La brossa al balcó per conscienciar sobre els residus plàstics

Foto: Jordi Pascual

Cris Lozano i Àngel Bellver són veïns de les Planes que, per tal de conscienciar sobre l’abús de productes plàstics, han decidit penjar la brossa al balcó. Amb tires setmanals de residus han evidenciat la possibilitat de reduir el consum d’envasos i caminar cap a un món més sostenible. Fa 10 setmanes que ho intenten i l’evolució és clara. Cada dia són més a prop del residu zero que s’han marcat com a fita.

Van començar el repte ja conscienciats i creient que consumien pocs productes plàstics però, un cop penjats al balcó, es van adonar que, tot i que generaven molts menys residus que altres famílies, seguien comprant massa embolcalls. Des d’aquell moment s’esforcen per canviar els seus hàbits: compren a granel, a una cooperativa agrícola, a bodegues que permeten retornar els envasos...

En definitiva, han reduït molt el consum de plàstics introduint criteris ambientals a la seva compra, renunciant a capricis i dedicant més temps a la cuina. Si bé és cert que això suposa dedicar-hi més temps i en alguns productes més diners a la compra. Paral·lelament es congratulen d’ajudar el comerç local i apropar-se a la sobirania alimentària ja que la majoria d’alternatives als plàstics es troben botigues de barri i iniciatives del poble.

“El nostre primer objectiu era moure el discurs i generar consciènciaˮ, explica Bellver, professor de secundària i màster en sostenibilitat. Lozano, educadora social, reconeix que potser ella no tenia una mirada tan crítica com la de la seva parella, el que no li evitava constatar que consumien massa plàstic i que havien de fer un canvi en el consum: “Tots els capricis són plàsticˮ.

Ara complementaran la brossa penjada al balcó amb cartells sobre alternatives de consum ja que, arran de la seva iniciativa, hi ha veïns i veïnes que els han preguntat com aconseguir alguns productes sense embolcall plàstic. “Tot depèn del grau de consciència perquè hi ha altres veïns que davant de la nostra acció el que es plantegen és si comencem a reciclarˮ, reflexiona Bellver, satisfet d’haver remogut consciències.

“El plàstic és un invent magnífic però no n’hem sabut fer un bon úsˮ, explica, “tenir una carmanyola que t’aguanta més de 40 anys no és problemàtic en comparació amb els envasos d’un sol ús que omplen les prestatgeries dels supermercatsˮ. Així que mentre arriben les accions polítiques que forcin un canvi més global, les petites accions com la seva esdevenen petites alternatives que potser no tenen un gran impacte sobre el problema de gestió dels residus però sí sobre la consciència d’un barri.

Precisament les Planes, un barri d’autoconstrucció, durant molt anys havia tingut un repte en la gestió de residus. La recollida va trigar a arribar i això va fer que alguns veïns llencessin les escombraries pel bosc com si les amaguessin sota la catifa de la vegetació. “Amb l’erosió de tant en tant cau una bossa de brossa o una rentadora pendent avallˮ, es lamenta Lozano.

Més de 400 quilos de residus per persona i any

El balcó de Lozano i Bellver també té una pancarta en què s’informa que de mitjana cada persona genera 400 quilos de residus a l’any. “D’aquests, només 100 quilograms són reciclats, 200 van a abocadors i 100 són incinerats, generant un altre problemaˮ, explica Bellver. Al 2018 –les darreres dades disponibles a l’Agència Catalana de Residus– cada santcugatenc va generar de mitjana 424,04 quilos de residus, 18,32 dels quals són envasos lleugers. A continuació una comparativa de Sant Cugat amb la mitjana comarcal i nacional:

Notícies relacionades