L'Estany dels Alous envoltat per una via

Imatge del projecte: Generalitat

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del 15 d'octubre va anunciar la publicació d'un estudi informatiu realitzat per l'empresa IDP sobre la creació d'un ramal ferroviari entre el Centre d'Operacions de Rubí (COR), el dipòsit i taller de la línia Vallès dels FGC, i l'estació de RENFE del mateix municipi. Començava, llavors, l'exposició pública del projecte.

En l'informe es preveuen dues alternatives que travessen la zona humida de l'Estany dels Alous, entre els termes de Sant Cugat i Rubí. Es va seleccionar la primera de les opcions per transcórrer més allunyada de la llacuna amb un recorregut amb forma de corba de 436 metres que passa pel costat de l'AP7.

Què preveu l'estudi?

L'actuació prevista, a falta del projecte d'obres i de les al·legacions, pretén unir la via 5 de la línia El Papiol-Mollet d'ADIF amb l'apartador que dóna accés al COR situat en la línia del Vallès dels FGC. Això connectaria l'estació amb l'ample de via internacional. El conjunt de l'actuació té un cost de gairebé 9.858.000€ segons la memòria de l'estudi informatiu, 700.000€ més cara que la segona alternativa.

La connexió no s'electrificarà tot i que es preveu que es pugui fer en un futur. A més, està planejada perquè no alteri la creació del tren d'alta velocitat (TGV del Vallès) ni el desenvolupament de la via interpolar en el tram que discorre pel sud-est del parc d'activitats econòmiques de Can Sant Joan. Es preveu no alterar les línies d'alta tensió ni les conduccions de gas que passen pel futur traçat. Per complir-ho, un dels annexos de l'estudi pronostica dues reposicions a les línies elèctriques, tres en la línia dels FGC, tres en la línia de RENFE i una a una conducció de Gas Natural.

Els 436 metres de recorregut estaran situats en terme municipal de Sant Cugat i tindran una pendent màxima del 18%. La proximitat de la via amb l'AP7 se solucionarà amb un mur de 130 metres de longitud i 9 metres d'altura en els punts més elevats. La construcció precisa de desmunts importants i uns pocs terraplens.

Està previst que es generin més de 34.000m3 de deixalles, entre materials i moviment de terres. Si bé, el 85% de la terra dels desmunts servirà per als terraplens que han d'anivellar el terreny perquè la pendent sigui l'adequada. Els camins propers al COR s'adaptaran perquè la maquinària hi pugui accedir a fer l'obra.

La construcció del ramal implicarà l'expropiació de 15.458m3 de terrenys amb una despesa total de 6.600 euros. La gran majoria del terreny afectat està en sòl santcugatenc considerat com a urbanitzable i consolidat per l'existència dels plans urbanístics a Can Sant Joan.

Moviments polítics

La setmana següent de la publicació de l'estudi informatiu, el Ple municipal va tractar la modificació d'una parcel·la de Can Sant Joan per tal de respectar l'espai previst per al TGV del Vallès. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, ho va presentar com un aspecte tècnic i el regidor Ferran Villaseñor, d'ERC-MES, va recriminar que encara no se sap quan començarà a desenvolupar-se la infraestructura. La resta de dubtes es van deixar per a la comissió informativa i no es va parlar de la connexió entre el COR i l'estació d'ADIF tot i afectar a la zona.

A Rubí, Alternativa d'Unitat Popular (AUP) ha presentat al·legacions al projecte. La formació demana que es consideri l'alternativa 0, és a dir, la no actuació, per l'efecte que pot tenir sobre l'estany i els seus voltants. També insten la Generalitat a donar una explicació més concreta de l'ús de la infraestructura: “Entenent que FGC, i concretament la línia del Vallès, no transporta mercaderies, quin retorn social tindrà aquesta actuació? Com millorarà el servei que actualment es presta a la ciutadania?”

El darrer punt de les al·legacions se centra en la necessitat de fer el ramal. En l'estudi informatiu es justifica com una millora del COR però no s'indica enlloc quins aspectes canviarien en cas de desenvolupar-se la infraestructura.

Efecte sobre el medi

L'alternativa seleccionada passa més allunyada de l'estany que la segona opció i té, per tant, menys efectes negatius i menys importants que la primera. L'annex d'anàlisi multicriteri qualifica les afectacions en quatre categories: compatible (sense efecte), moderat, sever i crític. S'hi preveuen 10 actuacions amb impacte moderat.

Espai determinat per la Generalitat com a zona humida. Foto: Generalitat

Pel que fa al medi ambient, es qualifiquen com a moderats l'afectació i possible alteració de la zona humida, l'efecte sobre les aigües, l'ocupació permanent del sòl, la destrucció de vegetació i l'impacte sobre el paisatge. En la segona alternativa hi havia efectes servers en la hidrografia i la vegetació. En tots dos casos el recorregut de la via transcorre per sobre de la zona qualificada per la Generalitat com humida.

El paratge i la protecció ambiental

La llacuna és el resultat d'una argilera abandonada que es va omplir d'aigua pels torrents i corrents subterranis de la zona. Amb l'arribada de l'aigua es va naturalitzar el soc amb l'aparició de canyes com a element principal de la vegetació. Pel que fa a la fauna, s'hi poden trobar mamífers (conills, mosteles, fagines i teixons), ocells (valones, xivitones, xoriguers, polles d'aigua, mussols banyuts i comuns), peixos (truites americanes, carpes i perques), amfibis (granotes verdes, tòtils i gripaus) i rèptils (serps verdes).

El desembre del 2012 els ajuntament de Sant Cugat i Rubí van aprovar dues mocions institucionals gairebé idèntiques en què es comprometien a la protecció de l'Estany dels Alous amb un seguit d'activitats per a la recuperació ambiental. Es van preveure la realització de jornades cíviques, la introducció de la zona en el catàleg d'activitats ambientals, la petició a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) d'un estudi del sistema hídric, el trasllat dels horts il·legals i la millora de la xarxa de camins.

A tots dos municipis es van presentar en forma de mocions institucionals amb el suport de 13 entitats, moltes de les quals posteriorment participarien en la constitució de la Plataforma Alous que pretenia encarregar-se de fer un seguiment dels acords presos pels respectius Plens. La defensa ambiental recent es va començar a moure a l'octubre del 2012 quan Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR, ara dins d'AUP) i Un Altre Sant Cugat (UASC, ja desaparegut) es van comprometre a treballar per la protecció i arranjament de l'estany.

La plataforma es va constituir el 2 de febrer, dos mesos després de l'aprovació de les mocions, amb l'únic objectiu que es complissin els acords. Fins i tot anunciaven la defunció un cop haguessin aconseguit els propòsits. El 14 d'abril del 2015 la UASC, poc abans de desaparèixer, va criticar que no s'havien arribat a complir els acords.

Evolució històrica de l'àmbit

El parc d'activitats econòmiques de Can Sant Joan es va preveure amb el Pla Parcial d'Ordenació (PPO) de l'àmbit del 1990. En aquell document es transformava una zona agrícola i ramadera en un centre d'atracció per a la indústria i el comerç. Llavors ja es preveia la construcció de la via interpolar, una carretera paral·lela a l'AP7, entre Barberà i Rubí. Es pronosticava un sistema de viabilitat per a vehicles i vianants. Ara bé, no hi ha cap referència concreta a les connexions ferroviàries.

Muntatge del projecte amb la perllongació de la via interpolar. Foto: IDP

El PPO té diverses modificacions puntuals. Hi ha dues que afecten a la zona sud-est de Can Sant Joan on es troba la carretera entre Rubí i Sant Cugat i l'Estany dels Alous. La primera de les modificiacions és del 2007 i té com a objectiu principal la introducció de la modificació del recorregut de la via interpolar que s'havia aprovat quatre anys abans. A dia d'avui, la part més propera del traçat a la llacuna continua sense desenvolupar-se.

La darrera modificació arriba el 2013 i pretén introduir canvis en els vials per poder fer rotondes que han de permetre millor mobilitat, major edificabilitat i menys velocitat. En cap de les dues modificacions les comunicacions ferroviàries són centrals ja que també depenen d'altres plans que es poden veure en el següent gràfic.

La connexió ferroviària així com la via interpolar són reivindicacions històriques de les principals organitzacions econòmiques de la comarca. En un estudi sobre les infraestructures del Vallès del 2008 la CECOT, la CIESC i les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell assenyalaven el desenvolupament de la via interpolar sud i de la unió de RENFE i FGC a prop de l'Hospital General com a actuacions principals per al desenvolupament econòmic.

Notícies relacionades