presentar però encara no tenen resposta formal. Un cop estudiades, el govern hauria d’estimar-ne i rebutjar-ne abans de portar la modificació al Ple per fer-ne l’aprovació provisional. El tràmit acabarà amb l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat i de l’Àrea Metropolitana (AMB), que han de revisar la documentació.

Tot i la manca de resposta a aquest diari, les posicions del govern són clarament a favor de mantenir l’emplaçament. Així ho expressava dimecres la regidora d’Educació, Pilar Gorina, a un article a Cugat Mèdia: “Per què fem l'escola en aquell indret? Doncs perquè és el sòl d'equipaments disponible i perquè estem convençuts que no compromet ni la preservació ni el desenvolupament del parc”. En l’article, Gorina defensa que el bosc ha esdevingut un parc urbà i que un cop estigui fet l’edifici es farà palès que aquest no en surt perjudicat.

618 arbres afectats i desconfiguració del bosc, motius de SOS Bosc Volpelleres per oposar-s’hi

Davant l’inici dels tràmits, que també va tenir l’oposició del col·lectiu ecologista Extinction Rebellion –cinc activistes van aturar el Ple amb una pancarta en contra de la destrucció del bosc–, SOS Bosc Volpelleres ha creat una campanya per oposar-se a la ubicació del nou edifici de la Mirada. A través de Change.org han recollit més de 3.000 signatures amb què demanen a l’alcaldessa, Mireia Ingla, i al tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, que s’estudiïn alternatives i que siguin coherents amb la declaració d’emergència climàtica, que incorpora un punt referent a la “conservació de la biodiversitat dels ecosistemes urbans i periurbans a través de les zones humides, espais verds, rieres i torrents”.

La modificació urbanística, que per normativa ha de compensar els aprofitaments, pren l’ús d’equipaments que hi havia recollit on s’havia previst inicialment la Mirada –al costat del Leonardo da Vinci– i una part d’una altra parcel·la no construïda al nord-oest del bosc. D’aquesta manera, el verd urbà previst urbanísticament es mourà a l’antiga parcel·la de la Mirada i al nord-oest del bosc i l’ús d’equipaments es desplaçarà al centre.

SOS Bosc Volpelleres denuncia que l’emplaçament triat, que entre l’edifici i la franja de seguretat suposa 8.442 metres quadrats, té una afectació sobre 618 arbres d’uns 40 anys d’antiguitat, 239 dels quals són pins (seguits d’alzines, 128, i roures, 100), ja que és una zona més frondosa que la prevista anteriorment. L’informe ambiental elaborat per l’Ajuntament recull que de tots els arbres, 260 són grans o molt grans. Es preveu que els arbres amb un tronc inferior a 45 centímetres siguin talats i substituïts per un nou exemplar de la mateixa espècie i els de més de 45 centímetres per més exemplars: “Les espècies d’arbres a compensar seran: Quercus ilex, Quercus cerrioides i en el cas dels pins, seran substituïts per Pinus pinea”.

El col·lectiu s’agafa a algunes de les afirmacions de l’informe per dir que la modificació suposa una “una alteració important de l’espai que requerirà l’adopció d’importants mesures correctores i compensatòries que permetin mantenir, en la mesura del possible, les condicions actuals”, que “ubicar aquí un equipament amb edificació suposa un impacte que desfigura el bosc existent i trenca la unitat de conjunt i de continuïtat de les arbredes del parc” i que “l’àmbit de la Modificació puntual té importància per a la connectivitat de la fauna, perquè hi trobem la riera de Volpelleres que permet la connectivitat nord-sud i els dos petits torrents que permeten la connexió dels espais lliures amb la trama urbana”.

El col·lectiu ecologista ha elaborat un document de treball en què recull les seves objeccions a la proposta d’ubicació. Diuen que replantar alguns exemplars al sud-oest del bosc és poc factible perquè el terra està format per material granular i molt compactat que dificultarà la regeneració. Denuncien la modificació per la pèrdua de sòl agronòmic i critiquen que s’avanci en la conversió del bosc en un parc metropolità: “A més de la construcció de l’escola, la previsió de l’Ajuntament és edificar també a la zona nord del bosc en un futur”.

“Convertir el bosc en un parc ja és una transformació total”, explica Lurdes Marimon, membre de SOS Bosc Volpelleres, “no estem en contra de l’escola ni de les famílies però es pot buscar un altre emplaçament i per això demanem un estudi seriós del cost econòmic i dels tempos perquè es pugui construir la Mirada a un emplaçament que no afecti el bosc”. El col·lectiu, explica Marimon, ha presentat instàncies a l’Ajuntament, a l’AMB i al Departament de Territori i Sostenibilitat per intentar que es repensi la proposta.

Per tal de donar a conèixer el seu posicionament, SOS Bosc Volpelleres manté una campanya activa a les xarxes i busca altres espais on explicar-se, com va ser la manifestació del dia global d’accions pel clima, celebrada el passat 25 de setembre amb la convocatòria i participació de Fridays for Future i l'Assemblea pel Clima, en què van llegir un petit manifest amb les claus d’aquest afer. També han proposat una ubicació alternativa: l’entorn de la masia de Can Canyameres, traslladant els horts urbans i reservant la masia per fer un casal social, una reivindicació històrica del veïnat de Volpelleres. L’associació de veïns del barri, però, no veu amb bons ulls traslladar la Mirada a Can Canyameres, tal com explica el seu president, Alberto Valcarce: “Ha de ser el Casal de Volpelleres i en aquesta línia estem treballant”.

El president veïnal reconeix la problemàtica generada amb el canvi d’ubicació: “Amb la proposta de modificació de la parcel·la de la Mirada impulsada des de l'Ajuntament sí que s'afectarà greument al bosc. Nosaltres vam demanar una cita fa més d’un any per parlar d'aquest tema però no se'ns va voler escoltar. Per tant, no sabem si l'anterior ubicació era realment impossible de mantenir o si es podia haver lluitat més. No sabem si hi han altres opcions viables al barri. No sabem res perquè no s'ha donat cap explicació. Nosaltres vam presentar al·legacions a la modificació del bosc que anaven en aquesta línia. També demanàvem incrementar la compensació prevista a la modificació puntual en cas que no hi hagués cap altra solució”.

L’AFA de la Mirada critica el posicionament de SOS Bosc Volpelleres

Amb el debat servit, l’Associació de Familiars d’Alumnes (AFA) de la Mirada ha emès una nota de premsa en què qualifica l’acció del col·lectiu ecologista de “desproporcionada i demagògica” tot dient que obvien que les mesures compensatòries proposades per l’informe ambiental suposen replantar i trasplantar més de 520 arbres. També expliquen que s’ha de tenir en compte que ja hi havia parcel·les reservades per a equipaments al bosc, que emprar el terme “bosc” és demagògic perquè és un “un parc equipat en sòl urbà” i que qualsevol retard més en la construcció del nou edifici del centre educatiu suposa repercutir en la qualitat de l’educació dels infants.

En el comunicat, la presidenta de l’AFA, Elisenda Casanelles, critica el contingut i les formes de SOS Bosc Volpelleres. L’AFA defensa que les famílies del centre “es caracteritzen pel respecte al medi ambient”: “Vetllen i es procuren pel Parc i a més creuen que educar els infants de Sant Cugat en un entorn natural farà que creixin amb uns valors que els permeti prendre les decisions del futur des d’una empatia mediambiental”. Diuen que han fet seguiment de la proposta, que al seu parer busca generar el mínim impacte medioambiental possible.

“A l’hora d’ocupar aquesta parcel·la dins el Parc, escollir el projecte escola és una molt bona proposta urbanística de l’Ajuntament, ja que és un servei essencial que ofereix la continuïtat a un espai verd i natural al barri”, defensa l’AFA, “les famílies manifesten el seu desacord en les formes de SOS Bosc Volpelleres i ja van traslladar aquesta informació als seus representants en una reunió que tenia per objectiu acostar punts de vista i en la qual es van pactar unes accions conjuntes”.

Consideren que la “campanya demagògica” del col·lectiu ecologista deixa de banda els acords de la reunió i mostra “la seva incapacitat a l’hora de veure l’angoixa i preocupació que suposa haver d’educar els infants en la precarietat i provisionalitat dels mòduls, encara més en temps de pandèmia”. L’AFA considera que les mesures compensatòries recollides a l’informe ambiental són suficients i que no cal buscar cap emplaçament alternatiu.

L’informe recull cinc mesures correctores i compensatòries. La primera preveu respectar l’arbrat de la parcel·la que no es vegi afectat per la nova edificació i el galib d’aquesta: “També es protegiran tots els arbres del parc i dels accessos per on hagin de transitar vehicles i maquinaria de les obres”. La segona recull l’adaptació dels terrenys requalificats com a zona verda per plantar i replantar arbrat tenint en compte els criteris explicats anteriorment: “La capa de terra compactada extreta s’hauran de traslladar fins a un gestor de residus autoritzat o bé fins a una altra obra que requereixi de graves i/o materials d’aquestes característiques en el seu terraplenat”.

La tercera mesura correctora preveu que l’edifici que es pugui construir a la parcel·la d’equipaments del nord-oest del bosc respecti una franja de seguretat de 25 metres, com l’escola, i la quarta preveu que es facin informes d’integració paisatgística: “Qualsevol desenvolupament en les peces qualificades de sistema d’equipaments comunitari haurà de vetllar per a la seva integració, tenint en compte la condició forestal del parc del bosc de Volpelleres que l’allunya de la imatge convencional d’un parc urbà”.

La cinquena i darrera mesura compensatòria és informar a l’AMB dels canvis efectuats ja que el manteniment del bosc, reconegut com a parc metropolità, depèn de l’Àrea Metropolitana. Totes aquestes mesures són les argumentades per l’informe per permetre’n la construcció: “Es conclou que tot i els impactes ambientals de la present modificació puntual, d’acord amb les mesures ambientals compensatòries proposades, s’aconsegueix que la proposta sigui compatible ambientalment, i coherent amb el model de ciutat actual”.

Per què el canvi d’ubicació?

Per entendre l’origen del debat sobre la ubicació de la Mirada cal remuntar-se a la primera meitat d’aquesta dècada, quan la reivindicació per fer una dotzena escola era present a la comunitat educativa i, especialment, a la Coordinadora d’AMPA (ara d’AFA). La reivindicació es va començar a assolir al febrer del 2016, quan la Generalitat va anunciar que es faria el centre educatiu però que començaria en mòduls al costat de l’escola l’Olivera, al barri de Volpelleres.

En aquell moment, atenent les necessitats poblacionals, es va renunciar a fer el centre educatiu al parc Ramon Barnils (on estava previst al Pla d’Equipaments municipal) per portar-lo a una de les parcel·les d’equipaments del bosc, just al costat d’on el Pla d’Equipaments preveia la construcció de l’institut Leonardo da Vinci. El terreny, de propietat municipal, s’havia de cedir a la Generalitat perquè fes l’edifici.

Com que el Departament d’Educació no podia assumir el cost de fer un nou edifici de forma immediata, l’Ajuntament va arribar a un acord per tal d’avançar els diners amb un retorn a futur del 80% de la inversió. La mesura es va concretar amb una modificació pressupostària realitzada al juny del 2017, quan l’escola ja havia iniciat les classes als mòduls. Al desembre d’aquell any es va posar en marxa el concurs de propostes arquitectòniques que va permetre que al novembre del 2018 s’adjudiqués la redacció del projecte. Tots aquests passos es van fer preveient que l’escola s’ubicaria al costat de l’institut Leonardo da Vinci.

El retard en la redacció del projecte va preocupar l’AFA, que ha acudit en diverses ocasions a l’Audiència pública, les darreres vegades a l’octubre i al novembre del 2019, ja passades les eleccions que van suposar el canvi de govern. El retard estava justificat: en una reunió al novembre de l’any passat, la regidora d’Educació, Pilar Gorina, va comunicar a les famílies que calia refer el projecte perquè la ubicació prevista incomplia la normativa de la Direcció General de Protecció Civil. Inicialment no es va comunicar si aquest inconvenient suposaria traslladar la ubicació del centre i a principis d’aquest any el debat se centrava en la ubicació dels nous mòduls mentre es trobava la solució a l’atzucac urbanístic.

El canvi d’ubicació no es va començar a treballar fins un parell de mesos més tard. L’informe de Protecció Civil no deixava cap marge. La parcel·la quedava inclosa a l’àrea de risc pel transport de mercaderies perilloses de la línia de Mollet-Papiol de Renfe. El risc de vessament químic també afecta a l’entorn de l’AP7, el que impedia traslladar el centre a la pastilla d’equipaments del nord-oest del bosc. Aquesta normativa no es va aplicar a l’institut Leonardo da Vinci ja que la seva construcció no va suposar cap modificació urbanística.

La solució trobada pel tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge va ser la de l’aprovació inicial del març passat: moure el centre educatiu 200 metres al nord perquè quedés entre les dues franges de seguretat (AP7 i Renfe) amb la previsió d’iniciar les obres durant l’any que ve i que l’escola pugui estar operativa a meitat del curs 2022-23 o a l’inici del 2023-24. La modificació urbanística que tot just està en tràmit ha d’anar acompanyada d’una modificació del projecte constructiu, que s’ha d’adaptar al nou emplaçament.

Història recent de les mobilitzacions ecologistes pel bosc

El bosc de Volpelleres és una arbreda natural nascuda al voltant de la riera de Volpelleres. Mentre Sant Cugat va mantenir l’entorn agrícola estava limitada pels camps de cultiu però amb la desaparició d’aquests, la massa forestal va créixer considerablement. Amb la urbanització del barri a partir de l’any 2003, és el carrer Alfons d’Aragó el que acaba esdevenint la barrera artificial entre el bosc i la zona residencial. Urbanísticament es va preveure així –reconeixent el bosc com a zona verda– tret de les pastilles d’equipaments que són motiu de disputa. Al 2017, quan Volpelleres Viu es va mobilitzar en contra de la construcció del Leonardo da Vinci, elCugatenc va elaborar un article repassant l’evolució natural i urbanística del bosc i el seu entorn.

Amb el bosc delimitat urbanísticament, Volpelleres Viu va ser el primer moviment en defensa d’aquest. Però, tal com va recordar Josep Castro, un dels seus activistes, en una entrevista en aquest diari, el debat es podria remuntar encara més enrere: “S’ha arribat a llegir que el grup de Volpelleres Viu no va dir res quan es va urbanitzar el barri, al 2001. Però sí va haver un grup que hi va presentar al·legacions, el Miquel Vallmitjana des del grup de natura del Club Muntanyenc. Plantejaven no fer ni tan sols el carrer d’Alfons d’Aragó deixant la via dels ferrocarrils com a separació entre la zona construïda i el bosc.”

El col·lectiu es va activar quan es va delimitar amb tanques el terreny on finalment s’ha construït l’institut Leonardo da Vinci. El projecte del centre feia anys que havia estat aprovat i la formalització del contracte per començar la construcció ja estava tancada. Conscients que feien tard per salvar un terreny que urbanísticament estava considerat equipament però que per a ells representava el 25% del bosc, van iniciar mobilitzacions per intentar reduir l’impacte de l’institut i aconseguir altres millores.

En una setmana intensa –recollida de signatures inclosa amb un total de 1.198 suports–, no van aconseguir aturar l’obra i a principis d’abril de 2017 es va col·locar la primera pedra de l’institut, ja havent talat els arbres que hi havia a la parcel·la; un moment que Volpelleres Viu va aprofitar per demanar accions de protecció de la resta de l’entorn. D’aquesta manera, el col·lectiu ecologista va iniciar una campanya per demanar la requalificació de la pastilla d’equipaments del nord-oest del bosc (10.000 metres quadrats) per tal que quedés integrada a la zona verda. Després d’acudir a l’Audiència pública i sumar-se a la manifestació del primer de maig, el govern els va emplaçar a una taula de diàleg.

Finalment al juny del 2017 Volpelleres Viu va aconseguir el suport necessari de tota l’oposició per presentar una moció amb la voluntat de protegir la pastilla del nord-oest del bosc. La proposta va esdevenir una moció institucional –amb el suport de tots els grups polítics– que obviava la possible requalificació i parlava per primera vegada de bosc o parc metropolità. Era el primer pas per a la transformació que es va donar posteriorment amb una inversió de més de 700.000 euros per part de l’AMB.

La moció preveia que, tot i no requalificar-se, la pastilla del nord-oest del bosc quedés integrada dins del projecte de parc metropolità. Preveure qualsevol ús d’equipament en forma de nova edificació a aquella parcel·la suposarà, per tant, un incompliment d’una moció que tenia el suport de totes les forces polítiques amb representació en aquell moment (PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP). També preveia la creació d’una comissió de seguiment i l’inici dels treballs per fer una millora de la llera del torrent de Can Cornellera (riera de Volpelleres).

Però la concreció del “Parc del Bosc de Volpelleres”, tal com es titulava el projecte de l’AMB, va suposar el primer desencís per a bona part dels participants de Volpelleres Viu perquè recollia mesures com una tala selectiva, l’eixamplament de camins, la pavimentació, la col·locació d’un parc infantil, d’un recinte de manteniment i la creació de nous accessos. Totes aquestes mesures van tenir el suport de l’associació de veïns de Volpelleres. La proposta també incloïa fer un pont d'accés des de l'entorn de l'escola Pins del Vallès, una mesura que encara no s'ha realitzat però que posa en alerta a SOS Bosc Volpelleres, que també defensa el valor cultural de preservar la mina dels monjos, la conducció d'aigua que, passant pel pont de Can Vernet (aqüeducte), permetia abastir d'aigua el Monestir.

Notícies relacionades