La PAS compleix dos anys entre èxits i la lentitud institucional

Fotos: Jordi Pascual

A l’Ateneu hi ha una petita exposició amb què la Plataforma Animalista (PAS) celebra els seus dos anys de vida. Els cartells penjats sobre la paret blanca acompanyen la conversa amb Alba Fernández, tresorera de l’entitat, i Marta Guàrdia, vocal, i, en algun moment, serveixen de suport per no perdre’s entre els nous objectius que van albirant després de dues anualitats de feina inesgotable. La llista és llarga i el balanç positiu però amb una advertència: l’Ajuntament no sempre és tant aliat com podria i hi ha propostes que queden aturades o sense concreció massa temps.

– Hem hagut de contractar una advocada animalista per interlocutar amb l’Ajuntament en funció de quins temes –explica Guàrdia.

Segons diuen, la bona acollida inicial per part de la institució ha anat perdent-se i, encara que no han mostrat els desacords públicament, veuen com cada cop el reguitzell de propostes que no avencen va creixent. És el cas del Centre d’Acollida d’Animals, amb una reserva pressupostària de 100.000 euros que va repetint-se cada any però sense cap concreció. “L’últim que sabem és que potser miren de rehabilitar l’antiga gossera de l’Arrabassada però no hi ha res ferm, potser canvien de parer i busquen un terreny”, explica Fernández, “encara que potser és molt més urgent la gatera”. Aquest és un centre que ha de servir per acollir aquells gats trobats al carrer desorientats, malalts o en un lloc en què no hi poden ser i que no poden conviure amb cap família d’acollida. El compromís hi és però mai es concreta, lamenten.

– A la taula de benestar animal li falta dinàmica de treball –adverteix Fernández.

Aquest és un òrgan creat per l’Ajuntament a proposta de la PAS en què es troben representants dels partits, de les entitats animalistes i tècnics municipals per abordar aquells temes referents al benestar animal a la ciutat. Va ser especialment activa en el procés participatiu previ a la redacció de la nova ordenança de tinença d’animals, un document que, lamenten, no ha respectat part de les aportacions. “Ens agrada molt més el model de Barcelona en què el temps que un animal pot estar lligat o tancat és molt més restrictiu”, reivindica Guàrdia.

La normativa també va provocar el desacord dels conductors d’autobús, forçant que el punt sobre l’entrada d’animals al transport urbà quedés sobre la taula. Si bé, les representants de la PAS creuen que això es deu a la manca de protocols perquè els treballadors actuïn sense riscos davant possibles problemes generats per animals, el que, a més, es produeix poques vegades, adverteixen. “L’ordenança anterior ho deixava tot molt més obert que ara”, rememora Guàrdia, “no entenc per què es va generar tant rebombori amb la nova”.

Tot i així, la taula de benestar animal continua essent el seu principal espai de pressió institucional ja que, expliquen, volen evitar el contacte amb partits a no ser que siguin aquests els que contacten per impulsar algunes possibles mocions –ERC-MES ho va fer dos cops i Ciutadans un, encara que la proposta dels taronja no s’ha arribat a portar al Ple–. El regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que és soci i impulsor de la PAS, explica Fernández, fa temps que no és a primera línia evitant així que ningú pensi que és una entitat controlada: “Des del principi ens hem centrat en el benestar animal, no hem vingut a fer política partidista”.

Un balanç positiu

Malgrat els aspectes de millora, totes dues representants de la plataforma coincideixen a dir que han estat dos anys molt intensos i satisfactoris. Durant aquest temps han rescatat 200 gats del carrer, s’han implicat perquè l’Ajuntament participés a la prova pilot d’esterilització de porcs senglars, s’han coordinat quan calia amb altres entitats animalistes com El Cau Amic i Adopta’ns, han aconseguit enviar alguns animals a santuaris i han fet un cens de gats al carrer, entre d’altres iniciatives i activitats.

Ara fa poc més d’un any va dimitir part de la junta per motius personals i des de llavors Yolanda Muñoz exerceix de presidenta, acompanyada per Fernández com a tresorera, Alejandro Cuesta com a secretari i Guàrdia com a vocal. S’organitzen per grups de treball i són conscients que cada vegada s’han allunyat més d’un inici en què els gossos i els gats tenien una importància destacada per ampliar el rang a altres espècies. “Hi havia moltes mancances amb els gats i tota la resta de fauna, encara ara”, explica Guàrdia.

Són justament aquestes mancances les que els han obligat a fer tasques properes a una protectora sense gaire recursos: “L’Ajuntament deriva casos però no aporta quasi ajudes perquè, com no refugi ni nucli zoològic, no podem accedir a subvencions de benestar animal i medi ambient; només al 2016 vam rebre 2.000 euros i posteriorment ens van donar vacunes per a la campanya d’esterilitzacions. És molt poc perquè tenim una mitjana de despeses veterinàries d’uns 1.200 euros mensuals”.

Però els seus objectius són més ambiciosos, des arribar a instàncies superiors i poder forçar a poc a poc un canvi legislatiu que garanteixi els drets dels animals a esdevenir un actor de referència quan es parli d’animalisme. A nivell local, seguiran treballant per a la presa de consciència, perquè es desenvolupin les iniciatives com el Centre d’Acollida i la gatera i en breu començaran una campanya en favor del veganisme amb l’objectiu d’informar a la ciutadania i aconseguir que els restauradors de la ciutat incorporin menús vegans a les seves cartes.

Notícies relacionades