La Biblioteca Central al parc Ramon Barnils entra en la campanya electoral

Imatges: Avantprojecte de l'Ajuntament

Ciutadans ha estat el partit que més cops ha repetit al Ple municipal que és absurd gastar 9 milions d’euros per fer una nova Biblioteca Central Urbana al parc Ramon Barnils ja que, des del seu punt de vista, hi ha altres necessitats més urgents que l’equipament cultural. Aquest dimarts en l’acte de presentació d’Álvaro Benejam com a candidat del PP, els populars van incorporar l’equipament a la proposta electoral de cara a les municipals del maig tot dient que “els 10 milions de la bibliotecaˮ són una despesa supèrflua i que, per tant, calia reduir la partida.

El ball de xifres és lògic en tant que encara no hi ha reserva pressupostària per a l’execució ni s’ha iniciat la licitació de les obres. La Biblioteca Central Urbana al parc Ramon Barnils és una proposta que va néixer a finals del mandat passat tot i que no es va començar a materialitzar fins a l’acord d’estabilitat pressupostària entre els grups de Convergència –ara PDECAT-Demòcrates– i d’ERC-MES, que va posar les bases de la mesura.

Durant els darrers quatre anys, el Ple ha aprovat la modificació del planejament que permet fer de l’extrem nord-est del parc una zona d’equipaments, movent aquesta qualificació des dels jardins del Monestir, que estaven recollits com a equipament i des de llavors són zona verda. L’aprovació inicial es va fer al juliol del 2016 amb els únics vots contraris de la CUP-PC i l’abstenció de Ciutadans, PSC i PP i l’aprovació definitiva al desembre del mateix any amb els únics vots contraris de la CUP-PC i Ciutadans –la resta tots van votar a favor–. La cirurgia urbanística va anar acompanyada temps després d’un doble procés participatiu –el del Pla d’Equipaments i el de la pròpia biblioteca– així com del contracte públic per redactar el projecte (adjudicat definitivament a Bena Casamor Arquitectes BCQ ara fa un any).

La portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, només va intervenir en l’aprovació inicial: “Ens suscita molts dubtes l’emplaçament d’aquesta biblioteca al bell mig del parc Ramon Barnils perquè entenem que és un dels pocs espais que hi ha en forma d’esplanada que permet grans aglomeracions i on s’han fet molts esdeveniments culturals, esportius...ˮ La resta de grups que van intervenir van acceptar l’inici de la tramitació, obrint un període de presentació d’al·legacions, amb preocupacions referents a la mobilitat i el compliment del Pla de Mobilitat Urbana per part del PSC.

Munia Fernández-Jordán, regidora de Ciutadans, que no va intervenir en l’abstenció de l’aprovació inicial, va explicar el canvi de vot en l’aprovació definitiva: “Entenem que no és una prioritat i és una cosa que es palpa entre la gent de Sant Cugat, molt més quan se’ns informa de certs punts: el cost i l’àmbit de la construcció ˮ. Va lamentar la desaparició dels arbres i de l’entrada al parc des de la rambla del Celler. També va criticar que la creació d’una Biblioteca Central podia anar en contra del model de descentralització que s’havia iniciat amb les biblioteques Marta Pessarrodona (Mira-sol) i Miquel Batllori (Volpelleres).

La proposta se suporta, al mateix temps, sobre els estàndards de la Generalitat pel que fa als fons, gèneres, personal, espais i metres quadrats necessaris en funció de la població. Sant Cugat, havent superat els 90.000 habitants i una previsió d’arribar als 110.000 quan s’acabi d’urbanitzar, hauria de tenir 5.070 metres quadrats de biblioteques construïts. El trasllat de la biblioteca, deixaria sense ús a l’actual Gabriel Ferrater, on es preveu fer un equipament de caire cultural.

Així ha quedat recollit a les conclusions del procés participatiu del nou Pla d’Equipaments municipal amb horitzó 2023: “A l’anterior Pla d’Equipaments es plantejava una ampliació de la Biblioteca Central a l’altra banda del carrer de l’actual biblioteca. En aquest Pla es proposa construir una biblioteca més gran que l’actual amb un sol edifici a l’espai lliure que hi ha al carrer Josep Puig i Cadafalchˮ. El terreny té una superfície de 9.045 metres quadrats. En el Pla anterior aquesta el terreny estava reservat per fer la dotzena escola, que finalment es construirà a Volpelleres.

El debat sobre la ubicació i la despesa

Però tot i que Ciutadans i PP s’han reivindicant darrerament com els partits contraris a la biblioteca tal com s’ha planificat actualment, la crida també ha crescut via xarxes socials amb la recollida de 325 signatures a través d’una campanya a Change.org en què es demana no construir l’equipament tenint en compte que ja hi ha l’edifici de la Biblioteca Gabriel Ferrater i rebutjant l’impacte que el nou edifici tindria sobre el parc.

Aquesta iniciativa s’ha constituït en plataforma, Salvem el parc Barnils, que tot just treballa per guanyar presència ciutadana i forçar l’aturada del projecte. El seu president, Javier Monteys, ha estat criticat per gran part de la resta de partits per fer d’altaveu d’una de les propostes principals de Ciutadans, partit del qual n’és membre. Tant ell com David Andrés, company a la plataforma, defensen que el col·lectiu treballa al marge dels partits tot i la seva afiliació política a títol individual: “Si un dia cal criticar Ciutadans, ho faremˮ.

Ara per ara busquen guanyar presència a xarxes i han acudit a diverses Audiències públiques per interpel·lar el govern. La Plataforma lamenta la destrucció del parc i la despesa econòmica que es podria dedicar a altres afers –proposen habitatge i seguretat com dos dels grans temes de preocupació veïnal en l’actualitat–. Davant la construcció d’un nou edifici, proposen l’ampliació del ja existent o la creació d’una biblioteca digital com a alternatives.

Pel que fa a les recomanacions de la Generalitat, valoren que “en altres àmbits també hi ha recomanacions però el govern no les compleixˮ. Tot i que no posen en dubte que amb una inversió elevada es pot fer un bon centre, consideren que la solució no és l’adaptació al paisatge, sinó el manteniment de la zona arbrada existent que, tot i ser part d’un parc, la consideren com una extensió de Collserola.

Així mateix, han engegat una ronda de contactes amb els partits, especialment la CUP-PC i Ciutadans per haver-se oposat en l’aprovació definitiva de la modificació urbanística que posa les bases de la biblioteca, per tal de convèncer-los del canvi. De moment, sense haver-se fet públic el projecte que a priori hauria d’estar acabat, temen que el partit de govern no vol arriscar-se davant les eleccions i per això no s’han anunciat nous passos ni s’ha incorporat cap partida a la proposta pressupostària del 2019, que encara no ha estat aprovada per manca de suports. De moment, el contracte per a la redacció del projecte ha costat prop de 430.000 euros (amb IVA) a l’erari públic.

En les diferents visites de Monteys al Ple, el govern sempre s’ha remès a la resposta que li va fer la tinenta d’alcalde de Cultura, Sílvia Solanellas, a la primera de les preguntes, la del Ple de setembre. Llavors va dir que la biblioteca tenia l’origen en el Pla de biblioteques de l’any 2003, que preveia tres de proximitat i una central urbana: “La biblioteca del centre se’ns ha quedat molt petita per al nombre d’habitants que somˮ.

Va dir que tot just es treballava en la redacció del projecte executiu, que hauria d’haver-se enllestit abans d’acabar el 2018 tot i que a data d’avui encara no s’ha fet públic. La tinenta d’alcalde reivindica el nou centre com un espai de coneixement i cooperació que, a més, quedarà integrat al parc, amb cobertes enjardinades, baix impacte ambiental i eficiència energètica. També va reivindicar el procés participatiu engegat el 2017 al voltant del futur equipament.

Participació ciutadana: definició del projecte o legitimació d’una proposta prèvia?

El procés participatiu és reivindicat pel govern com un dels punts forts de l’espai. Durant el 2017 es van fer enquestes i trobades presencials en què es preguntava a la ciutadania sobre els usos i com s’imaginaven la nova biblioteca. S’hi van recollir valoracions d’activitats (lectura, xerrades, espai cafè...), de la relació de l’interior i l’exterior, del perfil de persones interessades...

Mentre el qüestionari va dibuixar dades més quantitatives –i alguna qualitativa– va ser en les posteriors trobades en què es va aprofundir en la relació amb l’entorn, les activitats i el disseny. Es va acordar una bona relació amb el parc –fins i tot millorant-ne la permeabilitat–, no duplicar activitats respecte altres equipaments però mantenir un vincle i fomentar la mobilitat sostenible per arribar-hi, entre d’altres. També en el marc del Consell de Cultura es va fer una sessió monogràfica en què es va parlar de les activitats, usos i espais i la relació amb l’entorn.

El debat es troba, com en molts processos participatius, en fins a quin punt ha resultat realment un espai de debat sobre la necessitat o no del projecte així com la seva definició o el lloc on acabar d’ajustar una idea prefixada. El procés partia de la base que es faria la biblioteca i, tot i que hi va haver ciutadans que van deixar palesa la seva oposició a construir al parc Ramon Barnils, tot el procés ha girat al voltant de la construcció. Per això Andrés critica els passos fets fins el moment tot i que no rebutja una revisió d’aquest procés si es té en compte l’aportació de la ciutadania sobre la necessitat o no de l’equipament.

Notícies relacionades